Selecciona Edició
Connecta’t

Rossi: “Vaig dubtar de mi, però això no significa que hi deixés de creure”

Entrevista amb un Valentino pletòric i líder del Mundial amb 36 anys que arriba a Jerez convençut que pot guanyar el Mundial amb Yamaha

Valentino Rossi, amb la seva Yamaha.
Valentino Rossi, amb la seva Yamaha. milagro

Valentino Rossi (Urbino, Itàlia; 36 anys) fa anys que ja no atén entrevistes com les de tota la vida. Però respon a les preguntes d'EL PAÍS (remeses per correu electrònic) dijous a la tarda, en un tòrrid circuit de Jerez. Està pletòric. És el líder del Mundial i ve de guanyar un duel a Márquez amb tocs, en plural, inclosos en la lluita per la victòria.

Pregunta. Què el fa més feliç, guanyar o fer-ho com ho va fer a l'Argentina?

Resposta. Guanyar a l'Argentina va ser genial. Va ser una carrera molt divertida, de les més boniques. Ja sabia, des de Qatar, que estava en bona forma, però arribar a Jerez amb aquests resultats [dues victòries i un tercer lloc] és realment bonic. I l'última cursa va ser important per diversos aspectes. El més important: vaig ser l'únic que va poder atrapar Márquez i evitar que s'escapés; a més em vaig sentir genial físicament. Estic molt content amb la M1, ha millorat molt des de la temporada passada, es va fer una gran feina; i a l'hivern la moto va millorar encara més, i va arribar el canvi de marxes seamless... Les tres primeres curses demostren que podem lluitar pel Mundial. I en dir això incloc també el Jorge, que segur que fa grans carreres. Nosaltres som líders del campionat, però el que m'interessa és continuar treballant bé.

P. Fa la sensació que Márquez s'havia acostumat a competir contra pilots que mai li van respondre amb la seva mateixa agressivitat. Fins que es va trobar amb Rossi a l'Argentina.

R. Márquez i jo ens respectem i sabem que hi ha coses que formen part de les curses. Allò de l'Argentina va ser un incident de carrera. Passa de vegades. I tots dos sabem que hi haurà altres cos a cos en el futur. Tots dos tenim moltes ganes de guanyar i estem preparats per lluitar per la victòria. Ens respectem, a la pista i a fora. Això és el més important.

P. L'any passat va dir que era feliç, però no al 100%. “Em falta la victòria”, va dir. Necessita guanyar per ser feliç?

Un s’ha de preguntar a si mateix per què corre. Jo ho faig perquè m’encanta”

R. Gens ni mica. Per mi córrer sempre ha estat un entreteniment i seguiré corrent mentre així sigui. Quan deixi d'agradar-me, ho deixaré. El secret és entendre si encara vols formar part del joc. A més, has d'intentar no pensar en el que has aconseguit en el passat, ser tan humil com sigui possible i ser conscient que com més avancis, més hauràs de treballar. El més important, almenys per a mi, és que continuo passant-m'ho bé. La motivació és fonamental.

P. El seu pas per Ducati li va fer dubtar del que seria capaç de fer, si el problema era seu o de la moto. Quan es va convèncer que podia tornar a guanyar?

R. Simplement, em vaig qüestionar a mi mateix. I qüestionar-se no significa deixar de creure en un mateix. No en tenia la certesa, però estava bastant convençut que podia fer-ho molt millor del que ho feia llavors. Fa tants anys que corro contra pilots tan forts... Sovint, m'han enxampat, però encara els he enxampat jo més vegades a ells! Quan tens 35 anys i els teus rivals en tenen deu menys és necessari fer un examen de consciència i pensar que el problema també pots ser tu. Però el cas és que es va reduir a tres temporades difícils. Després vaig prendre algunes decisions i avui les coses van millor. Era necessari fer tot aquest procés.

P. Reconeix que ara s'ha d'entrenar cada dia. Què influeix més, l'edat o la competència?

R. Crec que el que més influeix és la motivació. És fonamental. Un ha de preguntar-se a si mateix per què corre. Jo ho faig perquè m'encanta. M'agrada posar a punt la moto i m'encanta pilotar-la a la pista. Això significa que la motivació encara és molt alta, fins i tot després de tants anys. Tota la resta és només una conseqüència d'això.

P. En dos anys el seu estil ha evolucionat moltíssim, primer a la sortida dels revolts, ara és més agressiu en les frenades. Què li queda per millorar o corregir?

Ara el nivell de preparació física és altíssim, mai he estat tan en forma com ara!”

R. L'estil d'un pilot és un canvi continu. Perquè canvien els pneumàtics, les motos, el canvi de marxes, per exemple, com aquest any. I t'has d'adaptar per ajudar que la moto vagi més de pressa. L'esport, els adversaris, les motos canvien i tu no pots quedar-te mirant. T'has de ficar al cap que cal treballar cada dia més i més fort.

P. Hi ha més rivalitat ara a MotoGP de la que hi havia deu o 15 anys enrere?

R. Crec que ara entren en joc molts factors amb els quals abans no es comptava. Ara, per estar entre els primers, no n'hi ha prou de ser un bon pilot, valent, també t'has d'entrenar molt. No et pots permetre no entrenar. Jo, quan torno a casa, m'entreno cada dia. El ritme de les curses ha augmentat, has d'estar concentrat i anar fort des de la primera fins a l'última volta. Exigeix més preparació.

P. Què sent quan veu el que ha estat capaç de fer Dall'Igna amb la Ducati?

R. Ha estat capaç de fer una gran feina. Li he donat moltes vegades l'enhorabona a Dall'Igna. En aquestes primeres curses han demostrat que poden estar al davant en qualsevol circuit. Aquest serà un campionat bonic.

P. El Valentino del 2015 ja no planeja les celebracions, se'n va al llit més d'hora, i es beu una cervesa quan vol, però amb menys assiduïtat que abans. És una lectura correcta?

R. He canviat unes quantes coses amb el pas dels anys, però no tantes. Diguem que ara m'entreno molt més que abans. El nivell de preparació física és altíssim i si vols lluitar amb els millors t'has d'adaptar. De fet, mai he estat tan en forma com ara!

P. Què és el millor de ser gat vell?

R. L'experiència t'ajuda molt a la pista. T'ajuda a cometre menys errors. És un dels aspectes positius de ser aquí des de fa tants anys.

MÉS INFORMACIÓ