Selecciona Edició
Connecta’t
JORDI MERCADER / AUTOR D''EL TIGRE SOBIRANISTA'

“El moviment independentista necessita un líder. D’això va el 27-S”

El periodista recopila a 'El tigre sobiranista' els perfils publicats a EL PAÍS sobre el procés

El periodista Jordi Mercader durant l'entrevista.
El periodista Jordi Mercader durant l'entrevista.

El periodista Jordi Mercader recopila i amplia a 'El tigre sobiranista' els dotze perfils publicats a EL PAÍS sobre el procés sobiranista.

Pregunta. Per què, aquests dotze perfils?

Resposta. Els perfils que hi ha aquí responen als perfils dels moviment, per procedència ideològica o adscripció a l'independentisme. Formen un retrat general del moviment, que és absolutament variat i plural. Això li dóna riquesa, però també contradicció i molta dificultat per dirigir-lo. Si demà passat a Madrid li vingués un atac de seny i digués que vol negociar realment no sabria amb qui fer-ho.

P. No negociaria amb Artur Mas?

R. Si, però hi ha dubtes que Mas sigui [el líder]. Un dels dèficits d'aquest moviment és que no té lideratges, o és compartit. Aquest moviment necessita lideratge i això es pot dilucidar el 27-S. No és el dia D de la independència, però si el dia per saber qui governa el moviment.

Els dotze personatges formen un retrat general del moviment

P. Però amb un resultat ajustat entre CDC i ERC no hi ha risc que tot segueixi igual?

R. És probable, pot passar que no s'aclareixi el lideratge. De moment el moviment no ha comès cap error irreparable, però la declaració unilateral d'independència i les estructures d'Estat ho són. Hem passat de demanar un principi democràtic a saltar-nos-el.

P. La tesi d'Esquerra, assumida per CiU, és que una declaració d'independència forçarà l'Estat a negociar.

R. Em costa d'imaginar. Dels retrats en trec que tothom sap que no hi ha més camí que la negociació. És impensable que ningú ens reconegui si no hi ha un procés negociat. Si ho sabem, perquè no treballem amb aquesta hipòtesi? S'ha de tenir paciència.

P. En tots els perfils es manifesta un sentiment d'urgència.

R. Ens ha vingut una pressa històrica, però ningú decidirà abans d'hora. Això d'anar creant tensió i fites històriques cada sis mesos té un problema: l'esgotament i la decepció.

P. L'independentisme era un suflé que ha baixat o està en una pausa esperant recuperar-se?

R. Estem en standby. La tensió que es va crear respecte al 9-N va ser fallida. L'únic que no demana un procés així és pressa.

L’ANC pensa que els partits són el principal problema del procés

P. Quan parles d'esperar una reacció de l'Estat no parles d'un any o dos.

R. Quan es doni el moment. Ni la Constitució ni la correlació de forces és per a tota la vida. El que no farem és voler fer entrar el clau per la cabota. Aquesta idea de serem independents per força, aquesta idea que Europa ens espera... El món no està pendent de Catalunya i Europa no vol problemes d'aquesta mena.

P. Tot aquest discurs és dissenyat per convèncer o se'l creuen?

R. Hi ha de tot. Hi ha qui té fe i creu que no podrem ser res més que independents i que el món ho entendrà. Altra gent creu que Europa només ens farà cas quan anem amb una proposta consensuada. Madrid no ho vol, però el fet que no ho vulgui no legitima davant d'Europa un camí no homologable. Hi ha dos camins: un pacte a l'escocesa o convertir-se en bel·ligerants. El full de ruta és una tercera via: desconnectarem. Hi ha creativitat, però què vol dir? Sempre hi ha un dia que s'ha de trencar.

P. Però tots els entrevistats ho assumeixen.

R. Si, tots. Alguns estan desitjant que passi i d’altres voldrien que no passés.

P. Aquí és on rau la divisió?

R. Aqueta és bàsica. El president Mas no crec que estigui somiant en el dia del trencament, en canvi, Junqueras n’estaria encantat. L'altra és el tema de la corrupció. Els partits que dirigeixen el moviment són antagònics. Junqueras voldria arreglar demà la corrupció. Convergència intenta fer-ho de forma pausada.

P. Curiosament, però, són dues persones que coincideixen a ser polítics sense esperar-ho.

R. Mas sempre l'havíem considerat un tecnòcrata i un estratega, però ell es veu a ell mateix una persona que sempre s'ha decidit a arriscar. És un detall que l'acostaria a Esquerra. Però veurem al setembre qui dels dos lidera el procés. Si no pot cap dels dos, el problema es multiplicarà. El pitjor no és que plantegi les eleccions com un plebiscit. El problema és un full de ruta increïble. Em costa de creure que ningú no ho vegi. Estic d'acord que l'ANC defensi aquesta posició, però els qui tenen una gran responsabilitat en aquest país són els que ho han de fer i no ho diuen.

P. Creu que l'ANC hi ha influït massa?

R. Bastant. És el seu objectiu, creuen que el gran problema del procés són els partits. El pes de l'ANC ha sigut determinant.

P. De l'ANC parles de Carme Forcadell i Pere Pugès. Creus que faran el salt als partits?

R. En Pere Pugès no ho sé. A la Forcadell li convenia la candidatura unitària. Ella diu que no ho farà. S'ha de veure. L'ANC va néixer al marge dels partits. Són cremats dels partits que justament han pres moltes prevencions perquè no els tornin a utilitzar.

P. L'estructura creus que és forta com perquè el substitut de Carme Forcadell tingui la mateixa influència?

R. Sí, tenen estructura i implantació al territori. La gent que l'ha muntada sap quins són els perills d'aquestes organitzacions tranversals: la seva força és no tenir connotacions ideològiques.

P. Al llibre dius que el portaveu del Govern, Francesc Homs, tampoc no té perfil ideològic.

R. Els diversos personatges que surten de CDC ho admeten: no és un partit ideològic, és nacionalista. El que els unia abans era el nacionalisme de Jordi Pujol i ara és l'independentisme.

P. Però a l'hora de governar es veuen més.

R. L'independentisme, com l'antiindependentisme, tapa tots els defectes. En canvi hi ha altres personatges al llibre que volen fer dues revolucions a l'hora, la social i la nacional, quan no hi ha cap societat que l'hagi fet.

P. En Pere Pugès diu que és la revolució de les classes mitjanes.

R. En teoria marxista, per fer una revolució tu has de tenir una classe que la lideri. Ell diu: crearem la classe i farem la revolució. En Tresserras va dir una cosa semblant en un llenguatge més acadèmic.

P. Tresserras, Mascarell, i Pugès representen el corpus intel·lectual del procés?

R. La literatura de Mascarell es nota molt en el discurs del president. En Tresserras és l'ideòleg d'Esquerra claríssimament, i Pere Pugès, de l'ANC. Ell ha fet la reflexió i ha arribat a la conclusió de la incapacitat dels partits per dirigir el procés, la baula feble de la cadena.

P. A tots els personatges els preguntes si Madrid ens roba i tothom ho nega.

R. Sí. És una de les grans frases del procés, tenia molt sentit treure-la enmig de les retallades i el dèficit. Ara, situa amb la Lliga Nord, i els que donen voltes a tot plegat van pensar que portava a un punt d'insolidaritat. És d'una força espectacular, però la neguen perquè saben que no és veritat.

P. T'has deixat algun sector?

R. Segurament hi podria haver una altra gent. De la CUP hi ha en Titot, perquè per mi és el primer independentista que passa a les CUP, és un històric, ho ha sigut des de petit. El David Fernández hi podria haver sigut perfectament, en Josep Lluís Carod...

P. I perquè com a referent municipalista Miquel Buch, quan el president de l'Associació de Municipis per a la Independència és Josep Maria Vila d'Abadal?

R. En Buch m'ajudava a explicar la Convergència nova que surt, independentista i socialdemòcrata. Parlar de Vila d'Abadal implicava parlar d'Unió, i tampoc no hi ha ningú d'Iniciativa: se'ls ha de deixar aclarir-se.

P. I el jutge Vidal, un personatge que ha sortit amb força últimament?

R. Té presència, però no ha tingut participació en l'organització del moviment. És una icona que ha tingut un moment, no té l'aportació jurídica de Carles Viver-Pi Sunyer. Vaig estar pensant en posar-hi algun dels mediàtics, però és que si t'hi poses, aniries ampliant.

P. I si Jordi Pujol no hagués confessat, hi seria?

R. No, perquè Jordi Pujol no és independentista, és conjunturalista. De fet, hi ha independentistes de tota la vida que el veien com un enemic de l'independentisme.

P. Els perfils, tenen alguna cosa en comú més enllà de l'independentisme?

R. Només que creuen en la independència. S'ha de saber si aquest és un lligam suficient per tenir un procés de tensió i negociació amb l'Estat. No es poden desanimar perquè el 9-N no va anar com hauria d'haver anat. En aquest procés hi haurà bastants 9-N, hi haurà dies bons i dies dolents.

 

MÉS INFORMACIÓ