Selecciona Edició
Connecta’t

Il·lustrar la quotidianitat

Una nova generació d'il·lustradores fa el salt al paper gràcies a l'èxit a la xarxa

Il·lustrar la quotidianitat Veure fotogaleria

Quan Agustina Guerrero preparava el seu nou llibre, es va assabentar que estava embarassada. De sobte, a aquesta il·lustradora d'origen argentí que viu a Barcelona des de fa més d'una dècada no li venia de gust res més que no fos dibuixar sobre el seu embaràs. Així que va aparcar el projecte que tenia entre mans i es va posar a treballar en el que seria Mamma mia!, la seva tercera novel·la gràfica, que ha sortit a la venda aquest mes, i la segona protagonitzada pel seu alter ego de paper i tinta, La volátil. “En el meu cas, sense el blog no hauria existit un llibre. No m'hauria animat a enviar Diario de una volátil a una editorial”, recorda per telèfon Guerrero, que, com molts artistes de la seva generació, han pogut fer el salt a la publicació gràcies a l'èxit que la seva obra ha tingut a Internet. En el seu cas, l'argentina va obrir la seva bitàcola, que va aconseguir milers de seguidors en pocs mesos, el 2011. A més, té més de mig milió de m'agrada a la seva pàgina de Facebook, uns 76.000 seguidors a Instagram i 22.000 més a Twitter, les principals xarxes per les quals difon la seva obra.

Il·lustrar la quotidianitat ampliar foto

Un altre element comú d'aquesta nova onada de dibuixants és que hi ha una forta representació femenina. Guerrero afirma que no li agraden gaire les classificacions, i que hi ha tant dones com homes bolcats ara mateix en la il·lustració. No obstant això, la seva companya de professió Sara Fratini parla d'un “boom d'il·lustradores” a Espanya aquests últims anys. “Feia falta una veu femenina al món ja sigui per representar la vida quotidiana, per donar la nostra visió, per recordar els nostres drets o senzillament per expressar-nos”, comenta aquesta artista veneçolana que ha publicat recentment La buena vida, un projecte que va sorgir quan l'editorial Lumen es va posar en contacte amb ella després d'haver vist la seva obra a les xarxes socials (quan va començar amb el seu blog, la il·lustradora va obrir un compte de Facebook que avui té més de 60.000 m'agrada).

Il·lustrar la quotidianitat ampliar foto

Fratini explica en la seva obra petites situacions quotidianes, sempre embolicades en positivisme, a través d'un personatge femení. “Imagino que és el meu alter ego de noia segura, tranquil·la, a la qual no li importa gens el que pensin els altres”, comenta la il·lustradora. I és que aquesta nova fornada de creadores explica en les seves històries la vida quotidiana dels seus personatges, gairebé sempre femenins i amb profunds tints autobiogràfics, que moltes vegades són directament elles mateixes. “M'inspiren la quotidianitat, l'amor, el desamor, la vida. M'agrada parlar de les meves experiències perquè crec que és la millor manera de traslladar aquestes situacions a la ficció”, confessa Sara Herranz, autora de Todo lo que nunca te dije lo guardo aquí. Quan aquesta il·lustradora de Tenerife va acabar la carrera de Comunicació Audiovisual el 2009 es va trobar que no sabia gaire bé què volia fer, cosa que es va unir, segons explica, a les escasses oportunitats de futur ofertes a la seva generació. Per això, es va refugiar en la il·lustració. “Al final parlem de temes universals, i l'important és que, més enllà del gènere, el públic s'ha apropat al nostre món i està interessat en la il·lustració”, comenta Herranz.

Il·lustrar la quotidianitat ampliar foto

En aquest punt, la il·lustradora coincideix amb una altra artista, Laura Pacheco: “Cada vegada més gent que no ve del món del còmic està començant a dibuixar-ne i això ha atret gent que no ve d'aquest món a llegir-ne”. Pacheco és l'autora del blog de la revista SModa Problemas del primer mundo, en el qual parla d'aquests petits obstacles de la vida quotidiana a Occident, gens greus, però sí empipadors. Recentment ha publicat un còmic amb la seva germana, Let’s Pacheco, amb curiositats de la seva família. “En realitat només expliquem algunes anècdotes puntuals, però molta gent hi veu reflectits els seus propis pares i sent com si els conegués”, reconeix la il·lustradora.