Selecciona Edició
Connecta’t

Itàlia no donarà al jutge la llista amb els pilots que van bombardejar Barcelona

Segons la Corte di Appelo di Roma no es pot trametre perquè els arxius de Defensa no tenen “mode d'actualització”

Luigi Gnecchi, amb les seves medalles militars.
Luigi Gnecchi, amb les seves medalles militars.

L'Estat italià no proporcionarà a la titular del Jutjat d'Instrucció 28 de Barcelona una llista dels membres de l'Aviació legionària de l'Exèrcit italià que van participar en els bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil. Així ha respost la Corte di Appelo di Roma a la comissió rogatòria enviada pel jutjat barceloní que investiga l'aviació italiana pels bombardejos a Barcelona el 1938, assegurant que no es pot remetre aquesta llista perquè els arxius del Ministeri de Defensa no tenen “mode d'actualització”, segons han respost. 

Només s'ha identificat viu el llavors pilot Luigi Gnecchi, de 101 anys, que va saltar a la fama quan va ser condecorat per les autoritats italianes per fer un segle de vida. L'expiloto, resident a Lecco, formava part de l'Aviació legionària però que, als arxius, no consta si va poder participar en els bombardejos. El pilot va ser interrogat pels carabinieri per crims de guerra el gener passat. En l'interrogatori va explicar que va formar part de l'Aviació italiana entre 1935 i 1950, que sempre va ser pilot i que va ser enviat a Espanya el 1937 i 1938, tot i que es va limitar a fer vols “de reconeixement del territori i comunicacions amb el comandament”. Així, va assegurar que ni ell ni el seu esquadró no van participar mai en bombardejos a Barcelona i que, de fet, mai va sobrevolar la ciutat. Segons Newton Bozzi, un dels advocats que va presentar la querella per crims de guerra, la resposta denota “falta de col·laboració encoberta”, ja que no aporta cap informació nova. Segons Bozzi està pendent que la jutgessa de Barcelona acordi una pericial perquè un historiador expert analitzi els arxius italians.

L'Associació AltraItalia, que reuneix els italians antifeixistes que viuen a Barcelona, va presentar al juny de 2012 una denúncia contra els comandaments de l'aviació de l'Exèrcit italià pels bombardejos de 1937 i 1938 contra la població civil catalana en què van morir 4.736 persones, que el jutjat 28 va desestimar però que l'Audiència de Barcelona va ordenar reobrir. L'associació va sustentar la seva denúncia en què la intervenció de les tropes italianes enviades per Mussolini van ser decisives per al triomf del cop d'estat de Franco contra un Govern democràticament triat.

MÉS INFORMACIÓ