_
_
_
_
_
FERRI EVACUAT A MALLORCA

Un dels passatgers: “M’he quedat sense res, no tinc ni calçotets”

"La barca salvavides donava voltes com una coctelera. Ha estat tercermundista", afirma una altra de les veus del no-naufragi

Un dels passatgers evacuats.
Un dels passatgers evacuats.Joan Llado (AP)

"M'he quedat sense res, no tinc ni calçotets. Havia anat a Mallorca a cercar feina, de qualsevol cosa". José Manuel té 58 anys i està sense feina. És un del 156 no-nàufrags del Sorrento, el ferri de la companyia Acciona – Trasmediterranea que anava de Palma a València i que foren rescatats ahir a la mar gran, entre Mallorca i Eivissa. Tots fugiren del vaixell de càrrega i de passatge encès que no se n'anà a fons (un naufragi).

El vaixell ara encara fa fum i va a la deriva. És un buc de gairebé 200 metres d'eslora, de llargada, sota control, segons les autoritats, tot i que hi hagué perill de naufragi i existeix el risc d'abocaments. Els ocupants varen escapolir-se en les barques salvavides, d'una pira de calor i fumaroles. Passaren una hora a bord, tossint, vomitant alguns, d'altres histèrics, fins que el capità dictà anar als bots, cadascun per a 100 persones.

"La barca salvavides donava voltes com una coctelera. La sirga (corda) quedà enganxada, quedarem de costat, inclinats. Ha estat una mica tercermundista", diu Gabriel, un altre passatger, salvat."Per a pujar al vaixell gros que ens salvà era necessari pujar 15 metres per una escaleta llenegadissa, i entrar per un portal estret. Hi havia ones. "Un sinistre retratat i gravat en vídeo des d'altres vaixells que eren a l'escenari de l'accident, un foc interior que començà per motius no esbrinats. Quatre persones foren alçades pels helicòpters.

"Hi havia explosions, com bombes. Les flames feien rebentar neumàtics, les rodes plenes d'aire i els dipòsits de combustible", relatà Gabriel, un altre xòfer. Prop de 100 vehicles anaven a les bodegues, segons diu un altre protagonista, Alfredo, un dels 76 conductors de camions que navegava. Ell va recordar l'SOS per l'incendi: "Dormia, em va avisar un company. Vaig creure que era una broma i vaig seguir dormint... fins que vaig sentir la sirena i vaig sortit pitant..."

Les flames feien rebentar neumàtics, les rodes plenes d’aire i els dipòsits de combustible

José Manuel xerra nerviós amb la por a la cara al port de Palma, partí de buit i retornà sense res. Ni la furgoneta té. "Potser hi ha massa gent aquí", diu. Desenes i desenes de sanitaris, policies, autoritats –ministre, president, alcalde– molts de periodistes, focus, micros i càmeres. Una mare amb l'únic nin petit que anava a bord passà tapada amb una manta roja i feu, de lluny, el senyal de victòria amb dos dits.

"Si això passa de nit, no ho expliquem". Era el relat repetit als guàrdies civils pels gairebé 50 tripulants enquestats sobre els fets. El sinistre va acabar bé, molt bé, perquè hauria pogut succeir una catàstrofe naval amb molts de morts cremats o ofegats, es deia al port. Salvaren la vida, en poder fugir de la resta de les flamarades i del molt de fum del ferri Sorrento. El capità que dictà l'SOS aquest dimarts, al temps de les dues. A les nou de la nit els rescatats tornaven a trepitjar el port de Palma, d'on havien partit a migdia. Esperaven arribar a València, en una navegació de 8 hores, d'habitud. Una ruta diària entre l'illa i el continent.

El Sorrento podia dur 956 passatgers i 150 vehicles. Sols hi hagué un ferit d'importància. La resta, tothom passatgers i tripulants de 12 nacionalitats distintes, resten estalvis. Vuit foren atesos als hospitals."Simplement la prioritat eren les persones. Ara la prioritat absoluta és evitar qualsevol risc medi ambiental", va dir, al port de Palma, la ministre de Foment, Ana Pastor. Relatà l'operatiu desplegat i nombrà les quantitats de carburants i olis pesants contaminants que són (eren?) al vaixell encès que flotava de matinada: 753 tones.

"Ai, amic, preferesc callar", insistia José, en to gallec. "No sé nedar", confessà un camioner de Conca, de 58 anys, també, Julián, que es va veure dins una barca amb cents persones, ballant i pegant el buc, descendint a l'aigua des del navili en emergència. "Vaig tenir por però no hi hagué sensació de pànic", té un contracte de mig any i feia cinc vegades que feia el València-Palma-València. "Jo em pas la vida, tot el més embarcat, cada dia", digué Alfredo.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_