_
_
_
_
_

En quins sectors s’ha creat més ocupació l’últim any?

La construcció crea 118.500 llocs de treball en 12 mesos La indústria manufacturera té 114.900 treballadors més

Manuel V. Gómez
Un paleta talla uns maons davant d'una obra.
Un paleta talla uns maons davant d'una obra.LUIS SEVILLANO

Malgrat el refredament del mercat laboral durant el primer trimestre de l'any, la millora de l'ocupació durant l'últim any s'ha consolidat. I ho ha fet amb la construcció, la branca d'activitat més castigada de la crisi. En un any, aquest sector ha recuperat 118.500 llocs de treball. I ho ha fet, sobretot per l'obra pública, ja que d'aquests nous llocs de treball, gairebé 75.000 estan molt vinculats a aquesta activitat, segons les dades que va divulgar ahir l'Institut Nacional d'Estadística. La resta d'ocupats procedeix de la construcció d'habitatges, moltíssim més vinculat a la iniciativa privada que no pas a l'obra civil.

No obstant això, no és només el maó la branca d'activitat que ha millorat durant els últims 12 mesos. Han estat pràcticament totes. Darrere de la construcció, apareix la indústria manufacturera, que té ara 114.900 treballadors més que fa un any. Això, en principi, és una bona notícia. La indústria acostuma a ser el segment de l'economia on es crea l'ocupació més estable, més ben pagada i que requereix més formació.

Avala aquesta tesi el fet que és en la fabricació d'automòbils on més ocupació s'ha creat en la indústria. De tots els segments que componen aquesta branca d'activitat, el sector automobilístic ha creat 24.100 llocs de treball; darrere seu, la indústria del calçat, l'alimentació, la fabricació de productes farmacèutics i la metal·lúrgia.

Les següents branques d'activitat que més han contribuït a la millora de l'ocupació en l'últim any ja pertanyen al sector dels serveis. En aquest grup, en primer lloc apareix l'hostaleria, amb 87.100 empleats nous. El següent està compost pel col·lectiu dels professionals, amb 61.200. Després, dues branques amb molta vinculació al sector públic: l'administració (48.500) i les activitats administratives (43.700).

El repunt gairebé generalitzat del mercat laboral, però, no ha arribat a sis branques. La primera és l'agricultura, que durant l'últim any ha perdut gairebé 92.000 treballadors. Després apareixen els bancs i les asseguradores. L'ajust d'aquest sector, un altre dels que ha patit més la crisi, encara continua. En 12 mesos ha perdut 18.800 llocs de treball. També segueixen retrocedint l'educació, el transport, les indústries extractives i el personal domèstic.

En l'anàlisi trimestral, creix molt el nombre de branques que perden treballadors durant l'últim trimestre: són 13 de les 21 que inclou l'INE. D'aquestes, la que surt més mal parada és l'hostaleria, que va perdre 45.300 treballadors. Aquesta evolució va d'acord amb el que passa en el primer trimestre de l'any, en què l'activitat d'aquest sector minva considerablement, encara més quan la Setmana Santa ja cau plenament en el segon trimestre (com passa aquest any dins de la metodologia seguida per l'INE per elaborar l'enquesta de població activa, que finalitza la seva anàlisi el 27 de març). Darrere de l'hostaleria, apareix el segment d'informació i comunicacions, el transport i el personal domèstic.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel V. Gómez
Es corresponsal en Bruselas. Ha desarrollado casi toda su carrera en la sección de Economía de EL PAÍS, donde se ha encargado entre 2008 y 2021 de seguir el mercado laboral español, el sistema de pensiones y el diálogo social. Licenciado en Historia por la Universitat de València, en 2006 cursó el master de periodismo UAM/EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_