Selecciona Edició
Connecta’t

Els barons del PSOE, abocats a pactar la investidura amb Podem

Els socialistes adverteixen que no acceptaran el suport d'Iglesias “a qualsevol preu”

Susana Díaz i Teresa Rodríguez en la seva primera reunió, el 26 de març.
Susana Díaz i Teresa Rodríguez en la seva primera reunió, el 26 de març.

El PSOE i Podem afronten les eleccions autonòmiques i municipals del 24 de maig amb un plantejament estratègic que, malgrat el xoc frontal que busquen traslladar als electors, els aboca al diàleg i fins i tot al pacte explícit o tàcit per decidir qui governa.

Així serà si la realitat de les urnes reflecteix la fragmentació que indiquen les enquestes. Ara bé, l'entusiasme de les dues parts és més que limitat, segons es desprèn dels testimonis recollits per aquest diari. Els candidats autonòmics del PSOE recalquen que no pretenen governar amb Podem però es preparen per haver de rebre el seu suport, per a les seves investidures. En aquesta realitat el partit de Pablo Iglesias haurà de decidir “si permet que governi el PP o que ho faci un socialista”, assenyala un baró territorial socialista. I dirigents de Podem com el mateix Iglesias o el seu número dos, Íñigo Errejón, van deixar clar que el seu partit “no facilitarà Governs del PP”. Mentrestant, la cúpula d'aquest partit és conscient que ha de fer equilibris entre el missatge de renovació, que li ha valgut la majoria dels seus suports, i el de responsabilitat institucional necessari per permetre estabilitat. La direcció rebutja ser una força frontissa, però vol que la seva estratègia sigui decisiva en el tauler polític.

Els pactes, malgrat això, serien per a la investidura del president però no per formar Executius, anticipen diversos candidats socialistes. Fins i tot per obtenir aquest suport hi ha precisions. “Pot haver-hi entesa però no a qualsevol preu; no estic disposat a ser president a canvi de peatges”, precisa a EL PAÍS el candidat a la presidència de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. Més ressentiments, i més explícits, presenta el president del Principat d'Astúries, Javier Fernández. “Veig molt difícil dialogar amb qui diu que ell és poble i jo sóc casta; què ell és decent i jo no, i que presenta l'adversari polític com a indigne de ser triat pels ciutadans”. Amb aquest panorama és superflu parlar de pactes tancats. L'exemple per a tots és a Andalusia; aquest és el camí. Susana Díaz deixa clar que “només demana” que facilitin la seva investidura i no una altra cosa. Això és el que comença a discutir-se pels socialistes amb tots els grups andalusos des d'avui. La direcció federal que dirigeix Pedro Sánchez accepta aquesta situació amb la certesa que els seus candidats actuaran amb “responsabilitat”.

El candidat socialista a la comunitat valenciana, Ximo Puig, assenyala: “Mai farem pactes a qualsevol preu que posin en perill el futur dels ciutadans”. “El PSOE”, afegeix, “té vocació de majoria i, per tant, de govern i en aquesta línia actuarem”.

Totes les converses i accions dels uns i els altres es veuen condicionades per la proximitat de les eleccions generals. Els actors polítics temen que els acords que puguin establir els perjudiquin quan es voti en les eleccions generals i es triï el Govern de la nació. Podem i Ciutadans no volen llançar-se als braços del PSOE o el PP obertament. Tot i així, hauran de pronunciar-se quan arribi el moment de “facilitar governs del PP o del PSOE”. Les opcions que sumin poden ser les del PP amb Ciutadans; o la del PSOE amb Podem i IU, o amb Comprimís en el cas de la Comunitat Valenciana. Una altra variable es donaria si en alguna comunitat fos Ciutadans qui facilités la investidura al PSOE. Però les opcions més factibles són la clàssica —opció de dretes o d'esquerres—, segons assenyalen interlocutors de la campanya del candidat a la presidència madrilenya, Ángel Gabilondo. Sobre aquest cas es construeix la pregunta: “Podem facilitarà que governi Cristina Cifuentes del PP o Ángel Gabilondo que no és precisament casta?”. El respecte que el candidat de Podem a la Comunitat, José Manuel López, li té a Gabilondo pot resultar clau. A més, el líder regional del partit, Luis Alegre, reconeix que “Gabilondo no és casta”. S'oposarà Pedro Sánchez al fet que surti triat Ángel Gabilondo pel suport, directe o indirecte de Podem, i que sigui Cifuentes qui governi amb Ciutadans? Segur que no, s'aventuren a avançar. En la direcció federal entenen que després de les eleccions del 24 de maig començarà on sigui possible la preparació de les investidures dels seus presidents.

El calendari electoral ha fet que hagin de prendre posicions abans de les eleccions generals de la propera tardor. No hi ha temps ni treva. Tots dos partits preparen una dura competició, però assumeixen que han de conèixer-se —les relacions formals han estat fins ara pràcticament nul·les— per jugar millor les seves cartes. El PSOE ha passat d'ignorar la formació d'Iglesias a l'atac, encara que també a interessar-se pels seus líders. Podem segueix considerant el PP el seu principal rival a les urnes, però sap que de les relacions amb el PSOE depèn bona part del seu projecte polític a curt termini, que consisteix a formar o condicionar un Govern després dels comicis territorials. I mentre els socialistes aspiren a quedar per davant perquè sigui Iglesias qui hagi de decidir, aquest tampoc descarta acords amb el PSOE encara que els supedita a canvis reals de les seves polítiques. En públic, no hi haurà paraules amables. I no és tant com s'expressa Iglesias, sinó com ho fan els líders de Podem en regions i províncies. El PSOE tampoc vol agradar Podem enlloc. “Demano a Pablo Iglesias que no deixi fer el programa fiscal de Podem a Juan Carlos Monedero”, va clamar ahir Pedro Sánchez. El PSOE i Podem es disputen la primera posició en l'àmbit de l'esquerra. L'ordre sí que importa per condicionar qui dóna suport a qui.

 

MÉS INFORMACIÓ