_
_
_
_
_

Alemanya i el Regne Unit fan un gir i s’impliquen en la crisi mediterrània

La UE acceptarà acollir almenys 5.000 refugiats més de països en conflicte

Lucía Abellán
Imatge presa d'un vídeo de la Guàrdia Costanera italiana durant un rescat d'immigrants el 20 d'abril.
Imatge presa d'un vídeo de la Guàrdia Costanera italiana durant un rescat d'immigrants el 20 d'abril.AFP

Les tragèdies al Mediterrani han propiciat una unanimitat inusual en el missatge dels líders europeus. Per sobre de les diferències sobre política migratòria, la prioritat és avui salvar vides. El canvi d'actitud d'Alemanya i del Regne Unit, dos dels països fins ara més poc inclinats a parlar d'operacions de salvament marítim pel presumpte efecte crida que provoquen, ha estat decisiu en aquest nou clima polític. “Cal posar fi a aquests vaixells de càrrega de la mort”, va sentenciar aquest dimecres el primer ministre britànic, David Cameron, fins ara molt crític amb l'actuació italiana a les seves costes.

Tres dies després de convocar d'urgència una trobada per afrontar aquest desafiament, els caps d'Estat i de Govern es reuneixen aquest dijous a Brussel·les per adoptar mesures que a curt termini continguin les morts dels que intenten arribar a Europa i, a la llarga, disminueixin les sortides de vaixells dels països veïns del sud, particularment de Líbia. Els líders han decidit “almenys duplicar” el pressupost i els mitjans de les dues operacions europees de vigilància –i al final de salvament– que hi ha al Mediterrani: la Tritó, que vigila les costes italianes amb una dotació mensual de 2,9 milions d'euros, i la Posidó, desplegada al mar Egeu, amb uns vuit milions a l'any. Així figura en un esborrany del document que tenen previst aprovar aquest dijous.

Más información
Europa activa un pla per evitar naufragis: “Ja no hi ha excuses”
“He arriscat la vida una vegada al Mediterrani, a Alep ho feia cada dia”
Els naufragis revelen la divisió d’Europa en política migratòria

Diversos presidents o primers ministres anunciaran les seves contribucions addicionals a aquestes missions marítimes, entre els quals, el mateix Cameron. Fonts britàniques refusen concretar si Londres hi aportarà un vaixell o altres equips, com s'ha especulat, però asseguren que el primer ministre presentarà una oferta per a la Tritó. Aquest pas endavant s'uneix a l'augment de la disposició d'Alemanya per afrontar el problema dels naufragis. “El més important és que fem el necessari per evitar que les víctimes morin de manera agònica a les portes del Mediterrani”, va emfatitzar la cancellera alemanya, Angela Merkel, poc després de la tragèdia del vaixell enfonsat amb entre 700 i 900 persones prop d'Itàlia.

El pla per lluitar contra les màfies organitzades és més espinós, amb la destrucció dels vaixells confiscats als traficants com a punt principal. La idea, amb un suport ferm per Itàlia, Espanya i Malta, suscita simpaties en la resta de països, però el Consell Europeu –representa els Estats membres– estudia l'encaix legal d'una missió d'aquesta classe.

“No es pot combatre els traficants sense prendre's seriosament la proposta de [Matteo] Renzi: arrestar o destruir els vaixells abans que puguin ser usats. La idea de Tusk [el president del Consell] és molt semblant a la de Renzi, però no solucionarem aquest problema a la cimera”, assegura un alt càrrec del Consell. Per poder destruir vaixells, la missió europea hauria de tenir caràcter militar i per intervenir en un país tercer com Líbia es requereix el consentiment de les autoritats nacionals –una cosa inviable ara perquè Líbia no té Estat– o un mandat de les Nacions Unides. Els líders europeus demanaran al servei diplomàtic que “comenci immediatament” a dissenyar aquesta operació, “d'acord amb les normes internacionals”, segons l'esborrany.

Amb caràcter encara més immediat, els països es comprometran a acollir almenys 5.000 refugiats de països propers a la zona de conflicte al Pròxim Orient i reconeguts com a tal per l'ONU. Els països hauran de fer, de moment de manera voluntària, un esforç més gran en aquest terreny, en el qual Europa s'ha implicat molt poc. L'any passat els països membres van acollir poc més de 7.000 persones, enfront dels milions de refugiats que resideixen als països veïns de Síria i l'Iraq.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, es va reunir aquest dimecres amb la presidenta de la Comissió de la Unió Africana, Nkosazana Dlamini-Zuma, i van acordar cooperar més en immigració. “És clar que la prioritat és salvar vides humanes”, va assegurar Juncker, que va prometre ajuda en la lluita contra els traficants.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lucía Abellán
La redactora jefa de Internacional de EL PAÍS ha desarrollado casi toda su carrera profesional en este diario. Comenzó en 1999 en la sección de Economía, donde se especializó en mercado laboral y fiscalidad. Entre 2012 y 2018 fue corresponsal en Bruselas y posteriormente corresponsal diplomática adscrita a la sección de España.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_