Selecciona Edició
Connecta’t

La maduració de les monedes socials

Les noves formes d'intercanvi creixen a Catalunya a causa de la crisi

El restaurant Le Bistrot, a Girona, permet el pagament amb moneda social.
El restaurant Le Bistrot, a Girona, permet el pagament amb moneda social.

Julia Vilar, que regenta el restaurant Le Bistrot de Girona, es va apuntar fa un any a la moneda local Res. “A la gent li agrada. Hi ha qui ve aquí perquè la usem”, assegura Vilar, de 34 anys. El Res —el nom deriva del romà res publica (cosa pública)— és una moneda complementària o social, un mitjà de troc dissenyat per augmentar el comerç a la zona, municipi o regió.

A Catalunya n'hi ha 26, segons la base de dades de Julio Gisbert, expert en monedes socials. I encara que algunes són petites xarxes semblants als sistemes de canvi, d'altres aglutinen un nombre cada vegada més gran de negocis i particulars. En alguns casos, creixen per oferir una sortida als aturats per la crisi, però en d'altres ajuden a promocionar el comerç local.

El Res agrupa en l'actualitat 375 petites empreses, respecte a les 202 de finals del 2013. Avui la fan servir 3.000 ciutadans. El valor de les transaccions —un Res equival a un euro— ha passat de 624.856 a 1,5 milions d'unitats, segons Social Currencies Management, que la gestiona. Avui es pot utilitzar a Girona, Figueres i Olot. La Cooperativa Integral Catalana i les seves xarxes d'intercanvi sumen 8.000 usuaris de la moneda Eco, 2.000 més que l'any anterior. D'aquests, 700 són autoocupats, segons Jordi Flores, membre de la cooperativa.

El marc normatiu és escàs. Andreu Honzawa, coordinador de projectes de la Social Trade Organisation, una fundació internacional que promou aquestes monedes, recomana tributar l'IVA en les transaccions en què participen empreses. La crisi n'ha afavorit el creixement.

El cas més clar és el dels sistemes d'intercanvi locals, que funcionen com un circuit tancat i, per això, no es poden canviar per euros. Els seus usuaris les usen per intercanviar els productes i serveis que necessiten per al dia a dia. Honzawa explica que “poden ajudar les persones a viure amb menys euros”, i faciliten que les empreses mantinguin clients.