Selecciona Edició
Connecta’t

Girona reivindica Enric Marquès

Una gran exposició reuneix a la Casa Pastors un centenar d'obres del polifacètic artista i lluitador antifranquista per divulgar la seva memòria

Una imatge de l'exposició d'Enric Marquès a Girona.
Una imatge de l'exposició d'Enric Marquès a Girona.

Una exposició retrospectiva de tota l'obra d'Enric Marquès i Ribalta (Santa Eugènia de Ter, 1931 -Girona, 1994) permet recordar i donar a conèixer a les noves generacions les creacions d'aquest polifacètic artista i activista antifranquista gironí. Enric Marquès. La col·lecció de l'artista (1948-1989) reuneix en total un centenar d'obres entre pintura, dibuix i gravat que s'exposen des del dimecres passat fins al 13 de setembre a la Casa Pastors, l'edifici que va acollir fins fa dos anys la seu de l'Audiència Provincial de Girona.

Pintor, dibuixant, cartellista, grafista, escriptor i periodista. Totes aquestes facetes formaven part d'un tot en la figura de l'Enric Marquès artista. La seva vida va estar marcada des dels inicis. Als 4 anys va quedar orfe de pare i als 9 els franquistes van afusellar el seu oncle, Francesc Ribalta. Ja de gran, treballava en una entitat bancària de vuit a tres i pintava a les tardes. Tot i que va rebre classes de pintura, la seva formació va ser sobretot autodidacta.

Després d'uns anys d'incertesa, el gener passat la vídua de l'artista, Anny Henry Marquès, i l'Ajuntament de Girona van arribar a un acord per dipositar el llegat del pintor al Museu d'Història de la ciutat. Es tracta de la cessió per a un període de quatre anys prorrogables a canvi d'inventariar, catalogar i restaurar els quadres que s'han degradat amb el pas del temps i d'una contraprestació de mil euros al mes. En total, queden en dipòsit més de 800 pintures, dibuixos, litografies, aquarel·les i gravats d'un dels artistes amb més talent i originalitat de la segona meitat del segle XX. En la consecució d'aquest acord hi va intervenir de manera decisiva l'exalcalde de Girona Joaquim Nadal, que va descriure Enric Marquès com a “rebel i doctrinari, obrer en el sentit més ampli de l'accepció, va trobar sempre un moment per al debat apassionat, per a la discussió, per al diàleg, per a la reflexió sobre els canvis vertiginosos que ens cauen damunt”. Aquest acord també preveu un apartat de col·laboració amb l'Ajuntament de Llagostera, on encara viu la seva dona, i on es quedarà tota l'obra referent a aquesta localitat perquè també pugui exhibir-se.

La mostra que es va inaugurar dimecres reuneix l'obra de tota la seva carrera que va conservar a casa seva i que finalment la seva vídua ha cedit al consistori gironí. El recorregut per l'exposició, amb obres que van des dels seus inicis com a pintor, el 1948, fins a les que va presentar en la seva última exposició, el 1989, és, segons el comissari de la mostra i historiador de l'art, Jordi Falgàs, “un feliç retrobament per als molts gironins que el van conèixer i el recorden amb afecte, i un descobriment per a aquelles persones que no han pogut veure exposada l'obra d'aquest artista des que va morir”.

La figura humana i el paisatge del Gironès són els seus dos grans eixos temàtics

Les primeres sales de la mostra presenten una àmplia recopilació de la seva obra de finals de la dècada de 1940 i de la de 1950, amb un llenguatge visual que evoluciona des del postimpressionisme i el fauvisme cap a l'expressionisme. Aquest moment d'obres de petit format coincideix amb la decisió de Marquès d'abandonar el seu treball al banc per dedicar-se a l'art i instal·lar la seva residència a París, un exili voluntari per evitar l'ambient opressiu que es respira a Espanya. Hi viu del 1956 al 1974 amb viatges anuals o bianuals a Girona que el converteixen en transmissor d'idees i corrents.

La figura humana i sobretot el paisatge de Girona i en general del Gironès, són els dos grans eixos temàtics de la seva producció. L'exposició mostra com al llarg de la dècada de 1960 el seu compromís amb el marxisme i la lluita antifranquista el van portar a transformar el seu llenguatge per tractar temes de denúncia política i social. Va ser en aquest moment quan va realitzar molts gravats, sobretot xilografies, amb imatges iròniques i punyents sobre la guerra i la gana, emparentades a parts iguals amb el gravat expressionista europeu i el pop art americà. El 1968 va participar activament en el Maig francès i en les protestes contra la guerra del Vietnam. Algunes de les obres que es podran veure són per exemple Paolo Uccello (1968), un quadre inspirat en l'obra d'aquest pintor renaixentista, i La mort de Che Guevara (1968), basada en la foto en què apareix el cadàver del Che envoltat de militars que assenyalen la seva ferida mortal.

L'últim apartat de l'exposició presenta les seves obres de les dècades de 1970 i 1980, quan va combinar sèries crítiques amb el capitalisme i el món de la comercialització de l'esport, com Els atletes del consum, amb pintures de paisatges del Gironès, pels quals sempre va sentir una forta atracció. Hi ha autoretrats exposats en cadascuna de les etapes. “He posat èmfasi en el fet que apareguin els seus autoretrats en les diferents èpoques perquè ell mateix s'autoretrata en els diferents estils de la seva pintura i és una clara mostra de la seva evolució”, manté el comissari de l'exposició.

Les obres d'aquest apartat potser "són pitjors tècnicament, menys conegudes i menys agradables, però és una part de la seva obra que val la pena tornar a mirar. Té una mirada crítica i de reflexió sobre el món capitalista que va fer que fos un visionari", assegura Falgàs.

Amb la mort de Franco el 1975 torna a les comarques gironines i s'instal·la inicialment a Llagostera (Gironès). Passa un temps a Girona i les últimes dues dècades de la seva vida s'instal·la en una casa que hereta a Llagostera. Quan va tornar, va anar deixant de costat la pintura per dedicar-se al grafisme. Va formar part de l'equip fundacional del diari El Punt de Girona. Va treballar a la Diputació de Girona com a dissenyador gràfic i a la Revista de Girona, i va ser un dels impulsors de l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona. Va morir als 63 anys d'un infart quan sortia d'una reunió de feina.

El 1996 el Museu d'Història de Girona li va dedicar una exposició antològica i es va dur a terme un inventari de la seva obra plàstica en què es van registrar 1.163 obres pictòriques, 651 dibuixos, anotacions i esbossos. A més, es van localitzar 243 obres en mans de particulars. En aquells moments l'obra coneguda de Marquès superava els 2.000 registres. Gairebé dues dècades després, amb La col·lecció de l'artista (1948-1989) els seus organitzadors, l'Ajuntament de Girona en col·laboració amb el de Llagostera, pretenen que aquest artista, desconegut fora de terres gironines, rebi el reconeixement que es mereix.