Descens al soterrani

Thomas Bernhard va escriure Der Keller (El soterrani), una peça autobiogràfica sobre la seva formació treballant en una botiga de queviures d’un barri marginal de la perifèria de Salzburg. En aquella botiga, uns baixos d’un edifici rònec, Bernhard va perfilar la seva visió de la misèria humana. Tots tenim un soterrani on s’amaguen els nostres monstres, però sembla que els austríacs hi tenen el tren de la bruixa sencer.

Aquest cap de setmana conclou el Festival de Cinema d’Autor de Barcelona. Dissabte a la nit, als Cinemes Aribau, tornen a projectar Im keller (Al soterrani), un documental celebradíssim d’Ulrich Siedl sobre els vicis extrems que podem trobar al subsòl d’Àustria. És clar que són casos extrems, però és tan real qui té sota casa una masmorra per a sadomasoquistes, o una col·lecció infinita d’animals dissecats, com qui prefereix col·leccionar cromos de futbol. Al soterrani hi guardem allò que ens fa nosa o no volem mostrar, com l’home que hi ha construït un camp de tir o els quatre músics que hi conserven un mausoleu del nazisme. Els cinc homes, militants del conservador ÖVP, van ser expulsats del partit arran de l’estrena del documental el 2014.

L’home no vol la llibertat

Des de la botiga on feia de dependent, Bernhard va descobrir la conflictivitat de la societat quan se li tanquen les portes de l’esperança. També va descobrir que els dissabtes són el dia ideal per suïcidar-se: “L’home no vol la llibertat, tota la resta és mentida, quan té la llibertat no pot començar res, en el moment en què és lliure ocupa el temps obrint armaris, endreçant les calaixeres de la roba, papers vells; busca fotografies, documents, cartes, feineja al jardí o camina sense destí aparent, segons el temps que faci, i d’això en diu passejar. I si parlem dels nens, han de fer allò tan repetit de "matar el temps", amb tensió i baralles i cops, per generar d’aquesta manera el caos, que en veritat és la salvació. El dissabte sempre ha estat el dia del suïcidi, i qui ha passat molta estona als jutjats sap que el 80% dels assassinats es cometen en dissabte”. Bernhard observava les conseqüències de l’avorriment, que són les mateixes que empenyen els protagonistes del documental de Siedl cap al soterrani.

Pornografia contracultural

El festival té oferta cinematogràfica més enllà dels traumes dels austríacs. El protagonista d’enguany és l’exuberància del francès Bertrand Bonello. Dissabte projectaran El pornògraf, un testimoni de la pornografia abans de convertir-se en la indústria de la carn que és avui, quan era contracultural i fins i tot bella. Diumenge al CCCB projecten de Bonello Casa de la tolerancia, un relat feminista en una casa de barrets francesa del segle XIX.

El Madrid més culte

També hi ha espai per a relats generacionals com el de Jonás Trueba, fill de Fernando Trueba, nebot de David Trueba. Los exiliados románticos és una road movie d’estètica i esperit retro molt del gust del món independent i de la parròquia de l’Heliogabal. De fet, Los exiliados románticos és el viatge d’estiu de tres amics de debò que van tenir la idea de fer la pel·lícula una nit de borratxera. Els personatges de l'entorn de Jonás Trueba són el nou indie madrileny, hereus de la movida i de la finor de Jacobo Siruela, de Christina Rosenvinge i el luxe de Loewe. És un col·lectiu intel·lectualment ric i que és obligatori descobrir per trencar estereotips sobre la capital espanyola. Dissabte a les 17 h a l’Aribau Club, Jonás Trueba hi serà per explicar-vos-ho.