Selecciona Edició
Connecta’t

Duel de titans a la recerca del mal

Els escriptors James Ellroy i Jo Nesbo reflexionen a Barcelona, a l'espera de Sant Jordi, sobre els secrets dels seus personatges i els misteris de la novel·la negra

James Ellroy i Jo Nesbo, ahir al Caixaforum. Ampliar foto
James Ellroy i Jo Nesbo, ahir al Caixaforum.

Fa dues dècades, l'escriptor Jo Nesbo (Olso, 1960) es va comprar un matalàs d'aigua tal com li va recomanar el metge. A les nits es concentrava en la compra que havia fet: “Escoltava els sons, els bacteris, la vida que hi havia allà dins”. Va ser així com se li va acudir que en la ficció podia amagar un cadàver allà dins. La seva experiència amb el matalàs d'aigua va ser decisiva per escriure després, amb moltes gotes de sang afegides, L'estrella del diable. Tot compta en aquesta recerca incessant del mal que plasma en les seves obres, va relatar ahir Nesbo, que al costat d'un altre tità de la novel·la negra, James Ellroy (Los Angeles, 1948), va dissertar, a l'espera de la seva participació estel·lar en dia de Sant Jordi, sobre els secrets del seu gènere literari a l'auditori del Caixaforum de Barcelona. La xerrada, La novel·la negra entre Oslo i Los Angeles –on transcorren les novel·les d'Ellroy, sempre situades abans del 1972–, va atreure més de 200 seguidors de les seves obres, que no van tenir cap inconvenient a pagar quatre euros per sentir-los.

Tots dos van evidenciar que, a priori, com en els milers de quilòmetres que separen les seves ciutats, també hi ha un espai abismal en les seves maneres de treballar i d'arribar cap al que els uneix: desentranyar el costat fosc de les persones. Ellroy, que diu que fa dues dècades que no va al cinema ni escolta música (a excepció de Beethoven i altres clàssics) i que es vanta que a casa seva només té llibres que ell ha signat, va admetre que quan escriu una novel·la té investigadors al seu càrrec. Els contracta perquè recopilin articles dels anys en què estarà ambientada. “Els dic que em donin merda política de la bona, temes militars, coses divertides. ‘Doneu-me fets, no m'avorriu’, els demano. Em vaig adonar que tot el que puc concebre, ho puc executar”, va dir el nord-americà, sincerant-se.

L'autor de L.A. Confidential va fer gala de la seva imatge irreverent, provocadora, i va pujar a l'escenari amb pantalons clars, sabates esportives, camisa hawaiana i un barret de platja que va tenir a les mans tota la tarda. Com un turista jubilat de manual. “Escric a mà, en un gran escriptori. El crim m'agrada amb molta sang, com si esclatessin pots de tinta”, va afirmar. “Vull que els meus lectors tinguin una obsessió, que es llegeixin 150 pàgines d'una tirada. El llenguatge és un instrument ben afilat. He après més de la música clàssica que de qualsevol llibre. Com em puc llegir El Quixot? Hosti, és un totxo així de gran”, va anar responent mentre feia riure els lectors del seu Quartet de Los Angeles. El més important, va assegurar, és escriure “des de la traïció i de la passió”. Va posar com a exemple Perfidia (Random House), que aprofundeix en el “lament psicosexual” i amb una protagonista femenina, Kay Lake, és maca, libidinosa, intel·ligent i “no se'n va al llit amb l'home amb qui viu”.

Nesbo, que se l'escoltava divertit, ja s'havia despullat tècnicament al matí, quan va presentar El ratpenat (Proa). Tota novel·la negra gira, en la seva opinió, “a l'entorn de l'assassinat i l'amor”, perquè el “veritable mal és el que està subjacent”. Nesbo duia unes ulleres de pasta negra i vidres tintats de color taronja que no es va treure. El seu posat informal evocava el seu passat d'integrant d'una banda de pop-rock. Anava amb texans, americana i samarreta negra. De fet, precisament El ratpenat el va escriure a finals dels noranta, va recordar, quan després d'una temporada molt estressant de concerts amb el seu grup va decidir marxar de vacances. Una amiga li havia proposat escriure sobre les seves aventures musicals. Nesbo s'hi va negar perquè, segons ell, “el que passa a la carretera s'ha de quedar a la carretera”, però es va atrevir amb una obra de ficció. El detectiu Harry Hole “va néixer en les 33 hores” que va fer de trajecte entre Oslo i Sidney.

Tot va començar allà: en la ficció el detectiu s'allotja a l'hotel on va estar Nesbo, i la cultura aborigen que alimenta la novel·la és fruit de les seves visites a museus durant aquelles vacances. “La vaig escriure en cinc setmanes”, va assegurar. Nesbo es va decantar per la novel·la negra per un motiu:“M'agradava la idea de convertir-me en mag, amb una mà pots explicar i amb l'altra manipular, treure trucs del barret”. La premissa, va concloure, és clara: “Em fascina analitzar el sentiment de culpa. El camí cap a l'infern és ple de bones intencions”. I va emfatitzar: “Als lectors cal decebre'ls, marejar-los, o donar-los el que no sabien que volien”.