_
_
_
_
_

Monedero va caure després d’una pugna amb Errejón

El cofundador de la formació va dimitir dels seus càrrecs després de mesos de distanciament

Francesco Manetto

La sortida de Juan Carlos Monedero de la direcció de Podem es va formalitzar dijous passat, tot i que fa mesos que es gesta dins de l'organització. Ningú va expulsar obertament el politòleg, que ja havia obert una reflexió personal sobre el seu futur i, segons la seva versió, se sentia incòmode a la primera línia de l'activitat política. No obstant això, segons fonts de la formació, cal llegir la seva dimissió en un context de pugna, de vegades soterrada, de vegades sense dissimular, amb membres de l'executiva i el consell ciutadà, en la qual els dirigents més determinants per a l'estratègia del partit són Íñigo i Carolina Bescansa.

El número dos de Podem, Errejón, és secretari de Política i, després de Pablo Iglesias, el màxim responsable del projecte. Coordina la campanya electoral de les eleccions autonòmiques del 24 de maig, una cita decisiva per al futur de la formació, i supervisa tots els missatges clau, impulsant un gir cap a la centralitat i el tacticisme. El redactor del programa marc d'aquests comicis, que es presentarà dimarts, ha estat, en canvi, Monedero. Malgrat que aquest dirigent havia reduït la seva presència pública durant els últims mesos, després de l'enfrontament amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, la seva figura continua tenint una dimensió simbòlica important per entendre el partit. I les seves crítiques a l'estratègia, formulades hores abans de presentar a Iglesias la renúncia, representen un cop al projecte actual de Podem.

Però en aquest procés hi ha més elements, i hi pesen els equilibris i les relacions internes. Si Monedero estava decebut amb els argumentaris, el remolí de la política activa i el que va anomenar “remolí de l'aparell” o “partitocràcia”, també en l'organització es respirava incomoditat amb algunes de les seves actituds.

Després de fer-se públics, al gener, els cobraments de més de 400.000 euros per tasques d'assessoria per als governs de Veneçuela, Bolívia, l'Equador i Nicaragua, el secretari de Procés Constituent va passar a un segon pla. Però en la gestió d'aquesta crisi, que va culminar amb una roda de premsa, es van cometre diversos errors, segons reconeixen fonts del partit. Ja en aquell moment va estar damunt la taula i en les converses el paper que havia d'exercir Monedero. Finalment, va prevaler l'estratègia de la resistència. És a dir, davant del que els dirigents de Podem qualifiquen de “cacera”, en referència als “atacs” dels mitjans i dels altres partits al professor de Polítiques, van optar per tancar files amb ell. Si aquests cops tenien exclusivament un blanc, segons aquest relat, el sacrifici de Monedero hauria encoratjat nous atacs a d'altres càrrecs i portaveus del partit. A més, aquesta decisió hauria pogut traslladar també una imatge de debilitat.

Dijous passat, després de llançar les seves crítiques, hi havia dirigents de Podem que encara circumscrivien les afirmacions de Monedero a una reflexió personal. El professor de Polítiques, que sovint actuava al marge de l'organització, havia de consultar la seva decisió amb el seu cercle de confiança. Ho va fer amb el mateix Pablo Iglesias, que va acceptar la seva dimissió. Malgrat això, i l'amistat que tots dos asseguren que comparteixen, també queda al partit la interpretació que la direcció de Podem ha deixat caure Monedero. I que ara, amb ell en un segon pla, comença una nova etapa en la qual resulta essencial el control de danys.

En menys d'una setmana comença la campanya electoral, i ahir Iglesias va confiar que la dimissió de Monedero no afectarà el resultat de la formació en les properes eleccions autonòmiques i municipals. “Crec que no”, va afirmar ahir en una concentració de suport als tècnics de subcontractes de Telefónica en vaga. “Nosaltres continuarem treballant per guanyar”, va afirmar el líder de la formació, que a més va assegurar que es va emocionar en llegir la carta, plena d'elogis, que va escriure el responsable del programa al seu blog. El secretari general va enviar una altra carta als simpatitzants de Podem explicant algunes de les circumstàncies de la dimissió. “Des de fa mesos havia parlat amb ell de les dificultats que estava vivint arran de pertànyer a la direcció de Podem... El Juan Carlos i jo pensem fa temps que ell no és un home de partit”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Francesco Manetto
Es editor de EL PAÍS América. Empezó a trabajar en EL PAÍS en 2006 tras cursar el Máster de Periodismo del diario. En Madrid se ha ocupado principalmente de información política y, como corresponsal en la Región Andina, se ha centrado en el posconflicto colombiano y en la crisis venezolana.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_