Quant engreixa un cubata?
Un article publicat al 'British Medical Journal' reclama que les begudes alcohòliques informin del contingut en calories L'Eurocambra vota aquest dimecres una iniciativa perquè aquestes dades siguin obligatòries
Hi ha qui s'hi refereix com les calories invisibles. Mentre que els aliments envasats han de portar clarament indicat el seu contingut en calories, no passa el mateix amb les begudes que superen 1,2 graus d'alcohol. La normativa europea, aprovada el 2011, va eximir les ampolles de cervesa, vins o licors de reflectir aquesta informació fins que la Comissió prengui una decisió definitiva, que hauria de manifestar abans de l'any 2016.
Davant d'aquest escenari, dues iniciatives –una des de l'àmbit científic, una altra des del polític– han posat el focus aquesta setmana sobre la mateixa qüestió: la necessitat d'incloure en l'etiquetatge de les begudes alcohòliques les dades sobre el nombre de calories tenint en compte l'impacte que tenen en el sobrepès i l'obesitat (i el fet que la majoria de consumidors ho desconeixin).
Dos combinats, 300 calories
La quantitat d'energia que aporta cada gram d'alcohol suposa 7 quilocalories (una hamburguesa Big Mac té 510 kcal, la ingesta diària recomanada són 2.000 quilocalories en els homes i 1.800 en les dones). Aquest és el contingut calòric de l'alcohol que contenen algunes de les principals begudes:
Una canya (200 cc) de cervesa: 70 kcal
Una llauna de cervesa: 105 kcal
Un got petit de vi (100 cc): 70 kcal
Un cigaló (25 ml): 70 kcal
Un vermut (100 ml): 140 kcal
Una copa de conyac (50 ml): 140 kcal
Un combinat (50 ml): 140 kcal. No s'inclouen les calories del refresc.
Un whisky (50 ml): 140 kcal
Font: Guia d'etiquetatge nutricional de la FDA i Guia de referència bàsica per abordar l'abús de l'alcohol de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària.
“No hi ha cap raó per la qual les calories de l'alcohol mereixin un tractament diferent de les del menjar”, planteja Fiona Sim, la presidenta de la Royal Society for Public Health britànica en un article que avui publica el British Medical Journal. El títol del text no pot ser més explícit: “Les begudes alcohòliques contribueixen a l'obesitat i haurien d'incloure un còmput de calories obligatòries”.
En plena derrota en la batalla mundial contra l'obesitat, Sim planteja que l'absència d'informació calòrica en les begudes alcohòliques és un luxe que la societat no es pot permetre, ja que alimenta el desconeixement sobre l'impacte d'aquests productes en el sobrepès de la població. L'autora de l'article posa com a exemple un estudi fet en 2.117 adults en el qual el 80% desconeixia el contingut en calories de les begudes més comunes. “La majoria de les dones no sap que dues copes grans de vi tenen 370 calories, cosa que representa una cinquena part de la seva ingesta d'energia diària”, afegeix.
Estudis de la societat de salut pública britànica eleven al 10% l'aportació de les calories procedents de l'alcohol en la dieta de bevedors socials. “A Espanya no comptem amb estudis d'aquest tipus, però jo diria que, com a mínim, la xifra ha de ser la mateixa”, indica Felipe Casanueva, president de la Societat Espanyola de l'Estudi de la Obesitat.
L'expert en obesitat coincideix amb la preocupació de l'especialista en salut pública britànica. “Hi ha una completa ignorància sobre l'aspecte calòric de les begudes alcohòliques”, explica, “és una qüestió que em preocupa força”. Mentre que la convivència amb l'alcohol “es gestiona a Espanya força bé” i es té molt present qüestions relacionades amb la conducció o les conseqüències de l'abús, el també director científic del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa-Fisiopatologia de la Obesitat i Nutrició (Ciber-obn) destaca que, entre els bevedors socials, poques vegades es pensa que l'alcohol suposa “una part molt important de la ingesta calòrica i contribueix a l'obesitat”. No només això: “Es tracta de calories de baixíssima qualitat nutritiva, i que, a més, no satisfan”.
Per això, Casanueva també aposta per incloure dades sobre el contingut en calories i que, per fer-ho, s'emprin paràmetres que es puguin entendre: “Millor parlar de calories en una llauna, un got o un xopet que no pas centímetres cúbics, per exemple”.
A més de l'al·legat científic de Fiona Sim, el debat sobre l'etiquetatge ha arribat aquesta setmana al Parlament Europeu. Des de dimarts, els diputats debaten un projecte de resolució –que es vota aquest dimecres– que planteja “la urgent necessitat d'esmentar clarament en l'etiquetatge, com a mínim, el contingut calòric de les begudes alcohòliques”, i demana la Comissió “que presenti la corresponent proposta legislativa”, de cara al fet que s'incorpori a la nova estratègia de la UE en matèria d'alcohol (2016-2022).
No és la primera vegada que s'intenta una mesura similar. La presidència sueca de torn de la Unió Europea el 2011 ja ho va proposar i va fracassar. Els Estats Units incorporarà en l'etiquetatge les calories a partir de desembre d'enguany, tot i que només en les begudes servides en restaurants. A Europa, Irlanda ha pres la iniciativa i prepara una llei per obligar les empreses a reflectir aquesta informació a les ampolles.
Fonts de la Federació Espanyola de Begudes Espirituoses (FEBE) han indicat que prefereixen no manifestar-se sobre la idoneïtat d'incloure la informació sobre el contingut de calories fins que es pronunciï la Comissió Europea. "Acatarem el que decideixi, a dia d'avui estem còmodes amb la situació actual", afegeixen des de la federació.
