Selecciona Edició
Connecta’t

“Les explosions es repetien a bord, semblaven bombes”

Els passatgers rescatats del ferri incendiat a Mallorca expliquen la seva experiència

Arriben els evacuats del ferri incendiat a les Balears. Foto: AFP / Vídeo: ATLAS

"No tinc feina i m'he quedat sense res, la meva furgoneta estava a bord. He perdut fins i tot els calçotets, tot el que tenia”. El José Manuel té 58 anys i està a l'atur. És un dels 156 ocupants del Sorrento, el ferri de la companyia Acciona-Trasmediterránea, rescatats ahir a alta mar entre Mallorca i Eivissa, després d'iniciar-se un foc a bord que va convertir la nau en una teia de foc i fum. "Havia vingut a Mallorca a cercar feina, en hostaleria, de qualsevol cosa", comenta. "L'incendi i el rescat han estat tercermundistes”, afegeix.

"Ha estat una cosa inaudita, crèiem que no en sortiríem", etziba l'Alfredo, un altre rescatat. Tots els ocupants –tripulants i passatgers, de dotze nacionalitats– van poder abandonar el vaixell de càrrega i passatge en flames, que no va naufragar, no es va enfonsar. Ara és un casc de gairebé 200 metres de llarg que encara fumeja, a la deriva a 18 milles de la costa de Mallorca. Es treballa perquè no s'aboquin al mar les 753 tones de fuel i olis contaminants.

El Ministeri de Foment ha de decidir el futur de la nau, que és una amenaça per a la naturalesa i el turisme a les costes properes. La propietària del Sorrento és la companyia Atlantica SPA di Navigazione, el va llogar a Trasmediterránea-Acciona. La ministra Ana Pastor ha indicat que la companyia asseguradora del buc ha entrat en acció per afrontar la situació de crisi.

"La prioritat eren les persones. Ara s'ha d'evitar qualsevol risc mediambiental, cal maximitzar l'esforç perquè el risc sigui mínim", ha explicat la ministra Pastor a Palma. Ha parlat amb precisió sobre l'operatiu de rescat i emergència i sobre el contingut de contaminants (quatre elements diferents) però només ha admès una pregunta, que no ha contestat.

Els ocupants del vaixell, de bandera italiana, construït el 2003, van poder accedir a dos bots salvavides i a una barca després d'estar gairebé una hora a bord, mentre avançava el foc, que no es va poder aturar i la nau va ser una pira de flames, calor i fumeres.

El capità va dictar l'ordre d'abandonar i ocupar els bots una hora després d'haver alertat Salvament Marítim del sinistre, segons va subratllar a la premsa el responsable a Palma, Miguel Félix Chacón. La primera autoritat de la nau va suposar que podria sufocar les flames.

"Hi havia explosions, semblaven bombes. Les flames feien rebentar els pneumàtics dels vehicles que anaven a les bodegues”, diu un altre protagonista, l'Alfredo, un dels 76 conductors de camions que fan la ruta en aquesta línia. Ha recordat el moment de l'SOS per l'incendi: "Dormia, em va avisar un company. Vaig creure que era una broma i vaig continuar dormint fins que vaig sentir la sirena i vaig sortir cames ajudeu-me amb el que portava posat". El sinistre va ser retratat i gravat en vídeo per alguns dels ocupants dels vaixells rescatadors que estaven en l'escenari de l'accident.

El José Manuel xerra nerviós amb la por a la cara al port de Palma. Havia sortit aquest dimarts al migdia rumb a València, on havia d'arribar vuit hores després. "Potser hi ha massa gent, aquí". Ell va veure desenes i desenes de sanitaris, personal d'emergències, policies, autoritats –ministre, president, alcalde, regidors, directors generals–, molts periodistes, focus, micròfons i càmeres. Una mare amb l'únic nen petit que anava al vaixell surt abrigada amb una manta vermella. De lluny fa el senyal de victòria amb els dits.

"Si això passa de nit, no ho hauríem explicat". Era el relat repetit als guàrdies civils pels tripulants i passatgers preguntats. El sinistre va acabar bé, molt bé, perquè hauria pogut passar una catàstrofe naval amb molts morts, cremats o ofegats. Aquest és el diagnòstic als molls del port de Palma.

El Sorrento podia carregar 956 passatgers i 150 vehicles. Només hi va haver un ferit d'importància. La resta, passatgers i tripulants de 12 nacionalitats diferents, en van sortir sense ferides. Vuit van ser atesos als hospitals.

"Ai, amic, prefereixo callar", insisteix el José Manuel, amb accent gallec. "No sé nedar", confessa el Julián, un camioner de Conca de 58 anys, que es va veure en una barca amb cent persones més. Les cordes i les corrioles per baixar a les llanxes fins al mar s'encallaven. “La barca, amb 100 persones, va quedar inclinada cap a un costat i va xocar contra el casc. Ens vam donar molts cops", narra el Gabriel. "Vaig passar por però no hi va haver sensació de pànic", admet el Julián, de Conca.

MÉS INFORMACIÓ