Selecciona Edició
Connecta’t

La jugada

La sensació és que Iniesta era un futbolista de recorregut curt, sempre associat a una rajola

Neymar celebra el seu primer gol contra el PSG amb Iniesta.
Neymar celebra el seu primer gol contra el PSG amb Iniesta. AP

Menut com ha estat sempre, pàl·lid per naturalesa, fill del pati del col·legi de Fuentealbilla i del Bar Luján, Iniesta sempre ha cabut en un tros molt petit de camp. La memòria col·lectiva ni tan sols recorda el seu cèlebre partit com a mig centre a Lisboa, aquell que va acabar 0-0, sinó que només reté els seus exquisits regatejos com a fals extrem, les seves delicades parets amb Ronaldinho i Messi o els seus gols terminals a Stamford Bridge i Johannesburg.

La sensació és que era un futbolista de recorregut curt, un volant desequilibrant, fràgil i d'esforços mesurats, de bells detalls més que de grans partits, de suports, el joc del toco i me'n vaig per tornar a rebre, sempre associat a una rajola. Fins que dimarts va fer una jugada fora de catàleg contra el PSG. Luis Enrique li ha allargat la pista 15 metres, com va anunciar Valdano, i Iniesta la va recórrer d'àrea a àrea amb l'elegància d'un ballarí i el bisturí d'un forense, per habilitar Neymar.

Iniesta simbolitza l'essència del futbol del Barça

La jugada era gol o gol, per la conducció, pels driblatges i canvis de ritme amb què Iniesta va esquivar Cabaye, Cavani, Verrati i Marquinhos, per la seva determinació d'ençà que va prendre la pilota, es va girar i va traçar la seva carrera camp a través fins a Neymar. L'afició va esclatar en aplaudiments i va corejar llargament el nom d'Iniesta, avui un jugador més complet i intens, més savi i igualment artista, feliçment recuperat per a la causa, preocupat com estava el barcelonisme pel seu esgarriament.

Iniesta simbolitza l'essència del futbol del Barça. Tot i que els gols els marquen els tres pepinos, com denomina Piqué a Messi, Neymar i Suárez, el joc flueix quan el partit el processen els migcampistes i l'equip s'organitza a partir de Busquets. La sortida de pilota acostuma a ser més endreçada i la pressió col·lectiva en terreny contrari resulta tan sincronitzada com efectiva. A estones juga Xavi, Rakitic aprèn ràpid, Iniesta no falta i Luis Enrique ha recuperat fins i tot Sergi Roberto.

La presència dels mitjans garanteix l'estil, reconcilia l'equip actual amb la seva història més gloriosa, i les aportacions de Luis Enrique són capitals per augmentar la seva competitivitat, empitjorar rivals com el PSG i el City i millorar la lectura dels partits, com es va advertir dimarts, una jornada rica en registres i temps de joc: el rondo, pacient o ràpid, va alternar amb les transicions i sempre que va ser possible es va imposar l'atac curt i veloç. El control va ser absolut i per primera vegada es va completar un gran partit, sense alts i baixos, presidit per un futbol coral seriós i intel·ligent, amb pilota i sense. La barreja va funcionar tan bé que Alves no va ficar la pota, sinó que va jugar de manera excel·lent, i Messi va sortir del mig, va semblar un de més, convençut que no li tocava intervenir, solidari amb Iniesta. I és que la seva jugada expressa la fusió Luis Enrique-Barça, decisiva per poder aspirar a guanyar títols.