_
_
_
_
_

Chaves no repetirà com a diputat encara que sigui exonerat pel Suprem

La marxa dels dos últims expresidents afavoreix la investidura de Díaz

Anabel Díez
Griñán (a l'esquerra) i Chaves el desembre del 2011.
Griñán (a l'esquerra) i Chaves el desembre del 2011.Alejandro Ruesga

Manuel Chaves, expresident d'Andalusia i actual diputat nacional del PSOE, de 69 anys, conclourà la seva vida política al final d'aquesta legislatura del Congrés, d'aquí set mesos. No tornarà a concórrer en cap candidatura. El seu successor al capdavant de la Junta, el també socialista José Antonio Griñán, avui senador de designació autonòmica, acaba d'anunciar la decisió de retirar-se de la política. Tot i que Chaves no farà immediatament aquest pas, només uns mesos separaran al final les dues retirades.

D'aquesta manera, els dos expresidents socialistes andalusos estaran fora de la política aviat, per la qual cosa des del PSOE es considera que aquest fet pot afavorir la investidura de Susana Díaz a la presidència de la Junta d'Andalusia. Aquesta és la hipòtesi amb què especulen tant a la direcció federal del PSOE com a la d'Andalusia.

Más información
Chaves defensa al Suprem la seva gestió al capdavant del Govern andalús

Els partits de l'oposició andalusa, singularment Ciutadans i Podem, han posat la renúncia de tots dos polítics socialistes com a condició imprescindible per facilitar la investidura de Díaz. Encara no s'han donat del tot aquestes condicions, sinó només al 50% amb la renúncia de Griñán. Però el temps de Chaves està comptat.

Chaves i Griñán han seguit camins diferents perquè tots dos es van distanciar després d'haver mantingut molts anys una estreta amistat. A més de la situació personal –es mostren freds, però respectuosos l'un amb l'altre i defensen la seva innocència mútuament–, la política també els separa i els diferencia.

L'aparença pot portar a concloure que el senador Griñán ha tingut més en consideració el seu partit que Chaves, en fer el pas de retirar-se del Parlament. No obstant això, la seva voluntat ha coincidit amb la de la direcció del PSOE d'Andalusia, que encapçala Susana Díaz.

Diverses fonts consultades informen taxativament que Griñan no estava previst que figurés en la llista per al Senat que el Parlament andalús remetrà a la cambra alta en els pròxims dies. Alguns d'aquests interlocutors asseguren que el senador coneixia aquesta decisió. Així doncs, Griñán s'hauria vist sense escó abans de mitjans de maig, amb la seva voluntat o sense.

La diferència amb Chaves és que la direcció del PSOE no li demanarà que deixi l'escó, segons confirmen fonts de la direcció socialista. Alhora avalen la certesa que l'expresident andalús no figurarà en cap llista quan acabi el seu mandat, amb la legislatura.

Els comptes

  • El president del Parlament d'Andalusia, Juan Pablo Durán, comença dilluns una ronda de consultes prèvia a la proposta de candidatura a la presidència de la Junta amb el PSOE i el PP. Dimarts es veurà amb Podem, Ciutadans i IU.
  • El dimecres 29 d'abril se celebrarà Mesa del Parlament i Junta de Portaveus per preparar el ple de debat d'investidura, previst entre el 4 i el 7 de maig.
  • El Parlament andalús té 109 escons: 47 del PSOE, 33 del PP, 15 de Podem, 9 de Ciutadans i 5 d'IU.
  • Susana Díaz necessita majoria absoluta (55) en primera votació per sortir investida, per la qual cosa seria necessari el suport de Ciutadans.
  • Si aquesta opció fracassa, en una segona votació,a  la candidata li caldria la majoria simple, cosa que faria necessària l'abstenció del PP.
  • En cas que es repetís el desacord de manera reiterada i un cop transcorregut el termini de dos mesos a partir de la primera votació, es procediria a la convocatòria de noves eleccions.

Chaves encara no es mostra explícit públicament. “Quan prengui una decisió, ho comunicaré”, va dir aquest dijous a EL PAÍS. “La decisió de Griñán cal posar-la en relació amb la seva dependència del Parlament andalús i en la proximitat que hi hagi nous senadors per designació autonòmica”, va explicar per marcar la diferència, ja que la llista de senadors serà renovada immediatament.

La situació jurídica, pel cas dels ERO, és semblant, però cadascun ha mesurat de manera diferent els temps. Griñán ha tractat la seva situació amb el PSOE andalús, mentre que la de Chaves es relaciona amb la direcció federal. A més, que els nous senadors autonòmics siguin proposats aviat ha obligat Griñán a adoptar els passos que el PSOE andalús esperava. L'endemà de declarar davant el Tribunal Suprem, l'expresident va enviar una carta a la presidenta en funcions amb la renúncia a qualsevol càrrec.

Griñán i Chaves ja han declarat pel cas dels ERO, el frau amb ajudes públiques a empreses en crisi que investiga la jutgessa Mercedes Alaya des del 2011. “No puc ni haig de sotmetre el partit a aquesta pressió. La situació actual a Andalusia és delirant perquè la primera força té un 15% més que la segona, i, tot i així, no pot governar”, va declarar Griñán a EL PAÍS.

L'expresident donava a entendre així que amb la seva retirada facilita la vida al seu partit perquè Susana Díaz pugui ser investida presidenta. Per molt interès que hi hagi al PSOE que això es produeixi, complirà el seu compromís, en què no figura demanar en fred a Chaves que deixi l'escó. Sí que coneix la seva intenció de no allargar la seva estada en la política més enllà d'aquesta legislatura. Aquesta certesa va portar aquest dijous el secretari d'Organització del PSOE, César Luena, a expressar la seva creença que Chaves no estarà en el futur Parlament.

Amb tot, els plans d'esgotar la legislatura es truncaran si el Tribunal Suprem decideix imputar-li algun delicte. La direcció federal li demanarà que deixi l'escó, segons es va comprometre Pedro Sánchez, anant més lluny del que diu el Codi Ètic del PSOE, que estableix aquesta mesura quan s'obri judici oral. Serà “amb tot el dolor de cor”, assenyalen a la direcció socialista, però ho faran.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Anabel Díez
Es informadora política y parlamentaria en EL PAÍS desde hace tres décadas, con un paso previo en Radio El País. Es premio Carandell y Josefina Carabias a la cronista parlamentaria que otorgan el Senado y el Congreso, respectivamente. Es presidenta de Asociación de Periodistas Parlamentarios (APP).

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_