Selecciona Edició
Connecta’t

El Barça emmudeix l’Espanyol

Els blaugrana s'exhibeixen en la primera part i després controlen l'agressivitat blanc-i-blava

Els jugadors del Barça celebren el primer gol.
Els jugadors del Barça celebren el primer gol. REUTERS

El somni europeu de l'Espanyol és una quimera comparat amb les aspiracions del FC Barcelona de guanyar la Lliga. No hi ha hagut derbi, ni tampoc litigi i encara menys partit a Cornellà-el Prat. Potser els blanc-i-blaus s'han picat en la defensa de l'honra i del camp quan el marcador ja no tenia remei i els blaugrana campaven per terreny enemic sense dir ase ni bèstia, ufanosos i poderosos, sense saber molt bé si ficar un o dos gols més o regular amb vista al dimarts, que arriba el Getafe i se suposa hi haurà rotacions. Ni mitja hora ha trigat el Barça a resoldre el partit davant la impotència del camús Espanyol.

ESPANYOL, 0 - FC BARCELONA, 2

Espanyol: Casilla: Arbilla, Álvaro, Héctor Moreno, Duarte; Lucas Vázquez, Abraham (Salva Sevilla, m.61), Cañas, Víctor Álvarez (Muntanyès, m.74); Sergio García; i Caicedo (Stuani, m.70). No utilitzats: Pau, Javi López, Fuentes i Colotto.

FC Barcelona: Bravo; Alves, Piqué, Mascherano, Jordi Alba; Rafinha (Mathieu, m.64), Busquets, Iniesta (Xavi m.87); Messi, Luis Suárez (Rakitic, m. 80) i Neymar. No utilitzats: Ter Stegen, Adriano, Sergio Roberto i Pedro.

Gols: 0-1. M.17. Neymar. 0-2. M. 25: Messi.

Àrbitre: Mateo Lahoz. Ha expulsat per doble amonestació Jordi Alba (m.55) i Héctor Moreno (m.91) i ha mostrat la targeta groga a Sergio García, Álvaro, Arbilla, Lucas Vázquez, Cañas i Busquets.

Cornellà-el Prat. 30.253 espectadors.

El Barça està en plena forma, se supera, jugui a casa o fora, també a casa de l'Espanyol. Té el punt de febre dels equips que aspiren a guanyar títols i se senten forts i ambiciosos, el que s'exigeix al líder de la Lliga, vencedor en la seva complicada sortida al camp del veí Espanyol. Tot i que van empatar a Nervión, els blaugrana han resolt amb joc i resultats un calendari molt exigent que preveia com a punt i final el derbi: 0-2. Ara queden cinc cites costa avall: Getafe, Còrdova, Reial Societat, Atlètic i Deportivo.

No hi ha concessions de cap tipus al Barça, ni tan sols en l'alineació de Luis Enrique. No hi ha més retoc que en el central que acompanya Piqué i en el volant dret, ahir ocupat per Rafinha. Els canvis no afecten la mecànica del joc, que flueix de forma natural i coral, pacient en l'elaboració, ràpid i vertical després de la recuperació, impossible de defensar fins i tot per un excel·lent porter com Casilla. No hi ha hagut contenciós sinó que el partit ha estat un monòleg del Barça. Els blaugrana han resolt la contesa amb una facilitat sorprenent, aclaparadorament superiors, sense que intervingués cap conflicte, per més que Luis Suárez estigués en fora de joc en el 0-2. Els moviments dels davanters, i molt especialment de Messi, de vegades migcampista, en ocasions extrem i ariet quan ha estat menester, han esquarterat l'Espanyol.

Messi el dimecres va acudir a la consulta del dietista, el divendres va passar un control antidopatge i va tenir temps per tatuar-se el braç dret i la cama esquerra abans d'enfrontar l'Espanyol. Temps per distreure's de la seva sequera en els vuitens i quarts de final de la Champions. Avui, només de comparèixer, el 10 ha obert el joc com a volant central per Alba, profund en la seva entrada per la banda esquerra, el lateral ha centrat per a l'arribada de Suárez i l'uruguaià ha deixat passar la pilota perquè l'engrapés Neymar: 0-1. Iniesta ha habilitat després Suárez amb dos tocs i el 9 ha canviat de primera perquè marqués Messi: 0-2. Encara que l'argentí s'ha quedat sense angle i el tir era molt difícil, Messi ha colat la pilota de pal a pal després de burlar Kiko Casilla.

El porter ja havia salvat tres mà a mà i abans del descans encara ha tret una rematada de gol més a Neymar. L'exhibició blaugrana ha estat completa en la primera part perquè ha dominat el joc, el partit, el camp i la graderia, ha sotmès l'Espanyol. El Barça ha barrejat molt bé els arguments que l'han distingit com un equip únic en la concepció del futbol: la posició, la possessió, la pressió i la percussió.

Luis Suárez s'exhibeix com a jugador d'equip i Messi exerceix de futbolista total

No ha entrat al partit ni ha dit ni piu l'Espanyol, al qual li ha resultat impossible respondre al ritme del Barça. La cadència de la passada ha conjugat amb el vertigen de les acceleracions de manera que la velocitat de pilota blaugrana mai no ha pogut ser defensada pels nois de Sergio González, espectador de la repassada del Barça. No hi ha hagut cap més notícia blanc-i-blava que un xut de Caicedo. Escarmentat a Sevilla, els errors han estat mínims per part de l'equip de Luis Enrique.

L'Espanyol ha sabut que jugava al seu camp perquè l'afició callava o s'enrabiava, desconcertada per la dimissió del seu equip, que caminava destensat i narcotizat per les possessions barcelonistes (80%), sense possibilitat de tocar pilota, obligat a recapitular al vestidor. Ha serrat les dents a la represa, ha avançat la línia de pressió i ha embrutat la contesa fins a treure de polleguera el Barça. Han aparegut les entrades lletges i la cama forta davant la complaença de l'àrbitre, que per contra l'ha agafat amb Alba, al qual ha expulsat per menyspreu a l'autoritat, per protestar les decisions del xèrif. Mateu Lahoz ha estat víctima un partit més d'un atac intervencionista que ha acabat amb un carrusel de targetes i una amenaça a la banqueta del Barça.

L'expulsió d'Alba i la intensitat local han equilibrat el xoc en la segona part

El partit s'ha posat desagradable i ha acabat per provocar la dimissió de Messi després d'una estona en què ha amenaçat d'embolicar la troca amb el seu futbol total. La fúria del 10 ha acabat amb un xut al pal de la mateixa manera que Casilla ha negat el gol al barroc i contradictori Neymar. Tampoc Stuani ha pogut amb Bravo, excel·lent en dues intervencions per replicar la intensitat i agressivitat de l'Espanyol, vençut el dia en què aspirava a tocar la glòria, quan volia reeditar el Tamudàs, disposat a sumar el seu setè partit sense perdre, abatut com sempre que li agafen atacs de grandesa, un costum en el derbi des del curs 2006-07.

Malgrat la inferioritat numèrica i les ocasions fallades pels davanters, menys resolutius, el derbi ha acabat de forma plàcida pel Barça, ja amb Rakitic al camp en lloc de Suárez, avui jugador d'equip per excel·lència, substituït cada dia des que Neymar es va queixar. Els davanters han tornat a marcar la diferència en una jornada per a l'inventari: Xavi ha celebrat el seu partit 500 de Lliga el dia en què feia un any de la mort de Tito i feia 50 anys que va debutar Rexach. Les dades ajuden quan no hi ha futbol i el Barça atalaia la Lliga.