Selecciona Edició
Connecta’t
Cristòfol Soler, cap de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca

“Bauzá ha aconseguit despertar els sentiments sobiranistes a les Illes”

Cristòfol Soler, que va ser expresident de Balears i del Parlament, ara dirigeix l’Assemblea Sobiranista de Mallorca

Cristòfol Soler, en un moment de l'entrevista.
Cristòfol Soler, en un moment de l'entrevista.

Del PP ha passat a ser responsable i portaveu de la novella Assemblea Sobiranista de Mallorca, federada amb l’ANC (Assemblea Nacional Catalana). Cristòfol Soler Cladera (Inca, Mallorca, 1956) creu que en el "seu" PP hi ha entrat i hi domina ”l’extrema dreta espanyolista” amb el president José Ramón Bauzá.

“Els catalans fan la seva tasca, sense deixar-nos de banda ni tampoc tenir-nos en compte”, apunta. Ell se sent dins Espanya “per imposició, per dret de conquesta”, i creu que l’Estat espanyol plurinacional és una utopia. Ha esdevingut sobiranista, independentista dels Paisos Catalans, diu. Votaria CiU si fos català resident a Catalunya, no tant a Unió, tot i ser de les dues cames democratacristià social, d’antic. Fou de la UCD a finals del setanta, d’estudiant a Alacant, i passà al Partit Demòcrata Popular (PDP), aliat i integrat al PP.

Tocà la pell de la butaca del poder el 1983 quan entrà al primer Govern autonòmic balear, amb el PP, com a conseller d’Economia i Hisenda. Va ser un cappare de la dreta, no debades fou un any president del Govern de les Illes Balears, i també president del Parlament de les Illes Balears.

És advocat per la Universitat de les Illes Balers i economista. És un tècnic prejubilat en les escapçades i reestructuracions públiques del Centre Balears Europa i abans comissionat balear per les Illes de l’Euroregió. És empresari familiar de sobrassades i embotits. Estudià a l’Escola Superior de Ciències Empresarials (ESCE) dels Jesuïtes a Alacant, emparada durant la dictadura per la Universitat Pontíficia de Comillas. De nin estudià al col·legi Sant Tomàs d’Aquino (Inca). Es reconeix influït per la provinença “d’una família molt catòlica, amb un oncle capellà, superior del seminari”. Omet les seves conviccions privades i personals.

Pregunta. I, de cop, del PP anau a l’independentisme.

Resposta. Hi ha un procés. Però que no comparin mai el PP català d’Aleix Vidal-Quadras amb el PP històric d’aquí, de les Illes Balears. No té res a veure amb el del temps de Gabriel Cañellas [president de Balears entre els anys 1983 i 1995, quan fou destituït pel president Aznar per les comissions i el cas del túnel de Sóller, fet provat però penalment prescrit].

P. On voleu anar ara, personalment?

R. Aquí noltros –a Mallorca, a les Illes som, tal vegada, dels tres països catalans els que manco coneixem la nostra història. No coneixem què fou el regne de Mallorca i la posterior Guerra de Successió, en què es liquidaren les institucions.

L’Estat espanyol és una cosa que ens volen fer creure. M’estim més anomenar-lo Espanya

P. És un viatge en el temps, a la identitat històrica, el vostre tomb?

R. Tot comença quan som conseller d’Economia i Hisenda quatre anys i conec com funciona el sistema espanyol de finançament. El procés autonòmic fracassà des de la preautonomia. I vaig ser a les executives estatals de dos partits (PDP i PP). Vaig observar també les dificultats que José Maria Aznar va tenir el 1996 per pactar amb Jordi Pujol.

P. Feis una esmena absoluta a l’Estat espanyol?

R. Estat espanyol és una expressió que no ús, no la dic. Parl d’Espanya. Molts pensàvem que era possible un Estat plurinacional, pluricultural, plurilingüe, divers. És una utopia que no arribarà mai. L’Estat espanyol és una cosa que ens volen fer creure. M’estim més anomenar-ho Espanya.

P. I què és, idò, Espanya?

R. Espanya és Castella disfressada, per mi. Vegem com neix a través de la Guerra de Successió. La idea d’Espanya just se’n parla des de les Corts de Cadis, al començar el segle XIX.

P. Heu sortit del PP (on foreu part, autoritat i del poder des del 1983 fins al 2015).

La meva nació política de futur són els Països Catalans, una confederació

R. El catalitzador final, el desvetllament, ha estat formar part de la comissió cívica del Tricentenari a Mallorca i abans haver llegit tota l’obra d’Ernest Lluch sobre l'austricisme, de qui he après moltes coses de la seva obra L’alternativa catalana (1700-1714-1740). Ramon de Vilana Perlas i Juan Amor de Soria: teoria i acció austriacistes, per exemple.

P. És una conversió i reflexió cultural, íntima, historicista?

R. Aquests governs del PP balear de José Ramón Bauzá i el de Mariano Rajoy a Espanya han estat la gota que ha fet vessar el tassó, per fer el darrer pas.

P. Abans de deixar el partit diguéreu que Bauzá assimilà l’extrema dreta espanyolista.

R. Bauzá té l’extrema dreta o la dreta espanyolista dins el PP. Quan Bauzá el 2010 es fa cappare del partit era presumptament regionalista. I l'endemà absorbeix –si ja no la tenia la ideologia del seu adversari intern [Carlos Delgado], a qui guanyà.

P. El gir no es va debatre en el si del PP?

R. Alguns parlàrem internament contra el canvis errats: de la llei de normalització lingüística, la retirada de l’exigència del català per ser funcionari, la llei de símbols (per vetar l’ús dels llaços amb la senyera a les escoles). Era molt delicat trencar els acords dels anys vuitanta i noranta.

Espanya és Castella disfressada

P. Li vàreu dir mai això al president José Ramón Bauzá?

R. Sí, cara a cara i des de la primera fila a la junta del PP d’Inca, davant 200 persones. I m’aplaudiren totes. Me semblava una burrada eliminar el català com a requisit per entrar a l’Administració. Vaig criticar-li les retallades. Ho tenia difícil però podia haver estar més amb la gent. El president Cañellas es movia i tenia més preocupació pels temes socials.

P. Vos va fer la contra el líder?

R. No el coneixia d’abans Bauzà. Té sang freda i va callar sobre el fons, va dir als partits que “no tot pot ser per un cent per cent d’acord”. Ell ha romput el consens social, ha generat divisions socials, amb conseqüències internes a les famílies. La unitat de la llengua era sempre respectada.

P. Per què PP de Balears, amb majoria tan gran, obre aquest front?

R. És Madrid, “Madrid és Madrid”, és l'Imperio, amb tot el que comporta. Allà arriben a la conclusió que la immersió lingüística a Catalunya ha comportat que la immigració s’hagi integrat i fins i tot sigui independentista en aquests moments i se senti catalana.

P. Què i qui creu què és “Madrid”?

No admet pertànyer a un Estat a la força, conquerit

R. L’objectiu estratègic el verbalitza José Ignacio Wert, ministre d’Educació, quan diu que “s’han d’espanyolitzar” els nins catalans. És un tema que estan estudiant des de finals dels noranta. Comença a notar-se amb la segona presidència de Jaume Matas (2003-2007). La fundació d’Aznar, la FAES, analitza això: “Immersió lingüística igual a independentisme català”. I volen evitar que als altres territoris de parla catalana o valenciana això vagi a més.

P. Si no és una dèria personal de Bauzà, és estratègic del PP?

R. És un operatiu preventiu. És una obsessió personal de Bauzá en sintonia amb Madrid i ell fa mèrits. Parlant amb ell, a distància curta, cap problema, però al cap de cinc minuts treu “el problema de la llengua”.

P. I què passa a la pell social? Com respon la societat?

R. El PP de Bauzá ha aconseguit despertar com no era imaginable els sentiments regionalista, autonomista, nacionalista, sobiranista –el que li vulgui dir–, com no s’havia vist mai en aquest país illenc. Dividint, amputant i gràcies als docents (la Marea Verda que s’ha oposat al trilingüisme, el retalls al model) s’ha arribat on som.

P. No menta l’independentisme.

R. No tenc cap problema. Jo som sobiranista, vull exercir la sobirania. Pertanyem a Espanya per dret de conquesta i està escrit, ens ho imposaren, som España asimilada. El 1715 se'ns imposa Castella, pura i dura, que liquidà les institucions, ens integrà al consell de Castella, a les Corts castellanes, i tinguérem administració militar, com els altres pobles de la Corona d’Aragó, magistrats i bisbes castellans...

La fundació d’Aznar, la FAES, determina això per a Balears: “Immersió lingüística igual a independentisme català"

P. Fa 300 anys. Ara què cal fer?

R. Si he de pertànyer [a Espanya] vull que sigui de tu a tu, decidir-ho. No admet pertànyer a un Estat a la força, conquerit.

P. Què feis a l’Assemblea Sobiranista de Mallorca?

R. Intentam conscienciar la gent sobre el sobiranisme. Actuam sols a Mallorca, les altres illes decidiran. No som partit polític, no anirem a eleccions, som assimilables a l’ANC (Assembla Nacional Catalana). Ferem amb ells un consell federal i ens hi integrarem properament. Esperam les passes que facin el País Valencià i Menorca i Eivissa.

P. Quina és la nació, el poble a pronunciar-se?

R. S’haurà de decidir, segons distintes propostes. La meva opció és una confederació de Països Catalans. No me cau cap anell per dir-ho. La meva nació primera és Mallorca, ara la meva nació política de futur són els Països Catalans. No pot separar-se la nació cultural de la política. Això és el desig, amb flexibilitat de cada territori, amb els seus ritmes i pols per la confluència.

P. Què proposau per al futur?

R. Noltros tenim tots els esquemes fets. El Regne de Mallorca era una nació confederal, internament. Cada part de la Corona d’Aragó era una nació, i la corona una doble confederació, és l’esquema dels Països Catalans. A Mallorca no teníem Corts sinó un consell gran i general, unes institucions predemocràtiques que en altres països evolucionaren cap a un parlamentarisme amb totes les conseqüències.

P. El ritme i el temps són distints dels que deis Països Catalans.

Els catalans fan la seva tasca, sense deixar-nos de banda ni tampoc tenir-nos en compte

R. Els catalans fan la seva tasca, sense deixar-mos de banda ni tampoc tenir-mos en compte. No vull emprar termes bèl·lics, “cada terra fa sa guerra” i, som conscient que noltros esteim a bastant d’anys de la situació de Catalunya, anam tira a tira, a poc a poc. A Catalunya fa deu anys ningú s’hauria imaginat que es trobàs en la situació d’ara.

P. Sou un president “pur” de Balears (1995-1996), no jutjat ni condemnat com Gabriel Cañellas (1983-1995) i Jaume Matas (1996-1999 i 2003-2007). Quedau emparedat entre ells dos.

R. Ells són molts distints. Cañellas viu la política i ha sabut contactar molt bé, a l’estil maurista [per Antonio Maura] amb la gent mallorquina normal i l’altre [Jaume Matas] no és un polític, no té ideologia, és intercanviable. No el volia veure.

R. Matas, un expolític condemnat, corrupte, delinqüent.

P. Avui podem dir que sí. Era presumpte (ha passat 9 mesos de presó per tràfic d’influències i ha de pagar una multa de 9.000 euros per un suborn de més de 40.000 euros cobrats per la dona per una feina fictícia [Cañellas fou absolt per prescripció del suborn de 300.000 euros, fet provat, Aznar el féu plegar i Soler entrà de rebot].

P. Els altres dos expresidents del PP sota sospita vos han perjudicat. Gabriel Cañellas maquinà la vostra destitució el 1996; Jaume Matas, que era conseller vostre, vos va trair, vos va tombar i es va fer president amb l’anuència dels altres consellers i diputats.

R. Bé. A qui influeix perquè jo me’n vagi per fer entrar l’altre [Matas] és en Gabriel Cañellas. Jo vaig ser president per descart, jo no ho volia ser de cap manera. Vaig fer el programa electoral del PP d'aleshores, estava tranquil amb el consens de la llei de normalització, el marc de directrius territorials.

Jaume Matas em va trair, i en Gabriel Cañellas també, però Cañellas sí que sap donar la cara

P. Tots dos vos han traït.

R. Indubtablement un em va trair, Jaume Matas; i en Gabriel Cañellas també, però Cañellas sí que sap dona la cara.

P. El 1996 el PP vos va fer fora de la Presidència del Govern. Per què no vos n’anàreu aleshores del PP i seguíreu dues dècades?

R. Me podia mantenir còmode al PP d’Inca. El 1996 mantenc l’afiliació, en form part, però no volia veure el nou president, Jaume Matas. Hi havia gent com Pere Rotger i d’altres amb qui feia propostes de contrapès (Rotger, exbatle d’Inca i del Parlament fins que fou imputat, és un del caps emmudits del sector regionalista).

P. Vos han temptat mai amb la corrupció o vos han ofert doblers?

R. No. He de dir que he defugit els temes urbanístics, que han estat el focus de corrupció més important a Mallorca.