Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona en deu curts

El Landscape Film Festival exhibeix deu curtmetratges filmats i muntats en dues setmanes

Un moment del rodatge de 'Vella Rosario', a Ciutat Vella.
Un moment del rodatge de 'Vella Rosario', a Ciutat Vella.

Rodar un curtmetratge en dues setmanes. Sembla impossible, i encara més si pensem que en el minut zero del projecte els integrants de tots els equips de producció ni tan sols es coneixen. Era el propòsit de la segona edició del Landscape Film Festival que, després d’estrenar-se el 2014 a Berlín, enquadra deu curts als deu districtes de Barcelona per explicar històries de la ciutat a través dels seus habitants. En total, han estat seleccionats 100 cineastes residents a Barcelona, distribuïts en deu equips. Cooperació, aprenentatge, relacions socials i professionals han estat els principals valors d’una manera revolucionària de fer cinema.

Podria semblar impossible, però no. Aquest dijous, a les vuit del vespre, la sala 5 dels cinemes Aribau oferirà els deu curtmetratges, tot just dues setmanes després de començar-se a concebre, a escriure, a rodar, a muntar... “Una experiència boníssima”, diu Alejandro Cortés, director de Reineta, el curt ubicat a Sarrià. “Ens hem compenetrat a la perfecció, a corre-cuita, i tot ha sortit perfecte”. La guionista Alejandra Schwartz, creadora de Tres dies, la història que ens descobreix el districte de les Corts, coincideix amb el seu col·lega: “Ens hem entès de seguida, no només en el mateix equip sinó també amb els altres, ens hem respectat professionalment, i ja estem pensant a fer projectes nous”, diu.

“Es tracta de treure partit al barri”, diu Alejandro Cortés, que ha dirigit el curt de Sarrià-Sant Gervasi

Els equips es van crear a partir del dia 11 d’abril en funció de les aptituds i les característiques de cada participant. Ningú no es coneixia. Ho van fer en la inauguració del festival, en una reunió multitudinària (un centenar de professionals i amateurs, estudiants, malalts del cinema...) on van rebre una sèrie de classes magistrals. S’hi van trobar directors, guionistes, tècnics de so, càmeres, directors d’art... i, en funció de les habilitats, l'experiència i els interessos de cadascú, l’organització va crear els grups de treball, que han tingut absoluta llibertat respecte al gènere o estil de la mateixa peça. L’única premissa ha estat un punt geogràfic de la ciutat, diferent per a cada equip, on la seva història havia de començar.

L’organització ha proveït els equips amb els pertinents permisos de producció, la cessió d'àrees de treball, el suport tècnic, etcètera. Molts dels equips han disposat de material propi, mentre que els que han necessitat algun instrument concret s'han beneficiat de descomptes per adquirir-lo.

Carrers que parlen

La meitat de cada curt havia de transcórrer pels carres del districte. El paisatge, doncs, esdevé protagonista de la història. Trobem tota mena d’històries: un estudiant que arriba a Ciutat Vella i en comptes de trobar-se les festes, les birres, la platja potser esperades, descobreix una Barcelona insospitada de la mà de la Rosario, una dona de 72 anys plena d’energia; la història del corredor belga Patrick Baudalant pels carrers de Sants-Montjuïc; la relació entre un pare massa ocupat i la seva filla d'Horta-Guinardó, amb fugida inclosa (pel barri, per descomptat); com canvia l’avorrida i mediocre vida d’un informàtic de Nou Barris; un rutinari repartidor de Gràcia que queda sorprès per la música d’una violoncel·lista que toca al carrer...

“Es tracta de treure partit al barri”, diu Alejandro Cortés, que ha dirigit la darrera pel·lícula del desaparegut Álex Angulo, Refugio, i ja té experiència en la direcció i l'escriptura de curts. “En el nostre cas, una estudiant de Veterinària que viu amb l'àvia a la part vella de Sarrià intenta donar-li responsabilitats, com fer-se càrrec d’alguna cosa (no podem llegir més!) que ella perdrà... Els carrers d’aquest districte, amb escenaris tan diversos com l’ambaixada de Mèxic, a la Bonanova, o el Tramvia Blau, o els carrerons del nucli antic agafen tot el seu protagonisme”.

Rodatge d''El sord i el barri', a Sant Andreu. ampliar foto
Rodatge d''El sord i el barri', a Sant Andreu.

“En funció d’unes proves creatives, de l’organització interna de cada grup, del que volíem explicar... vam poder triar el districte”, diu Cortés. El seu grup va quedar content amb Sarrià, igual que el de la guionista Alejandra Schwartz, que està fent un màster en guió de cinema i televisió a la productora Rodar y Rodar, ho estava amb el seu destí: "Estava molt interessada a reflectir els diversos ambients que es respiren a les Corts”.

Els rodatges havien de durar només dos dies. Però els equips els han estirat per sobre de la lògica: “Vam estar 27 hores rodant en dos dies!”, admet Cortés. Va ser el cap de setmana del 18 i 19 d’abril. Arribats a aquell punt, ja ho tenien tot enllestit: el text, el material, les ubicacions... i els actors. Hi va haver un càsting a la Fabra i Coats on cada grup podia triar els actors que més els interessessin. “Necessitàvem, sobretot, una dona gran que fes de velleta i ens va costar molt perquè era un perfil poc freqüent: de joves n’hi havia molts, però buscar aspirants més grans era més complicat...”, recorda Cortés. “A última hora, quan ja pensàvem que ens hauríem d’apanyar amb una altre tipus d’actriu, vam trobar Llucia Pérez, una veterana que, després de molts anys allunyada de la professió, hi torna. I estem encantadíssims amb ella!”

Després de dues setmanes non-stop, aquest dijous la feina dels 100 professionals i dels actors triats en el càsting veu la llum. La fita del festival, ajudar la comunitat cinèfila, local i internacional, a estrènyer llaços i incrementar la seva proactivitat, sembla assolida: la intenció de tots els participants és donar una forta empenta a les seves carreres, o començar-les amb el millor peu possible. “L’experiència és totalment positiva”, diu Alejandra Schwartz. “El més important, diria, han estat els contactes que hem fet”. Cortés coincideix en la visió de futur i en les expectatives: “Tenim unes vibracions boníssimes: aquest curt el mourem per allà on puguem, per altres festivals, per televisions... val molt la pena”. Després del primer festival, a Berlín, i ja superat amb nota el segon, a Barcelona, Londres espera repetir l’experiència l’any que ve.