Selecciona Edició
Connecta’t
Els set models de Barcelona | CiU

La metròpolis dels mantres

L'actuació a Glòries té el caràcter de manifest del que es proposa Convergència

Obres d'enderroc del tambor de formigó de Glòries.
Obres d'enderroc del tambor de formigó de Glòries.

La Barcelona de CiU és filla de tres mantres i un canvi copernicà. Els mantres són el de l'alcalde Trias (coneixement, creativitat, cultura, innovació i benestar); el del somni social de Cerdà; i el d'Antoni Vives i la seva gent: una ciutat energèticament autosuficient, de barris productius de velocitat humana, de zero emissions, en el si d'una metròpoli connectada amb el món. Aquesta última recitació inclou la gran innovació conceptual dels convergents en aquest mandat: l'acceptació del fet metropolità, abans objecte de guerra oberta entre el maragallisme governant a l'Ajuntament de Barcelona i el pujolisme dominant a la Generalitat, amb llei de dissolució inclosa, i ara la pedra angular del projecte municipal.

La perspectiva metropolitana obliga a pensar en una ciutat que s'estén molt més enllà de les tradicionals dues orelles de l'elefant, definides per Ignasi Solà Morales (Montjuïc i la Ciutadella), abastant el territori delimitat per les dues potes del supòsit paquiderm urbà, els deltes del Llobregat i el Besòs. Per a això és urgent un nou pla general metropolità que ofereixi projecció supramunicipal al seu programa de reforma interior de la ciutat central, a partir del construït en els últims 30 anys, que doni prioritat als objectius de creació d'ocupació i d'un parc públic d'habitatge. El seu mètode de treball descansa en la definició de vuit “sistemes urbans”, en els quals s'intervé de forma integral per aconseguir una ciutat sense fronteres interiors, sense façanes urbanes ni patis posteriors.

CiU accepta el fet metropolità i el converteix en la seva pedra angular

L'actuació a Glòries tindria el caràcter de manifest del que es proposa CiU per a tots els sistemes dibuixats. El balanç oficial de l'operació és el següent: s'ha passat d'un nus viari a un parc cívic, del formigó a la renaturalització, del transport privat a la mobilitat sostenible, de la frontera entre barris a l'espai de connexió, del desert urbà a la vibració de les activitats de barri i a la creació de llocs de treball, uns 3.000 als voltants, segons els càlculs municipals.

Malgrat la valoració triomfal d'aquest operació encara per acabar, s'intueix que on Habitat Urbà creu poder materialitzar realment el seu mantra és en el sistema de les Superilles, un àmbit superior a l'illa de cases però inferior al barri, definit com a ideal per a la intervenció. L'exemple és l'àrea del Clínic: des de l'hospital universitari ampliat al recinte de l'Escola Industrial (traslladada al campus del Fòrum), passant per la recuperació dels terrenys de la Model, fins a l'estació de Sants i la plataforma de cobertura de les vies.

En cadascuna d'aquestes unitats experimentals d'organització urbana s'aplicarà un programa integral destil·lat del famós mantra, traduït en una mobilitat sostenible, la revitalització de l'espai públic, la biodiversitat, el foment del teixit urbà i la cohesió social, la reindustrialització sense xemeneia, la integració de les solucions intel·ligents i la implicació del ciutadà en la definició dels criteris, deixant als tècnics la transformació urbana estricta.

Convergència defineix vuit grans ‘sistemes urbans’ en els quals aplica el seu programa integral

De la resta de sistemes urbans dibuixats el més emblemàtic és el de Montjuïc. Es pretén fer realitat el vell projecte de la plena integració urbana de la muntanya, per transformar-la en un element de connectivitat entre els barris que l'envolten i les grans infraestructures del seu entorn: la Zona Franca, la Fira i el port. Es tracta de repensar tota la zona portuària, des del Morrot a l'estació de França, la Ciutat Port, perfilant un continu ciutadà fins al sector universitari de l'altre costat de la Ciutadella, obrint el carrer Wellington com un pas elevat, sempre que s'aconsegueixi evitar que els animals del zoo no s'estressin.

És una proposta més sofisticada que la del Blau@Ictinea de fa quatre anys, tombada per l'oposició en el seu moment. La recuperació de la propietat del Morrot i el desdoblament de la ronda del litoral a la cota baixa d'aquell punt obren la possibilitat de convertir la platja de vies de mercaderies en una àrea d'oficines i residència i d'habilitar l'espai alliberat per la ronda en un passeig de cornisa. Després, seguint la línia de mar, s'incorporen a la xarxa urbana de Ciutat Vella les diferents marines i drassanes de iots del clúster nàutic, amb els seus llocs de treball, els seus defensors i els seus detractors.

La resta de sistemes s'intueixen més pacífics. El ja conegut de les 16 portes de Collserola que el seu objectiu és aconseguir una nova relació dels habitants dels quatre districtes afectats amb la muntanya, a partir de la cobertura de diferents trams de la Ronda de Dalt. El dels Tres Turons, persegueix la creació d'un parc domèstic de 500 hectàrees, les mateixes que Montjuïc; sense expulsar els qui viuen dins del seu perímetre; el de la façana fluvial del Besòs, és valorada com una peça clau per al sistema d'espais verds de l'àrea metropolitana i suposa el tancament del triangle format pel Fòrum i l'anomenada Diagonal Verda (Ciutadella-Glòries-Sagrera-parc del Rec Comtal-Trinitat).

La Diagonal de sempre, també conforma un d'aquests sistemes urbans bàsics, ara com a carrer i rebatejada com l' “avinguda de la innovació” per connectar l'actual campus universitari amb el 22@, el campus del Besòs-Fòrum i el futur Smart City Campus. I finalment, la recuperació dels diferents cascos antics de la ciutat, les microciutats i les seves identitats, diuen, per conformar una nova identitat.