_
_
_
_
_

L’Audiència dóna 10 dies als ‘indignats’ del Parlament per entrar a la presó

La defensa assegura que vol arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg

Protestes davant del Parlament el juny del 2011.
Protestes davant del Parlament el juny del 2011.Gianluca Battista

L'Audiència Nacional ha donat deu dies per ingressar a la presó als vuit indignats condemnats a tres anys de presó per un delicte contra les altes institucions de l'Estat, per haver participar en el setge al Parlament el juny del 2011. A través d'una interlocutòria, l'Audiència –tribunal encarregat d'executar la sentència atès que va ser el que va jutjar els indignats– dóna aquest temps perquè entrin voluntàriament a la presó, sota l'advertiment que, en cas contrari, ordenarà que els empresonin.

Más información
Tres anys de presó per als vuit acusats pel setge al Parlament
El fiscal demana la repetició del judici pel setge al Parlament
Una gran cadena humana condemna les penes pel setge al Parlament

Els advocats dels joves condemnats han anunciat que presentaran davant l'Audiència Nacional un escrit en el qual demanen la suspensió de la seva entrada a la presó mentre el Tribunal Suprem no resolgui sobre l'incident de nul·litat que han interposat. Paral·lelament, han iniciat els tràmits per impugnar-la davant el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg i estan estudiant sol·licitar al Govern l'indult dels condemnats.

Els incidents es van produir el 15 de juny del 2011, en una manifestació de protesta davant un ple de la Cambra catalana on s'aprovaven els Pressupostos de la Generalitat, que preveien dures retallades socials. Els 19 indignats encausats per aquest acte van ser inicialment absolts per l'Audiència Nacional, amb el vot particular d'un magistrat.

Posteriorment, el Suprem va estimar parcialment els recursos presentats per la Fiscalia i les acusacions exercides per la Generalitat i el Parlament i va imposar penes de tres anys de presó a vuit dels participants en la protesta, per un delicte contra les altes institucions de l'Estat. El Tribunal Suprem va basar la seva condemna en què l'exercici de la llibertat d'expressió i el dret de reunió no poden neutralitzar altres drets i, en concret, el de participació política a través dels representants legítims.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_