_
_
_
_
_

A la muntanya encara no hi arriba l’ajuda

La localitat nepalesa de Trishuli no ha rebut encara cap mena d'assistència

Macarena Vidal Liy
Trishuli (Nepal) -
Habitants de Gumda esperen sota la pluja l'arribada d'un helicòpter.
Habitants de Gumda esperen sota la pluja l'arribada d'un helicòpter.wally santana (AP)

Ja han passat cinc dies des que un potent terratrèmol va devastar el Nepal i l'únic indici d'ajuda humanitària que els gairebé 5.000 habitants de Trishuli –una localitat muntanyenca a unes tres hores a l'oest de la capital, Katmandú– han pogut veure són els helicòpters que de tant en tant sobrevolen la zona, sempre de camí cap a altres àrees.

L'habitatge de Jamil Ahmad, de 60 anys, ha quedat partit en dos. Una meitat s'ha convertit en un garbuix de maons i metall, barrejada amb les restes d'un alberg. L'altra meitat encara està dempeus, amb el que hi ha a l’interior exposat a la curiositat de la gent, des dels matalassos familiars fins a un cartell amb la imatge de la Meca. Una mica més avall, al mateix carrer, els enderrocs marquen el lloc on van morir quatre persones, un home i tres dones, en esfondrar-se el seu habitatge al districte 10 de Trishuli, entre els més afectats de l'àrea.

“No ha vingut ningú del Govern. Tampoc hem vist cap equip d'assistència de les organitzacions internacionals”, es lamenta Ahmad. La seva veïna Anju Shakya, de 40 anys, secunda la seva queixa: “Fins ara hem fet servir el menjar que teníem emmagatzemat, però s’acabarà aviat. Ens falta aigua i electricitat”. Des de dissabte tots dos s'han vist obligats, com molts d’altres, a viure en un campament improvisat en una de les dues escoles de la zona. Els afortunats han pogut ocupar un lloc en alguna de les aules. Els que han tingut menys sort viuen en tendes al camp veí en aquesta zona idíl·lica de muntanyes travessada pel riu que li dóna nom.

A moltes zones, només s’hi pot arribar en helicòpter o amb xerpes

Els esforços d'assistència s'han concentrat en els primers dies a les zones més afectades del país, com Gorkha, on es va registrar l'epicentre del sisme, o Katmandú. Els helicòpters tracten de facilitar ajuda a les zones muntanyenques més remotes. Però en un país d'una població de 28 milions de persones molt dispersa i repartida en un terreny molt accidentat, moltes àrees encara estan desateses.

El poblet de Peepaltar, a uns 20 quilòmetres de Trishuli, ha quedat completament destruït. El granger Shiva Prasad Neupane, de 60 anys, intenta arrencar el metall corrugat del que era el segon pis de casa seva per construir un rafal que protegeixi millor els 10 membres de la seva família que la tenda improvisada on viuen ara. “Tot el nostre menjar va quedar sepultat sota els enderrocs. No tenim res per menjar. Fins ara hem sobreviscut comprant a la resta de famílies que sí van poder salvar aliments”, explica. Com altres llogarets que hi ha al voltant, no han rebut encara cap ajuda.

Más información
“El Govern no ens ha donat res. Tot ho hem aconseguit nosaltres”
El Govern del Nepal creu que els morts pel sisme poden arribar a 10.000

Després del sisme que ha causat més de 5.000 víctimes mortals, 11.000 ferits i més de 450.000 desplaçats, l'ajuda internacional ha arribat en abundància. Els països veïns, com l’Índia, la Xina o el Pakistan, i altres nacions han enviat nombrosos equips d'especialistes i material d'emergència. Les organitzacions humanitàries també es troben sobre el terreny. Però el mal temps, la inestabilitat del terreny en moltes ocasions, o la simple falta d'infraestructures dificulta la distribució de l'ajuda. El petit aeroport Tribhuvan de Katmandú té una mínima capacitat i no dóna l’abast per rebre tants vols com arriben.

Segons explica Miguel Ángel Rodríguez, delegat de comunicació d'emergències de la Creu Roja espanyola desplaçat al Nepal, la principal complicació és l'accés. Dels sis milions d'afectats pel sisme que Creu Roja calcula al país, un 75% viu fora de la vall de Katmandú, en zones remotes, inclosa la serralada de l’Himàlaia.

“Ja de per si mateix els accessos són complicats, després del terratrèmol, molt més encara”, apunta. “En molts casos tenim clar que només es podrà accedir amb xerpa o amb helicòpters”.

D’altra banda, la responsable d’acció humanitària d’Oxfam a Katmandú, Orla Murphy, va indicar en un comunicat que “les carreteres tallades, l'escassetat de combustible i la saturació de l'aeroport de Katmandú, que dificulta la distribució de subministraments bàsics, suposen un important repte per Oxfam i altres actors”.

El Govern nepalès, que ha rebut dures crítiques per la lentitud de la resposta, ha admès que el desastre els ha “ensenyat” que necessiten “gestió organitzativa per afrontar desastres naturals”.

Creixen les protestes contra el Govern per la gestió de la crisi

Macarena Vidal Liy/Trishuli (Nepal)

La lenta resposta del Govern nepalès en l'assistència als afectats pel terratrèmol ha començat a produir protestes entre els ciutadans. Prop de 200 persones es van concentrar aquest dimecres davant del Parlament del país per protestar per l'escassetat d'autobusos per poder tornar als seus pobles d'origen i per exigir que s'acceleri el repartiment d'assistència.

Entre els ciutadans nepalesos, la frustració per la gestió del Govern és evident. “Depenem que el Govern ens ajudi, però no hem rebut res”, es lamenta Sangeeta Jashi Sheshta, de 37 anys, des de la tenda de campanya en què s'ha arrecerat després de l’esfondrament de casa seva, a Trishuli.

El desastre va agafar el feble Executiu nepalès desprevingut. El primer ministre, Sushil Koirala, es trobava de viatge oficial a Indonèsia i no va aconseguir tornar fins la nit de diumenge. I no va ser fins dimarts que no es va dirigir a la nació per parlar sobre el desastre.

El ministre de Comunicacions nepalès, Minendra Rijal, ha admès que es tracta d’“un desastre d'una escala sense precedents. Hi ha hagut alguns punts febles a l'hora de gestionar l'operació d'assistència”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Macarena Vidal Liy
Es corresponsal de EL PAÍS en Washington. Previamente, trabajó en la corresponsalía del periódico en Asia, en la delegación de EFE en Pekín, cubriendo la Casa Blanca y en el Reino Unido. Siguió como enviada especial conflictos en Bosnia-Herzegovina y Oriente Medio. Licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_