Selecciona Edició
Connecta’t

Un jutge reconeix el dret d’una família desnonada a tenir pis social

El cas havia estat denunciat per la síndica de Barcelona el 2012

Un jutge de Barcelona ha donat la raó a una família que va ser desnonada el 2012 i a qui l'Ajuntament de Barcelona va denegar un pis de protecció. El magistrat reconeix el dret de la família a disposar d'un habitatge de lloguer social. El cas ja va ser denunciat aquest any per la síndica de Barcelona, que va atendre la família i va resoldre que havia de ser beneficiària d'un habitatge social, una reclamació que va desatendre el Consorci d'Habitatge (que integren l'Ajuntament i la Generalitat). Des de llavors, la parella i els seus dos fills han viscut primer en pensions pagades per l'Administració i posteriorment compartint habitatge, una despesa que va assumir també l'Ajuntament i després el seu entorn.

El 2012 el ciutadà va presentar una queixa davant la síndica, Maria Assumpció Vilà, perquè li havia estat denegat un habitatge social d'emergències. Havia estat desnonat d'un pis perquè no podia pagar-ne el lloguer. L'home, que prefereix romandre en l'anonimat, havia perdut la feina i era beneficiari de la renda mínima d'inserció (RMI), uns ingressos insuficients per pagar cada mes la renda.

La síndica i el jutge diuen que no es pot culpar la família de perdre l’habitatge

El Consorci va denegar el lloguer social argumentant que l'home i la seva família no complien les condicions que donen dret a un pis públic. "El Consorci va considerar que les causes que van provocar la pèrdua del seu habitatge eren imputables al sol·licitant perquè el contracte de lloguer representava el 90% dels seus ingressos i no podia fer front als pagaments", recorda la síndica en un comunicat. El veí pagava 500 euros de lloguer i en cobrava 399 d'ajuda i 600 més de forma irregular i sense contracte, en negre. Amb mil euros d'ingressos, podia pagar la renda. Mentre tingués la feina il·legal.

En la sentència, el titular del jutjat contenciós administratiu número 1 de Barcelona, Francisco José González Ruiz, argumenta basant-se tant en la recomanació de la síndica del 2012 com en la llei del dret a l'habitatge. Sobre la llei, recorda que descriu l'emergència com a "situació de vulnerabilitat extraordinària i excepcional" i que fixa que poden ser usuaris de pisos socials les persones que es trobin en aquesta situació. Una condició que, en la seva opinió, complia el ciutadà.

Sobre la recomanació de la síndica, el jutge es remet als seus arguments del 2012. La síndica va entendre llavors que no es pot responsabilitzar el veí de perdre l'habitatge per no haver pogut pagar el lloguer de 500 euros: el va pagar mentre va poder i quan va perdre la feina –sense contracte i irregular– ja no va poder. "Considero que les causes de la falta de pagament són alienes a la voluntat de l'interessat i fruit d'una oferta irregular d'ocupació que va acceptar per necessitat", va escriure Vilà en el seu moment.

Per tot això, el jutge reconeix el dret de la família al fet que se li adjudiqui un pis del fons d'habitatges de lloguer social disponible i adequat a les necessitats de la unitat familiar.

Aquesta no és la primera vegada que la síndica de Barcelona intervé per qüestionar el funcionament del sistema d'adjudicació d'habitatges socials d'emergències. Unes crítiques que també han expressat els treballadors dels serveis socials.

MÉS INFORMACIÓ