Selecciona Edició
Connecta’t

PP i PSC recorren a llistes fantasma per la falta d’implantació territorial

Molts candidats no tenen vincles amb els municipis on es presenten. "Faltava gent i em van designar", diu el cap de llista de la Palma de Cervelló

Melanie Casique, primera per l'esquerra, al costat del seu pare Bernardo, en una imatge de Facebook.
Melanie Casique, primera per l'esquerra, al costat del seu pare Bernardo, en una imatge de Facebook.

La confecció de llistes electorals pel 24 de maig als 947 municipis de Catalunya no és tasca fàcil per a cap partit. Molt menys per al PSC i el PP, que pateixen fa temps una diàspora de militants i simpatitzants, cosa que els ha obligat a recórrer a les llistes fantasma. Són candidatures que es formalitzen amb persones sense cap vincle amb el municipi pel qual es presenten. A vegades els candidats no només resideixen fora, sinó a una altra província i fins i tot a l'altra punta d'Espanya.

Un exemple molt gràfic és de Vilanova de Meià, un municipi lleidatà d'uns 500 habitants, on els números dos a set de la llista del PP són de Lanzarote, Madrid, Màlaga i Ourense. Però hi ha molts altres casos: el PP ha completat la llista de Sant Joan de les Abadesses amb candidats de Getafe; un altre de Berga no estava censat al municipi i el substitut proposat concorria per UPyD del Ferrol. El diputat José Antonio Coto figura en una llista de Guardiola de Berguedà. Xavier Jiménez Pasamonte, líder de les joventuts del PP a l'Hospitalet, és el cap de llista a Capellades i al·lega que té una casa d'estiu en aquest municipi.

El PP i el PSC han actuat a contrarellotge per augmentar les seves llistes: els primers van passar en tres setmanes de 380 a 525 i els socialistes van aconseguir en només 15 dies confeccionar 177 candidatures més en municipis petits, fins a un total de 546.

El nombre de regidors determina les diputacions i els consells comarcals

Al PSC també abunden les llistes fantasmes. A Lleida, per exemple, hi ha una dotzena de casos en què els candidats resideixen a Barcelona. Com passa amb Elixabete Benito, militant de la Joventut Socialista i veïna de l'Hospitalet que encapçala la llista d'Estamariu. O el cas del diputat Joan Carles Canongia, candidat als Omellons que el 2007 ho va ser a Molsosa i ha estat regidor a Manresa.

Assumpta Escarp, secretària d'organització del PSC, assegura que “sembla que hi ha gent que té interès en el fet que no es pugui votar els socialistes” i afegeix que el seu partit “sempre intenta posar candidats que tinguin proximitat amb el territori”. Aquesta falta de vincle afecta en més o menys mesura gairebé totes les formacions. Els números 2 i 3 de Ciutadans a l'Hospitalet, per exemple, viuen a una altra ciutat i el cap de llista d'ERC a Arenys de Mar resideix a Vallgorgina. De la mateixa manera, quatre dels set primers candidats de CiU a Cunit, inclosa l'alcaldessa, viuen en una altra població.

Sánchez-Camacho va prometre el 2011 que “miraria fins a l'última pedania”

L'interès dels partits en les llistes fantasma és el d'aconseguir el màxim nombre de regidors perquè això provoca un efecte dòmino. Així, la representativitat de les entitats supramunicipals (diputacions i consells comarcals) es calcula a partir dels vots i els regidors, igual que la subvenció pública per als partits. I en municipis de menys de 250 habitants és possible tenir representació amb un o dos vots, per la qual cosa en ocasions presenten llistes amb un sol candidat.

Després de les eleccions del 2011, Alícia Sánchez-Camacho va dir que el seu objectiu era no fer llistes fantasmes. “Sempre he cregut que les llistes han d'estar arrelades al territori. Li asseguro que en les properes miraré fins a l'última pedania encara que tingui 100 habitants perquè tot els municipis són dignes i necessiten una gent i una persona del seu territori. I si no en tenim, no n'hi haurà”.

Però el PP ha reincidit. El seu portaveu Enric Millo va admetre que de vegades no tenen més opció que emplenar les llistes amb candidats forans. “Són persones que comparteixen les nostres idees i valors i l'hi agraeixo. Hi ha gent que té por a les represàlies pel fet d'estar en una llista del PP”, va dir, i va reblar: “No és una estafa: és una llista del PP. No és èticament reprovable: la gent vota per les seves idees i hi ha ajuntaments que només defensen un tipus de societat”. Camacho va argüir que els seus regidors han patit molta pressió després del 9-N i que han tingut problemes per confeccionar llistes. El PP posa l'exemple d'Almatret, amb alcalde del PP en aquest mandat, on no han pogut presentar llistes. Malgrat tot, el PP presenta 15 candidatures menys només que el 2011.

"Faltava gent i em van designar"

El PP sosté que la seva estratègia és situar com a caps de llista persones del territori i completar-les amb militants de fora. Enric Millo, portaveu del partit, va explicar ahir aquest esquema que no s'ha aplicat exactament així en dos municipis. Bernardo Casique i la seva filla Melanie són un exemple del que seria una llista fantasma: el primer encapçala la candidatura de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat) i la segona la de Centelles (Osona).

“Jo visc a Barcelona i em va designar el comitè electoral del partit perquè faltaven candidats”, diu Bernardo Casique, d'origen peruà, advocat i que viu a Catalunya des de fa 22 anys. En fa quatre es va afiliar al PP i ara presideix la Plataforma Hispanoamericana de Catalunya, un col·lectiu que va participar en una festa del 12-O convocada per Espanya i Catalans.

Bernardo Casique reconeix que lidera la llista per la Palma de Cervelló com podria fer-ho de qualsevol altre municipi i que se sent còmode en aquest paper. Encara no ha començat a fer campanya i admet que coneix poc la població on es presenta. El més important, diu, és que “el PP i el PSOE incloguin en les seves llistes persones emigrants”.

Melanie, la seva filla, també és sincera sobre el seu aterratge com a cap de llista del PP. “Conec poc el poble, però el meu nòvio és de Centelles i des de fa un any de vegades hi vaig. Em van oferir estar en la llista a través del meu pare, que de vegades em portava a actes polítics”, diu Melanie, que va participar en un acte al costat de Sánchez-Camacho. “És cert que els partits haurien de posar gent del poble en les llistes. En el meu cas, si jo no hi fos, la llista estaria buida, perquè a Centelles la gent és independentista, és una zona catalana”.