Legitimació de l’amnistia fiscal?
És lícit preguntar-se per què l'AEAT actua ara quan sabia des de fa dos anys i mig que Rato tenia un patrimoni ocult
Rodrigo Rato figura com un dels principals responsables d'irregularitats que han causat la despatrimonialització de Bankia. Cosa que, entre altres conseqüències, ha representat, segons el jutge Andreu, “la nacionalització i el rescat de l'entitat amb càrrec als diners de l'Estat per import de 23.500 milions d'euros”. I aquestes irregularitats abasten des de l'ocultació de les pèrdues el 2010 fins a l'ús de les targetes black. Per aquest motiu, el jutge de Bankia els va fixar una fiança de 800 milions d'euros, ara rebaixada a 34. El PP, a més, sap que Rato es va acollir a l'amnistia fiscal del 2012.
Amb aquests antecedents, es filtra a la premsa que Rato figura entre els beneficiats per aquesta amnistia. I l'Agència Tributària (AEAT) el denuncia per delicte fiscal, blanqueig de capitals i alçament de béns i promou l'escorcoll del seu domicili i de les seves empreses. L'operatiu es filtra també a la premsa, que filma en directe l'entrada dels agents –la policia de duanes– a casa seva i mostra les imatges d'una detenció momentània –amb una mera aparença de rigor– sense que el detingut fos posat a disposició judicial.
Amb això, l'AEAT assumeix més protagonisme per contrarestar l'enorme cost polític que el Partit Popular suporta des de l'amnistia fiscal del 2012, aprofitada, entre d'altres, per personatges com Luis Bárcenas, Oleguer Pujol o Rodrigo Rato, sotmesos a diversos processos penals. I afronta, a més, el gravíssim risc que transcendeixi la identitat d'algun més dels 715 casos en els quals s'han observat indicis de blanqueig de capitals.
És en aquest context en què ha d'entendre's l'operatiu contra Rato. El Partit Popular no podia permetre's que Fiscalia Anticorrupció actués contra l'exvicepresident pels seus desfasaments patrimonials i transcendís en aquest moment que s'havia acollit a l'amnistia fiscal. És per això que s'anticipa al risc i llança l'operació buscant un gran impacte mediàtic i amb l'argumentari ja preparat la mateixa tarda de la detenció: “El partit és inflexible en la lluita contra aquest tipus d'actituds. En la lluita contra el frau, el respecte a la llei i l'interès general està per sobre de tot, inclosos els interessos polítics o electorals. Defensa la independència de l'AEAT, a la qual anima a investigar sense que li importi gens ni mica els noms dels possibles defraudadors, la seva activitat professional, la seva rellevància social o la seva afiliació política”.
És lícit preguntar-se si el PP hagués actuat de la mateixa manera si no hagués transcendit que Bárcenas i Pujol havien estat beneficiats pel seu perdó fiscal
Aquests arguments resulten insostenibles si es considera que l'AEAT ha actuat quan ja es coneix la identitat d'alguns dels beneficiats per l'amnistia. És lícit preguntar-se si el PP hagués actuat de la mateixa manera si no hagués transcendit que Bárcenas i Pujol havien estat beneficiats pel seu perdó fiscal o que tard o d'hora se sabria el mateix que ara se sap de Rato. I, per descomptat, és lícit preguntar-se per què l'AEAT actua ara quan sabia des de fa dos anys i mig que Rato tenia un patrimoni ocult.
Per què s'ha trigat tant a actuar? És insostenible, si no fal·laç, intentar proclamar la independència de l'AEAT respecte del partit del Govern si resulta que l'Audiència Nacional ja ha retret penalment a aquest partit la seva manera d'entendre la col·laboració en la lluita contra la corrupció en proclamar la seva condició de “partícip a títol lucratiu” dels beneficis il·lícits de la trama Gürtel. I quan s'han produït dimissions sense precedents d'inspectors d'Hisenda assignats a la Delegació Central de Grans Contribuents, als quals s'havia encarregat decisions tècniques que afecten interessos econòmics molt rellevants; o quan el mateix ministre Montoro o el secretari d'Estat d'Hisenda han estat vinculats a despatxos d'assessoria fiscal molt importants els clients dels quals poden ser objecte d'inspecció pels seus subordinats.
En última instància, la voluntat del Partit Popular en una responsabilitat central de l'Estat com és la lluita contra el frau fiscal queda seriosament qüestionada. Com resulta qüestionada la batalla contra el frau fiscal davant l'absència d'actuacions penals anàlogues a les desenvolupades per les agències tributàries nord-americana, alemanya, francesa i belga contra HSBC, Credit Suisse i la Unió de Bancs Suïssos, o la forçada acció d'última hora sobre el Banco Madrid, que ha hagut de ser impulsada pel Govern nord-americà.
La nova filtració d'un informe de l'AEAT que revela dades confidencials d'una investigació relativa a blanqueig de capitals i corrupció a Castella i Lleó fa encara més peremptòria la necessitat de publicar la llista dels ciutadans amnistiats. Per això han d'arbitrar-se les habilitacions legals d'urgència que calguin per sortir al pas de les filtracions interessades de dades i de les violacions del secret i sigil que comporten aquestes filtracions; verificar l'absència de les investigacions tendencioses en marxa i facilitar als ciutadans un coneixement total i complet de l'abast i la profunditat de les conductes corruptes i de defraudació que encobreix l'amnistia fiscal atorgada pel Govern el 2012.
Carlos Jiménez Villarejo és exfiscal anticorrupció i exeurodiputat de Podem
