Selecciona Edició
Connecta’t

Ressons del genocidi a Barcelona

Els prop de 8.000 armenis que viuen a Catalunya recorden el centenari de la matança de 1915 i demanen a Turquia que superi el negacionisme

La comunitat armènia es va manifestar divendres al centre de Barcelona.
La comunitat armènia es va manifestar divendres al centre de Barcelona.

Armin Gabriel Sirouyan és arquitecte i fa 22 anys que viu i treballa a Barcelona. És alt, té accent argentí i ulls clars. La seva família procedeix de la diàspora provocada per la matança de 1915 a les mans de l'Imperi Otomà, l'actual Turquia. “Va ser el primer genocidi del segle XX, tot i que encara no està reconegut per tots els països”, explica Sirouyan, un dels prop de 8.000 armenis que viuen a Catalunya i que, divendres passat, van sortir al carrer per recordar el centenari del genocidi.

“Als meus avis els van ficar en un vaixell. Van acabar en països que ells no van triar com l'Uruguai i l'Argentina, però es van salvar perquè van ser acollits”, relata Sirouyan, membre de la Casa d'Armènia de Barcelona, fundada el 2010. Aquest any, el Parlament català va reconèixer oficialment el genocidi del poble armeni, cosa que Espanya —entre altres països europeus— encara no ha fet.

“Admetre el genocidi cicatritzaria la ferida”, explica Sevada Sahakyan

El seu avi, Artzuní Tulian, va escriure uns manuscrits en llengua armènia que el seu pare va traduir al castellà i que va publicar amb el títol Historia del Pueblo Armenio. El seu objectiu era donar a conèixer el conflicte i mostrar la riquesa cultural que va quedar sepultada com a conseqüència de l'enfrontament amb els otomans.

El desmantellament de la Unió Soviética els anys 90 va provocar un segon gran moviment migratori del poble armeni, assolat per la pobresa. En aquest context va arribar a Barcelona la família de Sevada Sahakyan, un altre jove armeni que viu a la ciutat des de fa 11 anys. Els seus pares van aterrar el 1997 a Catalunya, van aconseguir feina i van poder pagar els estudis de les germanes de Sahakyan. Anys després, el 2003, ell mateix va venir cap aquí. Ara treballa en el sector de la construcció. “El dolor que sentim és psicològic i moral. Cicatritzaria la ferida si aquest crim contra la humanitat fos reconegut i condemnat per part de tota la comunitat internacional”, comenta Sahakyan, hereu d'un genocidi que ha deixat seqüeles a les generacions posteriors. S'estima que més d'1,5 milions d'armenis hi van morir. “Si s'hi hagués visibilitzat i condemnat el genocidi armeni en el seu moment, potser hauria servit per donar exemple i evitar altres exterminis posteriors”, afegeix.

“A Turquia és molt difícil parlar d'aquest tema”, es queixa José Misgran Agdar

Un altre membre de l'Associació Cultural Armènia de Barcelona és José Misgran Agdar, nascut a Barcelona i de pare armeni. Fins fa poc, ell mateix ignorava el conflicte turc-armeni. Quan el seu pare va arribar a Catalunya des d'Istanbul l'anomenaven El Turc, tot i que ell recordava a tots que era armeni. “A Turquia és molt difícil parlar d'aquest tema i hi ha part de la història de la meva família que no coneixem bé”. Al costat dels seus pares, Misgran va descobrir que, quan el seu avi era petit, li van canviar el cognom armeni per un altre d'àrab. Així va aconseguir fugir d'Istanbul amb una falsa identitat i va salvar la vida. Investigant, també va saber que el seu avi va arribar a ser enterrador del cementari armeni de la capital turca.

Sirouyan explica que va poder anar a una escola armènia a l'Argentina i que allí li van ensenyar “totes les històries del patiment armeni”. Agdar, en canvi, no va tenir contacte amb els seus avis: “L'única cosa que en sabia era perquè el meu pare em recordava que no érem turcs, sinó armenis. No entenia bé el que va passar fins que vaig estudiar història”, explica Agdar, que treballa com a auxiliar d'infermeria.

Sirouyan, Sahakyan i Agdar critiquen el negacionisme del govern turc i coincideixen que es tracta d'un conflicte poc conegut. Sirouyan recorda que, el 1919, es va castigar els executors dels crims, però els organitzadors de les matances van rebre asil a Alemanya. Malgrat els acords per al diàleg entre Armenia i Turquia signats el 2009, les ferides continuen obertes. Al parc de Monjuïc de Barcelona, al costat del Museu Olímpic, es va inaugurar el 2009 una creu jachkar en record a tots els morts i exiliats. Cada 24 d'abril, amb motiu de les nombroses detencions i assassinats d'aquest dia de 1915, s'hi reuneixen desenes d'armenis per recordar les seves víctimes. Aquest any estan previstes diverses celebracions, com una missa a la catedral del Mar i una conferència al Born Centre Cultural.

MÉS INFORMACIÓ