Selecciona Edició
Connecta’t

“Al mar, entre els cossos, algú agitava els braços desesperat”

EL PAÍS acompanya la policia italiana en la recerca d'immigrants per les costes de Líbia

El brigada Pasquale Mei vigila amb els prismàtics les sortides d'immigrants.

Va ser una emergència. Una situació extraordinària que no se sol donar, però que està prevista. Deu hores després del naufragi de diumenge passat al canal de Sicília en el qual van perdre la vida més de 800 persones, els vuit tripulants de l'avió de vigilància ATR-42 de la Guardia di Finanza italiana, la policia duanera d'aquest país, van haver de prendre una decisió de vida o mort. Literal. Descendir a molt baixa altura, obrir la porta de l'avió i llançar al mar una de les tres barques inflables que porten per aquestes contingències.

“Estàvem sobrevolant la zona del naufragi quan gràcies a les càmeres de l'avió vam veure alguns cossos surant entre fragments del pesquer i bosses de plàstic”, explica el comandant d'aquest vol, Michele Cucit, encara amb veu tremolosa. “Enmig del desastre, entre els cadàvers, vam veure dues vegades una persona que movia desesperada els braços a l'aigua. De seguida vam intentar localitzar el patruller més proper, però era massa lluny i aquesta persona estava a les acaballes després de passar hores a l'aigua”.

“Vam prendre la decisió de llançar una de les tres barques inflables de salvament”, prossegueix el comandant. “Era una maniobra extraordinària que implica tota la tripulació. Cridàvem a la ràdio ‘hi ha una persona viva, hi ha una persona viva!’. L'emoció d'aconseguir el miracle de salvar algú 10 hores després de l'enfonsament ens va posar l'adrenalina pels núvols. Anàvem preparats per veure morts, no per intentar salvar vius. Just després de llançar la barca ens vam quedar tots mirant per la finestreta com s'inflava”, afegeix. “Al cap de dos minuts, el patruller de la Guardia di Finanza amb qui havíem contactat va arribar fins a la barca. Ens vam enfonsar quan ens van dir que a dins no hi havia ningú”.

Anàvem preparats per veure morts, no per intentar salvar vius"

Ha passat una setmana des d'aquest rescat. Les dues turbohèlices d'aquest mateix ATR-42 tornen a solcar el cel del Mediterrani. L'avió militar, de 24 metres d'envergadura i 22 més de llargada, és capaç de veure amb les seves càmeres tot el que passa sense ser vist ni sentit. Si algú es grata el cap aquí a baix, els vuit tripulants del vol ho sabran. Podran gravar-ho amb les càmeres des d'allà dalt, a 4.000 peus d'altura.

Una taca negra apareix al radar. L'activitat a bord es torna estressant. Els tres operadors de sistemes de l'avió, el subtinent Pisano, el lloctinent Puglisi i el brigada Magale, saben que de la seva perícia pot dependre la vida de centenars d'immigrants que se la juguen en petites barcasses quan arriba la primavera.

Des de la part posterior de l'avió, amb els prismàtics enganxats a una finestreta de forma esfèrica que li permet 180 graus de visió, el brigada Mei crida als seus companys que ha localitzat un vaixell a la dreta de l'avió. “Objectiu fixat. Et passo les coordenades!”, avisa Pisano als comandaments del radar. Puglisi dirigeix les càmeres a aquesta posició. En pocs segons es poden veure les gavines que sobrevolen l'embarcació. Fins i tot es llegeix la matrícula. Falsa alarma. És un pesquer tunisenc. Fa dos dies, no obstant això, van albirar una zòdiac amb un centenar de persones a 36 quilòmetres de les platges de Trípoli, la capital líbia. Totes van poder ser rescatades i traslladades a terra.

200.000 immigrants han arribat a les costes d'Itàlia en els últims 15 mesos, més dels que ho han fet a Espanya els últims 20 anys

La Guardia di Finanza italiana, la seva policia militar duanera, utilitza aquest avió per buscar vaixells carregats de droga. Però ara, amb l'esclat de la crisi migratòria a Itàlia, que ha portat 200.000 immigrants a les seves costes en els últims 15 mesos –més dels que han arribat a Espanya durant els últims 20 anys–, aquest cos militar dedica gran part dels seus mitjans, conjuntament amb la Guàrdia Costera i la Marina, a cooperar en el salvament dels vells pesquers atrotinats i llanxes pneumàtiques que gairebé diàriament intenten arribar a Europa en aquest punt.

L'avió forma ara part de l'operació Tritó, el dispositiu europeu de vigilància al canal de Sicília coordinat per l'agència europea de fronteres, Frontex, el pressupost inicial de la qual, de tres milions d'euros al mes, va ser triplicat per Brussel·les la setmana passada. A l'operació conjunta de patrullatge del Mediterrani central s'han sumat 20 Estats de la Unió Europea, Islàndia i Suïssa, que aporten bucs, patrulleres, avions i personal. En un dels punts més calents de la regió, l'illa de Lampedusa (a 219 quilòmetres al sud d'Agrigento, a Sicília, i 296 al nord de Trípoli), la Guardia di Finanza té destacades tres patrullers, un helicòpter i l'ATR-42.

La tasca de l'avió és vigilar. Veure sense ser vist. “El més important és que els immigrants no ens detectin per evitar que, en la seva desesperació, es posin nerviosos i caiguin a l'aigua o provoquin que el vaixell bolqui, com va passar aquell dia”, explica el lloctinent Puglisi. “Gràcies a la càmera de llarg abast de l'avió i a l'altura a la qual volem, 4.000 peus (1.200 metres), podem visualitzar-los perfectament a una distància de més de 20 quilòmetres sense que ells ens vegin. Quan els localitzem donem immediatament les seves coordenades a la nostra sala operativa a Roma, que s'encarrega de mobilitzar els vaixells que són a la zona. Són els guardacostes, la marina militar o els patrullers de la Guardia di Finanza els que els socorren allà baix”.

El vol d'avui ha recorregut la costa propera a Trípoli i l'est de Tunísia, però malgrat la intensitat de les tasques, no han localitzat cap barcassa d'immigrants. Entre els prop de 20 objectius assenyalats al mapa per Pisano, la majoria són pesquers italians i tunisians que pesquen a la zona i que van a la ventura a causa de la forta marejada. També han visualitzat alguns dels mercants que transitaven i un buc militar que participa en el dispositiu de salvament. Tres hores després de l'enlairament, amb les illes Kerkenah a l'esquerra de l'avió, el comandant Santillo dóna per finalitzada la missió i posa rumb a l'aeroport de Lampedusa.

Els informes que el tinent Nicola Picerno rep diverses vegades al dia al seu despatx del port d'aquesta illa, de només 20 quilòmetres quadrats, una quarta part de Formentera, indiquen que les sortides des de Líbia s'han alentit durant els últims dies. “El mar està molt mogut així que, des de dimecres passat, no han mobilitzat cap dels tres patrullers que tenim amarrats al port per participar en les tasques de rescat”, explica el màxim responsable de la Guardia di Finanza a Lampedusa.

Les previsions meteorològiques indiquen que el vent amainarà a partir de dimecres que ve i el mar tornarà a quedar com un plat. En aquestes condicions, segons la tripulació de l'avió, els albiraments d'immigrants són gairebé diaris. Demà l'ATR-42 tornarà a enlairar-se cap a les costes de l'Àfrica. Durant els últims mesos, la feina d'aquests captors de traficants reconvertits en salvadors de nàufrags no té fi.