_
_
_
_
_

Interior allunya de Catalunya, Ceuta i Melilla els presos gihadistes

La política de dispersió aplicada a etarres s'utilitza ara amb els reclusos islamistes

Carlos Yárnoz
Agents dels Mossos d'Esquadra custodien un detingut en l'operació gihadista de principis d'abril a Catalunya.
Agents dels Mossos d'Esquadra custodien un detingut en l'operació gihadista de principis d'abril a Catalunya.efe

Els presos gihadistes a Espanya condemnats o que esperen judici són en la seva majoria en presons allunyades de Catalunya, Ceuta i Melilla, els llocs amb més presència de comunitats musulmanes, perquè el Govern ha decidit aplicar en aquest cas una política de dispersió molt semblant a la que ha utilitzat amb els reclusos d'ETA. Javier Zaragoza, fiscal en cap de l'Audiència Nacional, va explicar aquest dilluns a París que aquesta pràctica ja està donant resultats, com els va donar amb ETA.

Más información
Un especialista diu que 60 gihadistes esperen “un senyal” a Catalunya
La menor gihadista de Ceuta accepta dos anys d'internament
Els gihadistes de Barcelona volien segrestar algú per degollar-lo

Zaragoza, que assisteix a la capital francesa a una reunió de fiscals antiterroristes de 34 països de diversos continents, va abordar aquesta qüestió en una conferència de premsa juntament amb el fiscal de París, François Molins, i l'adjunt al fiscal general dels Estats Units, Bruce Swartz. A França, es debat aquestes setmanes sobre la conveniència de dispersar o concentrar els presos gihadistes.

El fiscal espanyol va assegurar que la política de dispersió de presos d'ETA, allunyats del País Basc, ha donat “fruits i resultats” perquè “ha aconseguit afeblir i infringir la fortalesa de l'organització terrorista”. Ara, va afegir, amb els gihadistes s'adopta una pràctica semblant. “Els presos gihadistes a Espanya són individus que procedeixen d'autonomies les comunitats musulmanes de les quals són més nombroses, com és el cas de Catalunya, Ceuta i Melilla, i, en aquest sentit, se'ls tracta de desplaçar efectivament a centres penitenciaris allunyats d'aquests llocs”.

Zaragoza es va mostrar optimista pel que fa als resultats d'aquesta política penitenciària. “La política de dispersió va donar bons resultats pel que fa a ETA i espero que n'estigui donant també en relació amb aquest tipus de terroristes”.

Tot i així, va assumir que hi ha “matisos” en tots dos casos, perquè amb ETA es tractava d'allunyar els presos d'un sol lloc concret, i en el cas dels gihadistes es tenen en compte altres factors. S'ha decidit separar, per exemple, els dirigents i apartar els activistes de reclusos musulmans detinguts per delictes comuns per evitar-ne una radicalització potencial.

L'allunyament dels presumptes gihadistes d'algunes zones dóna els seus fruits, afirma el fiscal Zaragoza

I va concloure: “Sí existeix una política de dispersió, no en el mateix sentit que amb ETA, però sí de separar els personatges més influents dins de la comunitat musulmana que es troba a la presó i, al seu torn, allunyar-los d'aquest grup de presos que són a les presons espanyoles per terrorisme gihadista”.

En l'actualitat, segons dades de la fiscalia espanyola, hi ha més de 60 presumptes gihadistes presos tot esperant judici. Es preveu que la xifra augmenti en diverses desenes en els pròxims mesos.

La reunió de fiscals antiterroristes a París la va convocar la ministra francesa de Justícia, Christiane Taubira, després dels atemptats gihadistes del gener a París que van costar la vida a 17 persones i a tres terroristes, per intentar millorar la col·laboració internacional. La cooperació entre França i Espanya, ha dit Taubira, “és gairebé perfecta”, tant en l'intercanvi de proves com en l'actuació d'“equips conjunts”.

Tots els presumptes gihadistes detinguts a Espanya en els últims mesos, ha explicat Zaragoza, tenen connexions amb activistes al Marroc, i gairebé tots ells també amb francesos.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_