Selecciona Edició
Connecta’t

La bretxa salarial es fa més profunda

Els sous dels directius van pujar un 10% i els dels empleats van caure un 0,6%

Els executius més ben pagats de l'Ibex van guanyar de mitjana 104 vegades més que les seves plantilles

La bretxa salarial es fa més profunda Ampliar foto

La crisi va augmentar la bretxa salarial i la sortida de la recessió encara l'està fent més profunda. L'exercici 2014 va ser el de la recuperació de l'economia espanyola, amb el consegüent repunt dels beneficis empresarials. La millora de l'escenari es va traslladar immediatament a les nòmines de l'elit empresarial, però el sistema retributiu encara no té prou porositat perquè la incipient bonança arribi a la butxaca del conjunt dels treballadors. Mentre que els sous de consellers i els alts directius van créixer a una taxa de doble dígit l'any passat, la remuneració dels empleats va continuar caient. Aquest desfasament s'explica de forma molt gràfica: el 2013, el salari mitjà de les persones més ben pagades de les empreses de l'Ibex-35 suposava 75 vegades la despesa mitjana per empleat d'aquestes mateixes companyies; el 2014, la desigualtat es va disparar fins a les 104 vegades.

“Encara que pugui semblar paradoxal, és probable que si l'economia es continua recuperant, el resultat serà un augment de la bretxa salarial. Entre els executius hi havia cert empipament perquè la crisi havia estat llarga i hi va haver molts bonus que no es van cobrar. Ara, si la situació millora, és probable que els primers a notar-ho siguin els membres de l'alta direcció”, reconeix Rafael Barrilero, expert de la consultora Mercer.

Juan María Nin va ser el conseller més ben pagat l’any passat gràcies a la quitança per la seva sortida de CaixaBank

L'increment en la retribució dels directius va ser la tònica generalitzada el curs passat amb independència de la dimensió de la companyia. El sou mitjà dels consellers dels grups cotitzats el 2014 es va situar en 375.949 euros, quantitat que suposa un 17,5% més que l'any anterior, segons un estudi elaborat per EL PAÍS a partir de les dades registrades a la CNMV. Si la lupa es posa només sobre els consellers de les firmes de l'Ibex-35, la retribució mitjana va ser de 612.036 euros, un 24,1% més, i si el que s'analitza és la nòmina dels administradors de les societats de mitjana i petita capitalització, es va incrementar un 7,97% respecte del 2013 i es va situar en 197.202 euros de mitjana.

Aquest mateix patró es va repetir entre els membres de l'alta direcció empresarial. El sou mitjà dels alts directius dels grups cotitzats el 2014 va ser de 599.088 euros, un 12,03% més que el 2013. En diferenciar segons la tipologia de l'empresa, els directius dels grups de l'Ibex van veure millorar un 12,14% les nòmines, fins als 949.083 euros de mitjana. En el cas de les societats cotitzades fora de l'Ibex, el salari mitjà d'un alt directiu va ser de 237.426 euros, cosa que va suposar una millora del 9,28%.

La tendència retributiva per a la resta de la plantilla, no obstant això, va ser la contrària. La despesa mitjana per empleat –aquesta partida inclou el sou, les càrregues associades a la Seguretat Social i altres despeses laborals– del conjunt de les cotitzades va ser de 43.088 euros el 2014, un 0,64% menys que l'any anterior. En desglossar les xifres per tipus de companyia, la despesa per treballador a l'Ibex va descendir un 1,04% i es va situar en 46.552 euros de mitjana per persona, i a la resta de cotitzades amb prou feines va pujar un 1,43%, aconseguint 29.585 euros per empleat.

El resum d'aquesta divergència retributiva és el següent: els consellers de les cotitzades van guanyar de mitjana 8,72 vegades més que els seus treballadors, mentre que el desfasament salarial entre les plantilles i els alts directius va ser de 13,9 vegades.

El conseller delegat de Jazztel va guanyar 1.000 vegades més que els seus treballadors el 2014

“No hi ha bases econòmiques que justifiquin aquests sous. Qualsevol indicador que utilitzis et dirà que aquesta bretxa no promou la sostenibilitat de l'empresa a llarg termini. Seria bo que s'introduïssin clàusules per les quals, si el consell es beneficia de la bona evolució de la companyia, també haurien de fer-ho la resta de categories salarials”, diu Andrés Herrero, economista de la UGT. “L'assignació dels bonus per als directius és gairebé automàtica, el grau de consecució d'objectius és alt. No obstant això, l'esforç es veu en grups laborals més baixos, que és on realment es generen negocis”, afegeix Herrero.

En el total d'empreses cotitzades en borsa hi va haver 100 consellers executius que van cobrar més d'un milió d'euros el 2014 i 50 van superar els dos milions de retribució total (sou més aportació a pensió). En 15 casos (Abengoa, Abertis, Acciona, ACS, Santander, BBVA, Caixabank, FCC, Ferrovial, Iberdrola, Inditex, Jazztel, Mapfre, Sacyr i Telefónica), el sou de l'executiu més ben pagat va suposar més de 100 vegades la despesa mitjana per empleat d'aquesta companyia.

“És difícil establir quin hauria de ser el límit màxim de la bretxa salarial, però si ens fixem en el que fan en altres països, les retribucions que superin 40 vegades el sou mitjà d'aquesta empresa ja estarien al límit de l'escàndol”, explica Ricard Serlavós, professor del Departament de Direcció de Persones i Organització d'ESADE. Segons el seu parer, ningú genera tant valor per merèixer aquests megasous, i tenen més a veure amb el poder de negociació salarial dels directius que amb el valor afegit que aporten. “Si una companyia vol reforçar el compromís dels seus empleats, aquest tipus de missatges no ajuda gaire perquè el que es transmet és que la contribució d'un grup reduït de persones és infinitament superior al de la majoria”, afegeix Serlavós.

L'administrador més ben pagat el 2014 va ser Juan María Nin. L'exconseller delegat de CaixaBank va estar al càrrec només sis mesos i va rebre quan se'n va anar una indemnització de 15,01 milions, que sumats al sou i a la pensió van arribar a un total de 16,49 milions. Aquesta quantitat suposa 202 vegades la despesa mitjana per empleat de CaixaBank.

Només hi ha tres dones entre els 150 consellers més ben remunerats de la borsa

El segon sou més elevat del 2014 va ser el de José Miguel García. El conseller delegat de Jazztel va rebre un total de 14,5 milions, gràcies sobretot a l'execució d'unes opcions sobre accions que li havia atorgat la companyia. El tercer lloc en aquest rànquing salarial l'ocupa l'exconseller delegat d'Endesa Andrea Brentan, que gràcies a la quitança per la seva sortida de l'elèctrica va aconseguir una retribució total de 12,5 milions. En quart lloc es va situar un executiu d'una companyia que no està a l'Ibex-35. Fernando Basabe, conseller delegat d'Applus, va cobrar 10,93 milions, deu vegades més que el 2013, gràcies a un programa d'incentius vinculat a la sortida a borsa de l'empresa.

Darrere d'aquests salaris, una miqueta distorsionats per factors atípics (quitances per acomiadament o bonus difícilment repetibles), se situen els dels executius de les grans companyies espanyoles cotitzades. Pablo Isla, president d'Inditex, va guanyar 9,55 milions entre sou i pensió; José Ignacio Sánchez Galán (Iberdrola) va rebre 9,12 milions; Ana Botín (Banco Santander) va obtenir 8,86 milions per totes les partides retributives, i l'ex-número dos del banc, Javier Marín, 8,4 milions; mentre que César Alierta (Telefónica) va ingressar 7,75 milions, i Ángel Cano (BBVA), 6,51 milions.

A més dels consellers, l'altre col·lectiu amb sous molt per sobre de la mitjana dels treballadors és el dels membres de l'alta direcció de les companyies. En aquest cas, la legislació no obliga a publicar les retribucions de forma individualitzada, però les xifres globals suggereixen que molts d'ells tenen plaça al club del milió d'euros. L'alta direcció més ben remunerada el 2014 va ser la de Telefónica, que de mitjana va guanyar 4,46 milions d'euros, encara que aquesta xifra està una mica distorsionada per la quitança de l'expresident de Telefónica digital Mattew Key, que va rebre 15,1 milions. En segon lloc hi ha l'alta direcció del Banco Santander, que va cobrar de mitjana 3,67 milions, seguida per la d'IAG (1,78 milions), Ferrovial (1,71 milions), Jazztel (1,61 milions), Repsol (1,56 milions), Iberdrola (1,53 milions) i BBVA (1,46 milions).

L’alta direcció de Telefónica va ser la més ben retribuïda  amb 4,46 milions de mitjana

Els comitès de retribució de les empreses, com que tenen l'aval d'una entitat independent, solen contractar els serveis d'una consultoria que els certifiqui el paquet retributiu de consellers i alts directius. Aquestes firmes, com és lògic, no solen posar cap problema a les propostes. “Hem d'estar orgullosos de les companyies que tenim, moltes de les quals són líders mundials. En aquest sentit, si comparem el sou dels executius dels grans grups espanyols amb el dels seus homòlegs internacionals, es pot concloure que estan infrapagats”, assegura Jaime Sol, soci responsable de compensació i pensions de KPMG Advocats.

“El 2014 no hi va haver una pujada generalitzada de sous dels consellers i els alts directius. El que va passar és que per fi es van començar a complir molts objectius, i això es va traduir en un augment dels bonus”, assegura Manuel Montecelos, director de talent & rewards de Towers Watson a Espanya. “Ara com ara tothom és més ric que fa uns anys. Això no treu que la bretxa salarial pugui augmentar en alguns casos”. Montecelos defensa que tots els treballadors, inclosos els directius, tenen dret a pactar les seves condicions laborals. “A partir d'aquí, són els accionistes els que han d'aprovar els sous i, de moment, cap junta ha rebutjat la retribució dels executius. Ara bé, és evident que el nivell d'escrutini augmenta cada any”, conclou.

L'empresa amb més desigualtat salarial el 2014 va ser Jazztel. La despesa mitjana per empleat va ser de només 14.560 euros, és a dir, 1.000 vegades menys que el sou del seu conseller delegat i 110 vegades inferior a la remuneració que va percebre l'alta direcció de la companyia. Una altra de les societats amb una bretxa salarial important és Inditex. El president del grup tèxtil va guanyar 431 vegades més que els 22.134 euros que la companyia va destinar de mitjana als seus empleats, mentre que el diferencial entre la plantilla i l'alta direcció va ser de 54 vegades. També és important el desequilibri d'ingressos al Banco Santander (el més ben pagat va guanyar 159 vegades més que l'empleat mitjà, i l'alta direcció, 65 vegades més) i a Telefónica (la major nòmina va ser 131 vegades superior al sou mitjà i els principals directius van guanyar 75 vegades més).

L’exercici passat hi va haver 100 consellers que van guanyar més d’un milió d’euros

Al costat oposat, les companyies de l'Ibex amb menys bretxa salarial van ser Bankia i Red Eléctrica. En el cas del banc, i a causa de les restriccions retributives imposades en aquelles entitats on la majoria del capital està en mans públiques, el president, José Ignacio Goirigolzarri, només va guanyar 7,4 vegades més que la despesa mitjana per empleat de Bankia, mentre que la ràtio de l'alta direcció va ser de 5,7 vegades. Per la seva banda, el sou de José Folgado, president de Red Eléctrica, suposa 9,7 vegades el de la seva plantilla, mentre que el diferencial entre els directius i la resta de treballadors va ser de 4,7 vegades.

L'escassa presència de dones als llocs de comandament es veu reflectida en una representació gairebé testimonial en l'escalafó salarial. Només tres dones apareixen entre els 150 consellers espanyols més ben remunerats. Es tracta de la ja esmentada Ana Botín (ocupa el setè lloc al rànquing); Eva Castillo, de Telefónica, que va guanyar un total de 6,18 milions i està situada en el 13è lloc, i la consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa, que amb un sou d'1,09 milions se situa en el lloc 90è del rànquing.

A diferència d'altres països, a Espanya el pagament d'efectiu encara domina els paquets retributius. El 2014, el pagament en metàl·lic va suposar el 76,66% de la retribució total dels consells de l'Ibex-35. És cert que es va produir una caiguda del pagament en cash respecte del 2013, quan suposava el 83,9% del total, però la seva ponderació continua sent molt superior a d'altres fórmules retributives com les pensions (10,1%), les accions (7,9%) o les opcions sobre accions (5,2%).

78 executius tenen 500 milions en pensions

En el paquet retributiu dels consellers executius espanyols cada vegada té més pes l'aportació que fa la companyia al seu pla de pensions. La bossa acumulada per a la jubilació d'aquests directius es fa cada vegada més gran. Només l'any passat, per exemple, les companyies van aportar a aquests sistemes de retir 34,24 milions d'euros. Amb aquests diners, les pensions de 78 consellers sumaven un total de 492,3 milions al tancament de l'exercici 2014.

Els executius de la banca són els que més drets acumulen. La pensió més elevada és la de Francisco González, president del BBVA. Malgrat que l'entitat no li fa aportacions des del 2009, quan va fer 65 anys, González té externalitzats en una pòlissa 79,7 milions d'euros. Les següents pensions més voluminoses són les de dos consellers del Banco Santander: Matías Rodríguez Inciarte (47,2 milions) i Ana Botín (40,1 milions).

Fora del sector financer també hi ha plans milionaris per als directius. És el cas de Florentino Pérez, president d'ACS, que a 31 de desembre del 2014 acumulava drets sobre 36,7 milions. També és rellevant la pensió que cobrarà César Alierta. A canvi de renunciar al seu blindatge a Telefónica, l'operadora li ha fet una aportació “extraordinària i única” al seu pla de previsió social per valor de 35,5 milions. També és significativa la pensió que acumula Thomas Enders, conseller delegat d'Airbus (té seu a França però també cotitza a la borsa espanyola), que suma 18,5 milions.