L’escola concertada salta a la tanca publicitària
Molts centres privats decideixen anunciar-se per frenar la pèrdua d’alumnes
El descens de la natalitat posa en risc de tancament moltes escoles, un fenomen que preocupa especialment el sector de la concertada, que pertany a entitats privades. Davant d’això, alguns centres han decidit recórrer a la publicitat per intentar captar més famílies. Aquestes darreres setmanes, durant el termini de preinscripció, no era estrany veure l’anunci d’una escola imprès en un autobús, en una marquesina o en un opi. “El fet d’anunciar-se existeix des de fa anys, però en els darrers dos o tres cursos es produeix de forma més abundant per frenar la pèrdua d’alumnes a causa del descens de la natalitat”, explica Carles Armengol, secretari general d’Escola Cristiana, la principal patronal de la privada, que agrupa més de 400 centres dels 600 concertats. “Moltes escoles noten el descens de la demanda i intenten frenar-lo”, subratlla Enric Grau, vicepresident de la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament, la principal patronal de la concertada laica, que agrupa uns 200 centres.
Les dades oficials revelen com el descens de matriculacions està afectant més l’escola concertada que la pública. En els darrers cinc cursos el sistema educatiu català ha perdut uns 7.000 alumnes, fet que es tradueix en un descens del 8,7%. A la pública, la baixada ha estat d’un 8%, mentre que a la privada ha estat d'un 10%. Això s’ha traduït en el fet que la concertada ha perdut pes, encara que sigui lleugerament, i ha passat d’acollir el 32,1% dels alumnes de P3 el curs 2010-2011 a un 31,6% l’actual.
Escola Cristiana el curs passat tenia el 19,6% de nens de P3 a Catalunya, mentre que abans de la crisi havien assolit el 21%. “Segons les nostres dades, per evitar que es tanquin més grups i escoles hem d’augmentar la quota de mercat 1,5 punts durant aquest curs i els dos següents”, afegeix Armengol.
El descens de matriculacions afecta més l’escola concertada que la pública
Abans de la crisi, a les escoles no hi faltaven nens, sinó aules. El boom econòmic va animar la natalitat i l’arribada d’immigrants, cosa que va portar a construir gairebé un miler de centres nous durant la darrera dècada. Ara el sistema educatiu pren forma de piràmide invertida en què la part inferior, els més petits, cada cop és més estreta a causa del descens de la natalitat i la tornada d’immigrants. Això fa que en moltes escoles sobrin places en els primers cursos. Segons Armengol, a molts llocs ja no són decisius els punts que té una família per poder entrar a una escola. “De fet, a la meitat d’escoles concertades de Barcelona es pot entrar sense punts”, apunta.
El col·legi Martí de Terrassa s’anuncia, des de fa un any, en opis propers al barri de Sant Pere Nord, on s’ubica l’escola. “Ho hem fet per arribar millor als nostres usuaris potencials perquè som una escola de barri, no del centre”, justifica el seu director, Albert Martí. El problema d’aquesta escola, però, el tenen a secundària (precisament el nivell en més creixement a Catalunya, pels nens nascuts durant el darrer boom que arriben a l’edat de fer ESO), ja que en els darrers anys reben menys alumnes de primària de l’escola que tenen adscrita. “Ens falten alumnes i ens hem d’espavilar, és com qualsevol altre negoci quan li falten clients”, justifica el director.
Des d’Escola Cristiana apunten que el fet d’anunciar-se no és la panacea, ja que la realitat és diferent segons el municipi. Per exemple, als pobles petits funciona millor el boca-orella a l’hora de decidir sobre l’escola dels fills. “La publicitat pot funcionar en grans ciutats, on hi ha força oferta i on potser algunes escoles no són prou conegudes”, apunta Armengol.
Però el fet que una escola s’anunciï genera un risc de mercantilització de l’educació? Les patronals expressen certs recels cap als anuncis. “Si es tracta simplement d’una publicitat, sí que hi ha el perill. Nosaltres recomanem als nostres centres que es donin a conèixer a través d’activitats al seu entorn”, diu Armengol. “Jo personalment no ho faria, però això és una decisió de cada centre”, afegeix Grau. Des del col·legi Martí recorden que una concertada té el doble vessant d’empresa i escola. “Som una empresa, perquè paguem impostos, però alhora complim tots els dictàmens de la Generalitat i som una escola”, tanca el director.
