Selecciona Edició
Connecta’t

Els homòlegs

Fernández Teixidó, "el parlamentari que parla millor", protagonitza la sessió de control

És una pena que el convergent Antoni Fernández Teixidó no intervingui més sovint a l'hemicicle, ja que és de llarg qui parla millor. Encara que treballi per al costat fosc. En la sessió de control al Govern d'aquest dimecres, Fernández Teixidó ha fet una exaltació admirable de la lluita del Parlament contra el frau fiscal. Per descomptat, es tracta d'un assumpte que dins del partit al qual pertany aquest diputat ha cobrat dimensions rocambolesques (i pot ser que fins i tot rockanrolesques per allò del rock de la presó).

Fernández Teixidó disserta com un torero formós que ja ha tallat les orelles i la cua. Es posa dempeus, guarda una mà a la butxaca dels pantalons i dirigeix amb l'altra. Modula la seva veu amb la mateixa elegància cortesana del seu ancià cabell, que s'ondula i li cau pel clatell, és a dir, per on pot. El diputat va exposant els seus arguments i dóna l'esquena a la taula per girar davant els representants del poble, dibuixar un arc lentament i fer que la resta contempli la seva barba blanca no gaire pronunciada, murmurada, i recrear-se ell també mirant el personal.

Dir alguna cosa seriosament utilitzant únicament paraules acabades en -ent i en -ó només li surt bé a Rosendo, que ho ha fet tota la vida en les seves cançons

Com que és membre del Cercle d'Economia i ha estat responsable del Consell d'Economia i Finances de CiU, Fernández Teixidó ha dirigit avui la seva intervenció al seu homòleg (de petit, pensava que un homòleg era algú que s'assemblava a Kissinger), el conseller Mas-Colell, a qui ha preguntat pels mitjans amb què el Govern es disposa a combatre aquesta “xacra que denunciem, que és el frau fiscal al nostre país”. En la seva resposta, Mas-Colell ha deixat anar a l'uníson la llista de les paraules que acaben en -ó (prevenció, detecció, correcció, deslocalització, concessió, potenciació, recuperació, recaptació...) i la llista de les paraules que acaben en -ent i el seu femení (contribuent, fraudulenta...). Però dir alguna cosa seriosament utilitzant únicament paraules acabades en -ent i en -ó només li surt bé a Rosendo, que ho ha fet tota la vida en les seves cançons.

No obstant això, malgrat que domina esplèndidament la tècnica de la dissertació, al diputat Antoni Fernández Teixidó els seus prefereixen tenir-lo al costat fosc i utilitzar-lo sobretot per calmar les tempestes que arriben per babord (és a dir, des de l'esquerra). Fernández Teixidó, d'elegància llibertina, forma part del corrent més liberal de Convergència, anomenat llibergència (encara sort que no és el més diligent, perquè llavors seria diligència; ni el més emergent). En general, Fernández Teixidó actua de martell d'heretges socialdemòcrates propis i aliens.

Precisament aquesta vegada, els socialdemòcrates aliens s'han posat positius i han ficat el president Artur Mas en un jardí de les delícies. Això ha estat quan Miquel Iceta, l'ànima de l'home sota el socialisme, ha dit que havia llegit a EL PAÍS que les dones de dos exdirigents de CiU van cobrar prop de 200.000 euros d'una adjudicatària de TV3 els anys 2008 i 2009, i que Hisenda sospita que podria tractar-se d'un pagament per treballs no realitzats, potser vinculats amb el cas de les ITV. Miquel Iceta fa mesos que pregunta sense maldat, ni de paraula ni d'obra, i ha suavitzat el to d'aquesta intervenció sense citar els noms dels dos polítics en qüestió i sense acusar ningú de res, tan sols preguntant-li al president si s'ha interessat per la notícia. Ha estat Artur Mas qui, com qui no vol la cosa, n'ha tret a col·lació les identitats: “David Madí i Oriol Pujol, em sembla que ha dit...”, per concloure que, en efecte, s'ha interessat pel tema, però com que llavors ell no manava considera que es tracta d'“un tema particular d'ells... com a persones particulars que són”. Últimament alguns partits estan identificant la corrupció amb el pati de casa, que també és particular.

En general, Antoni Fernández Teixidó actua de martell d’heretges socialdemòcrates     propis i aliens

Miquel Iceta portava clavada a la jaqueta negra una xapa vermella amb la llegenda “#ideesclares”, que és el lema del PSC de Corbera (Baix Llobregat) per a les municipals. I bona part dels diputats d'ERC, ICV-EUiA i CUP portaven posades samarretes i adhesius de la campanya “Stop Mare Mortum”, que denuncia la ingent quantitat de morts al Mediterrani, qualificada ja de “genocidi migratori”. En això de les samarretes, el Parlament també té una mica de naufragi, d'acumulació de gestos desesperats dirigits a ningú. De manotades inútils a l'aire. I també cada vegada més, es posen tots dempeus a l'hemicicle per fer un minut de silenci, quan precisament el Parlament està pel contrari, o sigui, per parlar. Per parlar-ho tot. Dir-ho tot. Els motius per al minut de silenci ja es proposen de dos en dos.

Aquest dimecres, el minut de silenci ha estat en memòria de les víctimes de l'última tragèdia al Mediterrani i del terratrèmol del Nepal, i ha estat precedit per la lectura de les respectives declaracions de suport per part dels vicepresidents de la taula Anna Simó i Lluís Corominas. Encara que ella és d'ERC i ell és de CiU, llegeixen igual, amb la mateixa entonació, i tots dos han acabat amb aquesta baixada de modulació tan de missa, de quan es diu: “Paraula de Déu...”. A la tribuna de convidats hi havia el cònsol del Nepal a Barcelona, Lluís Belvís, que, quan ha acabat el silenci i han començat les intervencions dels diputats, s'ha aixecat i ha marxat.