Selecciona Edició
Connecta’t

Mor Ruth Rendell, als 85 anys, dama de la novel·la negra i el suspens

Tenia 85 anys i havia publicat més de 60 llibres, alguns de signats com Barbara Vine

L'escriptora Ruth Rendell, en una imatge de 2005.
L'escriptora Ruth Rendell, en una imatge de 2005. reuters

Ruth Rendell, escriptora britànica de novel·la negra, més coneguda com la creadora de l'inspector cap Reginald Wexford, va morir a l'hospital aquest dissabte a l'edat de 85 anys, va informar el seu editor. Rendell, autora de més de 60 novel·les, moltes de les quals les va escriure amb el pseudònim de Barbara Vine, va patir una apoplexia al gener. "Estem devastats per la pèrdua d'un dels nostres autors més estimats. Els nostres pensaments estan amb la seva família", diu en un comunicat l'editorial Penguin Random House.

Traduïda a més de 25 idiomes, els seus thrillers es caracteritzen per la manera com vol aprofundir en la psicologia dels seus personatges criminals. Entre les seves obres editades a l'espanyol destaquen títols com Trece escalones, El agua está espléndida i El azar de la tragedia. La primera novel·la de Rendell, Con la muerte, es va publicar el 1964. Després en van venir altres de premiades com Un demonio en mi opinión i Carne trémula. L'any passat va publicar La chica de la puerta de al lado.

Filla d'una família de mestres, de mare sueca i pare anglès, va néixer a Grasemann el 17 de febrer de 1930 i va créixer en un suburbi de Londres. Va començar com a periodista en el diari local Chigwell Times, però es va veure obligada a dimitir després que provessin que havia inventat algunes històries.

Les obres de Rendell han estat publicades en uns 30 països i moltes han estat adaptades a la televisió i el cinema. El 1997, va prendre el títol de Baronessa Rendell de Babergh. Amb el pseudònim de Barbara Vine va escriure obres de suspens i psicològiques.

Ramón de España va escriure l'any 2000 en aquest diari: "A Ruth Rendell la vaig descobrir un cap de setmana a Cadaqués, a casa d'uns amics que mai no van ser de la Gauche Divine. Hi havia anat sense llibres i buscant alguna cosa a la seva biblioteca vaig trobar un tom de l'editorial Orbis que recollia tres novel·les de la senyora Rendell. Me les vaig empassar seguides en un parell de dies. I tan bon punt vaig tornar a Barcelona em vaig apropar al Crisol de Consell de Cent i em vaig deixar 20 papers en una pila de llibres d'una narradora tan inquietant. Va ser així com vaig descobrir que la resposta britànica a Georges Simenon i Patricia Highsmith seria a partir de llavors una presència familiar en el meu horitzó com a lector, es posessin com es posessin els sorruts de sempre: en els llibres de la senyora Rendell hi havia més i millors reflexions sobre la conducta humana que en totes aquestes novel·les ambientades en pobles de Lleó durant la postguerra que passen per ser les perles de la literatura contemporània".