Selecciona Edició
Connecta’t

Els independents guanyen pes en les candidatures del 24-M pel desprestigi de les sigles

Els partits recorren a candidats sense carnet per atreure votants

L'actor Juanjo Puigcorbé, en un acte preelectoral.
L'actor Juanjo Puigcorbé, en un acte preelectoral.

La (no) notícia va córrer com la pólvora a la tribuna de premsa de l'últim ple de Barcelona: el PP havia fitxat l'actriu Norma Duval per a les municipals del 24 de maig. Va resultar ser una broma, però hauria pogut ser veritat. Duval va donar suport als populars el 1993 i els partits estaven en ple fitxatge d'independents per a les candidatures.

Es tracta d'una figura que guanya presència a les llistes i que els experts atribueixen al desprestigi que té la política en l'actualitat i al fet que les marques de les formacions “cotitzen poc i busquen rebaixar-ne la càrrega”, en paraules del doctor en ciència política Lluís Orriols. També al·ludeix a les dificultats dels partits per reclutar candidats entre els seus quadres i al “comportament excepcional davant un vot que en aquests moments és molt volàtil”.

En el cas de Barcelona, són els partits d'esquerres els que més han recorregut a candidats sense carnet. “Estem passant de llistes amb independents a llistes d'independents”. Ho diu Joan Rosselló, soci director de la consultora Public Affairs Experts, que creu que els independents omplen “el buit de confiança en un context de percepció nefasta de la política”. No és el cas, però, de CiU i el PP: fugen del que consideren “experiments” i aposten per la continuïtat basada en l'experiència dels seus actuals regidors.

El PSC presenta l'arquitecte Daniel Mòdol com a número tres de l'aposta que lidera Jaume Collboni; Joaquim Mestre (exmilitant d'ICV) ocupa el sis, i tanca la llista, de manera simbòlica, el cineasta Albert Solé, fill de l'exministre Jordi Solé Tura. En la candidatura d'Esquerra no tenen carnet del partit ni més ni menys que el número u i el dos. Es tracta del diputat al Congrés Alfred Bosch i de l'actor Juanjo Puigcorbé, que s'autodeclara “imant per als exfederalistes i maragallistes”. Tampoc militen al partit independentista els dos noms que tanquen la candidatura, l'exmilitant i conseller d'Educació socialista Ernest Maragall i el jutge Santiago Vidal.

Però el cas més significatiu és el de Barcelona en Comú, la candidatura que encapçala Ada Colau i que aglutina el nucli impulsor de Guanyem, Podem, Procés Constituent i ICV-EUiA. En aquesta formació només hi ha dues candidates en els llocs de sortida que ocupen o han ocupat càrrecs públics: l'exdiputada al Parlament i al Congrés Laia Ortiz i l'actual regidora Janet Sanz. La resta són experts i/o activistes en l'àmbit de la justícia, l'economia, l'educació, el medi ambient o l'urbanisme, i també hi ha cares mediàtiques o simbòliques, com el cantant Quico Pi de la Serra, la lluitadora antifranquista Maria Salvo o l'historiador Josep Fontana, que també tanquen la candidatura.

“BComú és una candidatura ciutadana. El nostre ADN és la gent que s'organitza per un objectiu. Cal prioritzar les persones i els equips professionals plurals i experts, sense fer de la política la seva carrera professional”, expliquen fonts de la formació. Des d'ERC recorden la línia del partit d'“obrir-se a la societat, a actors que han protagonitzat la seva vida més enllà de la política”. El mateix president de la formació, Oriol Junqueras, va arribar al càrrec com a independent. Aquests aterratges, no obstant això, han provocat malestar entre alguns sectors de la militància.

El cap de llista del PSC, Jaume Collboni, explica que han “fugit del fitxatge del famós que després se'n pot anar” i defensa Mòdol com la reafirmació “de l'aposta per un aspecte clau com és l'urbanisme, comptant amb un professional que ja ha treballat a la ciutat”. El socialista subratlla que com que Mòdol és el número tres, “serà regidor segur” i destaca també “que és molt bo que hi hagi professionals que aportin aire fresc”.

En canvi, les llistes del PP i CiU són gairebé calcades a les del 2011. “No estem per grans fitxatges, sinó per experiència, amb els actuals regidors i consellers de districte, coneixedors dels barris amb rigor i compromís”, diu el cap de files popular, Alberto Fernández Díaz.

Joaquim Forn, primer tinent d'alcalde i que repeteix com a director de la campanya de Trias, afirma que posaran “accent en l'equip: la gent que fa quatre anys que hi és” i que no tenen “cap por al continuisme”. Forn es mostra poc partidari de “fitxatges mediàtics que no coneixen la ciutat ni els temes”. I és que, tradicionalment, CiU ha valorat molt la disciplina, i l'ha posat en valor, i recela dels problemes d'indisciplina.

Sobre si els independents tenen el perfil necessari si arriben a formar part d'un Govern municipal, el politòleg Lluís Orriols opina que sí. “Les eleccions no són oposicions on es valora el coneixement, sinó persones que puguin connectar i representar els interessos dels ciutadans. Els electes poden envoltar-se de tècnics per implementar les seves idees”, defensa. El consultor Joan Rosselló explica que els partits trien independents per proximitat a la ciutadania, perquè “evidencien menor sectarisme” i per “reforçar que es preocupen per determinats camps, com l'urbanisme”.

Però els fitxatges també tenen riscos: tensions amb la militància, no tenir llibertat d'opinió real, o el fet que el pas per la política pugui bloquejar el futur professional.