Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Votar en clau local o en clau de càstig

La crisi i els casos de corrupció converteixen les municipals en una oportunitat per passar comptes amb el Govern del PP

A quatre setmanes de les eleccions municipals i autonòmiques en 13 comunitats no està gens clar que se celebrin dins d'una simple lògica de política local i regional. El malestar social acumulat en gairebé set anys de crisi econòmica i l'extraordinària crisi de legitimitat deslligada pels successius escàndols de corrupció que sacsegen la consciència cívica del país posen inevitablement en primer pla un altre tipus de consideracions i ofereixen als electors una gran ocasió per castigar els responsables de tants excessos i de l'increment de la desigualtat social i econòmica.

Ja es va veure en les eleccions al Parlament d'Andalusia del 22 de març: és impossible no entendre la forta reculada que el PSOE i el PP hi han patit com un càstig pels escàndols dels últims anys i per la seva actuació al Govern d'Espanya, cosa que clarament no era el motiu d'aquelles eleccions. I així va passar també en les europees del maig del 2014, en què el malestar sociopolític va donar motiu fins i tot a l'emergència d'una nova força política, Podem, l'aparició de la qual va alterar la relació de poder en el sistema de partits i, al seu torn, va obrir el camí per a la posterior implantació d'una altra força, Ciutadans.

No, no és clar a quina lògica donaran prioritat els electors a l'hora de decidir el vot. No se sap si com acostuma a passar en aquest tipus d'eleccions prevaldrà la personalitat dels candidats a alcalde o president, el premi o càstig a gestions purament locals i regionals, o si passarà una altra vegada a primer pla un judici més ampli relacionat amb la situació general de crisi econòmica i política en què està immersa la societat espanyola des del 2008.

De com es resolgui aquesta incògnita en depèn en gran manera el resultat global d'unes eleccions que, en principi, s'interpreten en clau local i regional. El PP pot recollir una derrota històrica si s'imposa la lògica del càstig pel fracàs de la seva promesa de resoldre la crisi econòmica i pels escàndols de corrupció que l'arrosseguen pels jutjats. Tanmateix, la perspectiva per al PP no milloraria gaire, si el 24 de maig s'imposés finalment a les urnes la lògica política local i regional, ja que la veritat és que molts dels casos de corrupció han esclatat en els entorns dels seus governs regionals i municipals de Madrid, València, Balears, Castelló, Alacant i un llarg etcètera.

El PP pot recollir una derrota històrica si s'imposa la lògica del càstig pel fracàs de la seva promesa de resoldre la crisi i pels escàndols de corrupció

D'això en depèn també, esclar, el paper que tindran Podem i Ciutadans, els dos partits que es presenten com a gran novetat en l'escenari municipal i regional. Cap dels dos té cap experiència en la gestió d'ajuntaments i comunitats autònomes. Ni apareixen d'una vocació municipalista. El que els impulsa no és una capacitat de govern demostrada, sinó la simple oferta de novetat. És a dir, una promesa d'aire nou, de renovació, que pot resultar atractiva per a molts votants i molt funcional per apartar de posicions de poder en ajuntaments i governs autònoms partits que amb els anys han caigut en la temptació de considerar-se els seus propietaris.

Si així és en el pla general espanyol, ho és més encara en l'escenari català, en què, a més de les circumstàncies generals, opera un altre factor molt específic. El moviment independentista ha apostat clarament per convertir les eleccions municipals en una primera volta d'unes eleccions al Parlament que s'han de celebrar a la tardor, com a succedani del referèndum que el Govern del PP i el Tribunal Constitucional els impedeix dur a terme. Una nova prova de força, doncs, o d'acumulació de forces, que en realitat no és més que la repetició de l'argument utilitzat ja en les últimes autonòmiques. I en les penúltimes, per cert.

Aquest és l'esforç d'ERC i els seus aliats de l'ANC i pot ser que el PP i Ciutadans, partits amb presència testimonial en el municipalisme català, estiguin interessats a recollir el repte. Els resulta útil per adquirir protagonisme en una batalla en què en tenen poc o gens. Però no és el cas dels altres partits. CiU necessita renovar i mantenir la seva àmplia presència territorial com a emanació del centredreta després del trauma provocat per l'esfondrament de la figura de Jordi Pujol. Els socialistes es juguen la seva reducció a simple força municipal a l'àrea metropolitana de Barcelona i el paper com a segona, tercera o quarta força. El que els interessa és reforçar el seu perfil d'oposició a CiU i PP, la seva trajectòria municipalista.

L'esquerra que ha confluït a l'entorn d'Ada Colau juga per primera vegada una opció pròpia a l'alcaldia de Barcelona amb possibilitat d'èxit, impulsada per l'onada del malestar social i el rebuig a les receptes neoliberals dels governs de CiU i PP. A cap d'aquestes forces li interessa convertir la campanya per al vot municipal del 24 de maig en una campanya per a una altra cosa.