Selecciona Edició
Connecta’t

“Aquí tot està col·lapsat”

Una cooperant descriu la "devastada" Katmandú des de casa seva a la ciutat nepalesa

Dues dones, aquest diumenge, davant un edfici destruït a la regió de Katmandú.
Dues dones, aquest diumenge, davant un edfici destruït a la regió de Katmandú. EFE

Quan va sentir el primer tremolor, "petit i d'uns pocs segons", Silvia Casavilica va pensar que tot s'havia acabat. "No hi vaig donar més importància perquè va cessar molt ràpidament", postil·la aquesta peruana de 36 anys, que ja va viure el 2007 el sisme que va assolar el seu país i que es trobava aquest dissabte al seu apartament del barri de Lalitpur (Katmandú), en una quarta planta, quan va començar el terratrèmol que ha deixat al Nepal més de 2.000 morts. Però aquesta sacsejada a la qual es refereix aquesta cooperant de l'ONG Plan International era només el pròleg. "Perquè, immediatament va començar una vibració molt forta. I jo sentia que sortiria volant pel balcó", relata a l'altre costat del telèfon des de la seva pròpia casa, a la qual ha tornat per poder tenir accés a internet i telèfon, després de passar la nit a l'oficina de la seva organització. "Està en un edifici més segur", postil·la.

Casavilica relata que, quan el terratrèmol copejava casa seva, es "va abraçar" a una columna perquè no podia mantenir-se dreta. Les coses sortien disparades dels prestatges. Els objectes li copejaven les cames, on els blaus ja han aparegut un dia després. "El sisme va ser llarguíssim. Mai no parava", rememora la peruana, encarregada de la recollida i gestió de fons de l'ONG al Nepal. Després del tremolor, la cooperant va sortir amb les seves veïnes fora de l'edifici. Els vidres de les finestres havien esclatat. I van recórrer, llavors, les avingudes d'una ciutat devastada: "Aquí, les persones s'han quedat als carrers fins que s'ha fet de dia perquè estan espantats. No volen tornar a casa seva. No deixa d'haver-hi rèpliques".

Molts edificis s'han enfonsat, sobretot a l'extraradi, on es troben els barris més pobres. "I dels que queden en peus, molts tenen esquerdes. Aquí, en resum, tot ha col·lapsat", rebla la llatinoamericana, que ja va aconseguir contactar amb la seva família, que resideix a Lima. "Aquesta nit crec que dormiré al meu apartament. El propietari del meu edifici no s'ha quedat, i les autoritats han dit que durant la nit hi haurà rèpliques. Però, de moment, penso que aquí estic segura", afirma Casavilica, que va passar, al llarg de la seva carrera, per altres països conflictius: com el Iemen i Uganda. I que no pensa deixar ara el Nepal: "La meva mare em diu que torni. Però aquesta és la meva feina. No puc anar-me'n quan més em necessiten".

MÉS INFORMACIÓ