Selecciona Edició
Connecta’t

La fidel infanteria de la ploma

Ibáñez, Dueñas, Redondo i Espinosa convoquen cues ‘centenàries’ en una jornada en què les vendes pugen gairebé un 5% i apunten a una lleu recuperació del sector

Xavier Bosch i Sílvia Soler, els dos autors més venuts en català durant la diada, firmant junts a última hora de la tarda.
Xavier Bosch i Sílvia Soler, els dos autors més venuts en català durant la diada, firmant junts a última hora de la tarda.

Sant Jordi va anar a la càrrega amb tot... i va guanyar. Proveït com en poques edicions amb bona (i longeva als prestatges) infanteria –de María Dueñas a Dolores Redondo, de Javier Marías a David Trueba, d'Eduardo Mendoza i Enrique Vila-Matas a Cristina Fernández Cubas, de Francisco Ibáñez, el pare de Mortadel·lo i Filemó al polsera vermella Albert Espinosa i reclutada com mai abans una legió estrangera de distinció de Ken Follett a James Ellroy, de Jo Nesbø a Sarah Lark, de Petros Márkaris a John Banville, així fins a una desena llarga de forans, el cavaller va llancejar amb encert en una jornada amb sol i carrers a vessar al centre de Barcelona. I so de caixa registradora a les llibreries: entre un 3% i un 5% més de facturació que el 2014, una mica per sota o just el que es va calcular. Tots els llibreters consultats, no obstant això, van coincidir a dir que les setmanes prèvies hi va haver “més moviment de vendes” a les llibreries.

El reforç dels ja fixos autors mediàtics (Risto Mejide, Sandra Barneda, Andreu Buenafuente, El Gran Wyoming...) va accentuar la sensació que la jornada va ser més que correcta en vendes (podria superar els 20 milions d'euros i els dos milions d'exemplars) i que apunta a la recuperació del sector, que en el primer trimestre de l'any hauria frenat ja la caiguda contínua des del 2008.

Els més venuts, segons el Gremi de Llibreters

Ficció català: 1. Algú com tu (Planeta), de Xavier Bosch; 2. Un any i mig (Columna), de Sílvia Soler; 3. El món blau. Estima el teu caos (Rosa dels Vents), d'Albert Espinosa; 4. L’àguila negra (Proa), de Joan Carreras; 5. Un film (3.000 metres) (Club Editor), de Víctor Català.

No-ficció català: 1. És l’hora dels adéus? (Rosa dels Vents), de Xavier Sala i Martín; 2. Ole tu!!! (Ara Llibres), d'en Peyu; 3. Córrer per pensar i sentir (Angle Editorial), de Francesc Torralba; 4. Ja t’ho faràs! (Cossetània), de diversos autors; 5. Sàpiens. Una breu història de la humanitat (Edicions 62), de Yuyal Noah.

Ficció castellà: 1. La Templanza (Planeta), de María Dueñas; 2. Blitz (Anagrama), de David Trueba; 3. Hombres buenos (Alfaguara), d'Arturo Pérez-Reverte; 4. El Tesorero (Edicions B), de Francisco Ibáñez; 5. El mundo azul. Ama tu caos (Grijalbo), d'Albert Espinosa.

No-ficció castellà: 1. Grandes platos para todos los días (Temas de Hoy), de Shine; 2. MasterChef Junior (Temas de Hoy), de Shine; 3. Yo fui a EGB 2 (Plaza&Janes), de Javier Ikaz i Jorge Díaz; 4. De lo peor, lo mejor (Ediciones Martínez Roca), d'Auronplay; 5. Destroza este diario (Paidós), de Keri Smith.

En aquest context, María Dueñas, amb La Templanza (Planeta), i David Trueba, amb Blitz (Anagrama), haurien estat els més venuts en castellà, ja que en català van recaure en el periodista Xavier Bosch (Algú com tu, a Proa) i Sílvia Soler (Un any i, mig, a Columna), segons xifres provisionals del Gremi de Llibreters de Catalunya. En elles també destacaven Espinosa (El món blau. Estima el teu caos) i El tresorer, l'última aventura dels agents de la TIA inspirada en la corrupció política. En canvi, en tots dos casos, com en el de Redondo, amb la seva trilogia de Baztán, van ser aquests els que van generar cues espectaculars, amb centenars de persones i una hora d'espera.

“El fenomen dels autors estrangers ha anat a més en els últims anys i ha vingut per quedar-se; si tenen renom i obra recent, potencien la sensació de festivitat i les vendes”, argumenta un llibreter bregat com és Luis Morral, de la cadena de llibreries Laie. Les cues que també va congregar Follett (“Ken Follett és aquí? De debò?”, li deia una filla a la seva mare) o les que va generar Ellroy (que firmava dempeus i aixecant, tan alt com és, el seu títol Perfidia, assenyalant-se i fent el gest d'una rúbrica als que passaven prop de la seva parada) així ho confirmaven.

La jornada deixa altres empremtes en les petites mutacions de la festivitat de la qual va néixer el Dia Mundial del Llibre ara fa 20 anys. Potser la més important, la preocupació tàcita, però ja constatable del consistori per l'aglomeració humana al centre de la capital, que frega el col·lapse a l'àrea formada per l'eix de la Rambla, plaça de Catalunya, passeig de Gràcia i la seva paral·lela, la Rambla de Catalunya (vegeu peça).

María Dueñas, la guanyadora en llengua castellana, en plena signatura. ampliar foto
María Dueñas, la guanyadora en llengua castellana, en plena signatura.

La diada va deixar una infinitat d'anècdotes. Durant més de mitja jornada van formar una estranya parella de signatura James Ellroy i Javier Marías: el primer, amb camisa hawaiana i pantalons i gorra blancs, gesticulador, vociferant, contrastava davant una reencarnació gairebé de Beau Brummel (americana i camisa blau marí), estoic, de l'autor de Así empieza lo malo. “No ens han presentat, però sembla un home de caràcter”, constatava irònic l'autor espanyol.

Marías dedicava amb ploma pausada, com Manuel Rivas; a aquest se li va trencar: va arribar per culpa d'això a una signatura 20 minuts tard, el temps que va trigar a anar a la millor botiga de Barcelona i adquirir-ne una altra... d'èmbol i tinter. Més paciència per als seus lectors.

Ibáñez i el seu àlter ego de Bárcenas va ser candidat a més venut: “M'encantaria perquè voldria dir que moltes criatures podran aprendre llegint-ho i serviria perquè els problemes s'oblidin una mica”. El seu èxit? “Perquè els continuo fent jo, només faltaria”.

La presentadora i periodista Sandra Berneda es revelava davant el fet de ser considerada autora mediàtica: “Després de tres novel·les i 100.000 exemplars venuts no crec ser-ho. L'important és que la gent compri llibres, que es preservi la cultura i esperar que el Sant Jordi del 2016 puguem celebrar un IVA reduït”.

Mentre la més venuda en castellà, María Dueñas (signatura sòbria: “amb afecte”, amb retolador gruixut que facilitava la velocitat de la seva esquerra), escoltava com una dona li confessava que li havia posat a la seva filla Sira, com la de la seva novel·la El tiempo entre costuras, Dolores Redondo rebia els seus lectors dempeus (“si ells fan cua i ho estan, jo també; així m'estalvio, a més, pujar i baixar per als petons i les fotos”). “No, et continuen demanant fotografies, però vendre llibres, n'he venut quatre, i he firmat un munt de llibres vells; m'agraden: demostra fidelitat lectora; és una mica romàntic, però desastrós”, deia Mendoza (que, contràriament, va esgotar existències de Los soldados de Cataluña, títol recuperat que la censura fa 40 anys va impedir posar a La verdad sobre el caso Savolta). Estava al costat d'un Trueba a qui l'atzar va creuar amb l'ombra de la seva exdona: dues vegades, i consecutives, va haver de dedicar un llibre per a una noia: “Per a Adriana o per Ariadna?”, preguntava.

“Sí, arrisca't; aquesta és sempre la resposta”, resava la polsereta amb què Espinosa obsequiava. “Sí, cal fer-ho, trencar lleis i reinventar-se i estimar el teu caos, que no deixa de ser el teu instint”, s'explicava davant la gentada rendida.

Els morts Gabriel García Márquez i Eduardo Galeano rebien un homenatge a la caseta de Casa Amèrica Catalunya: es convidava a escriure una missiva amb el títol El coronel sí tiene quien le escriba, amb concurs i sorteig. Tant si es compraven o no llibres de Galeano (els tenien tots) es demanava a la gent que expliqués els seus somnis, com feia l'Helena, la seva dona, que ell, mag, convertia en narracions. Sí, Sant Jordi és per somiar.

MÉS INFORMACIÓ