Selecciona Edició
Connecta’t

La reconversió hotelera dels fars

El Govern ultima el permís per convertir antigues instal·lacions en allotjaments

Ribadeo serà el primer municipi espanyol amb un hotel far

Far de l'illa Pancha, a Ribadeo (Lugo)
Far de l'illa Pancha, a Ribadeo (Lugo) GmbH

Explica José Luis López Braña que un dia va passar al costat de l'antic far en desús de l'illa Pancha, a Ribadeo (Lugo), i va pensar en la possibilitat de convertir aquest edifici de base quadrada aixecat el 1857 en un hotel petit però amb encant. Va intentar posar-se en la pell d'un possible hoste: passar el petit pont a peu, tancar la porta d'accés i ser una persona privilegiada en aquest illot verd d'una hectàrea, situat al costat de la boca de la ria de Ribadeo i on a les seves escarpadas parets xoca el mar Cantàbric. Després del somni, va presentar una proposta davant les administracions.

Era el desembre de 2013. Poques setmanes després va sentir la ministra de Foment, Ana Pastor, anunciar un pla per reconvertir fars espanyols en hotels. López Braña està ara a l'espera que el Consell de Ministres aixequi la prohibició d'usos que pesa sobre la instal·lació. Després l'Autoritat Portuària de Ferrol li donarà la concessió administrativa definitiva i iniciarà les obres.

Des de Ports de l'Estat, organisme titular dels fars espanyols, asseguren que aquesta aprovació és qüestió de setmanes. El de l'illa Pancha serà el primer hotel far d'Espanya. Tindrà dues suites de quaranta metres quadrats que podran albergar un màxim de quatre persones cadascuna i una cafeteria en una planta subterrània, a la qual podran accedir tots els visitants que vulguin durant l'horari en què l'illa estigui oberta a tots els públics. El promotor preveu invertir-hi entre 80.000 i 100.000 euros per adaptar les antigues residències dels farers en habitacions confortables.

El primer projecte preveu un hotel de dues habitacions a 150 euros la nit

Després, a canvi d'un cànon d'uns 15.600 euros anuals, oferirà habitacions a un preu mitjà d'uns 150 euros (uns 300 euros al juliol i agost). “Amb si una ocupació de cent dies anuals a aquest preu, em surten els números”, assenyala Braña, que medita impulsar projectes similars, però en fars més grans.

A Espanya hi ha 187 fars i en la major part d'ells ja no hi resideixen farers des de fa anys. La gran majoria continua funcionant però l'electrònica ha substituït els funcionaris. Els habitatges en les quals residien han quedat buides però cap Govern havia fet el pas per convertir-los en establiments hotelers, tradició que sí que existeix en països nòrdics. Després de l'anunci de 2014, “s'han rebut consultes en ferm per uns 20 fars, sobre els quals s'ha aportat documentació i primeres alternatives, però la majoria estan en fase inicial”, explica el president de Ports de l'Estat, José Llorca.

Ports de l'Estat diu haver rebut una vintena de projectes

Fonts de l'organisme, no obstant això, apunten que després del de l'illa Pancha n'hi haurà més. El seguirà el far de Trafalgar (Cadis), el concurs del qual es tancarà el proper 5 de maig. I després Tabarca i cap de Sant Antoni, a la província d'Alacant, i el d'El Pescador, a Santander. Possiblement aquestes autoritzacions arribin després de les eleccions municipals de maig.

No tothom hi està a favor. Alguns ho critiquen perquè creuen que no conjuga bé amb la idea de democratitzar l'ús dels fars. Uns altres s'oposen pel risc mediambiental que representa per a zones especialment sensibles, com passaria a Tabarca, una zona d'especial protecció. Aquesta oposició l'admet Rafael Quirós, alcalde de Barbate i un dels valedors de crear un hotel al far de Trafalgar, “el projecte ha tingut oposició, però jo crec que és una idea encertada”, diu.

Els projectes més avançats

D. C.

Illa Pancha (Ribadeo). És el projecte més avançat. El promotor preveu utilitzar l'antic far per construir un hotel de dues habitacions i un restaurant. A l'illa, connectada a través d'un pont amb Ribadeo, hi ha un altre far més actual, que encara està en ús.

Cap Trafalgar (Barbate). Es tracta d'una torre de 34 metres amb una superfície de 420 metres quadrats, on estaven les residències dels farers. Allà és on s'hauran de fer les habitacions, al voltant de mitja dotzena. El projecte obliga a engegar un centre d'interpretació.

Cap de San Antoni (Xàbia). En una reserva natural des de 1993, es preveu construir un establiment de set habitacions en la part inferior del far.

Tabarca (Alacant). Situat també en un espai protegit, és un edifici de dimensions més gran a les habituals perquè va funcionar com una escola per formar farers.

Els projectes, que es poden presentar fins al 5 de maig, hauran d'incloure un centre d'interpretació per aprofitar l'antiga casa del farer, que podria centrar-se en la batalla de Trafalgar. Quant a l'oferta econòmica, l'alcalde hi preveu de cinc a set habitacions i un restaurant que requeriran d'una inversió d'un màxim d'un milió d'euros i un cànon de 12.000 euros anuals. Per aquest emplaçament, diu Quirós, passen a l'any unes 30.000 persones i recalca que no hi haurà “hotelet” si no hi ha centre d'interpretació.

“Es tracta de contribuir a la dinamització econòmica i turística de la zona més immediata”, assenyala Llorca del programa denominat Faros de España. L'alcalde de Ribadeo, Fernando Suárez, considera que la iniciativa és una bona notícia per al municipi i un premi a la contenció urbanística que va mantenir en el passat. També admet, no obstant això, que els preus que marcaran aquests espais emblemàtics i restringits no serviran per “democratitzar” l'ús dels fars. “Serà turisme d'elit”, explica.

David Moré, un prestigiós estudiós de la història dels fars d'Espanya, creu que el futur hoteler d'aquestes antigues instal·lacions serà complicat. “Es tracta d'una idea dels països nòrdics, on els fars són de dimensions més grosses, però que a Espanya no tenen gaire viabilitat”, assenyala. Els hotels hauran d'aprofitar les estades en les quals vivien els antics farers. En la major part hi havia dues residències, mentre que en un grup menys nombrós se n'hi podrien trobar tres i fins a un màxim de quatre habitatges. I els promotors hauran de mantenir l'estructura actual, no podran fer ampliacions arquitectòniques. “La rendibilitat econòmica [per Ports de l'Estat] ha passat davant dels criteris tècnics”, afirma, queixós.

L'Autoritat Portuària de Barcelona, que va ser la primera a cedir fars per albergar activitats culturals, nega haver rebut una oferta per convertir algun dels seuss 12 fars en hotel. Tampoc no està a favor de la iniciativa, ja que considerar que la seva explotació no permetria garantir una accessibilitat general i pública a aquests espais.

MÉS INFORMACIÓ