Selecciona Edició
Connecta’t

Expulsats del paradís de la flor

Les vendes de la rosa d’origen català per Sant Jordi cauen dràsticament davant la competència internacional

Una parada de roses al Mercat de la Flor i la Planta de Vilassar de Mar.
Una parada de roses al Mercat de la Flor i la Planta de Vilassar de Mar.

El Maresme és un collage de polígons, urbanitzacions i hivernacles. Camins de terra creuen milers de coberts de plàstic on la producció de plantes i fruites és constant. A la capital de la flor de Catalunya, Vilassar de Mar, els dies previs a Sant Jordi la tensió és majúscula. Les jornades s’allarguen, de nit hi ha robatoris de roses, la pressió dels clients pot provocar algun marrameu, fins i tot pot fer nosa la presència dels periodistes. No només és conseqüència de l’esgotament per les hores extres, el rovell de l’ou és el preu i el marge de benefici.

Del 40% al 10% en deu anys

Salvador Floriach és director de Floriach, empresa familiar que cultiva flors des de la dècada dels anys 20. Tenen cinc hectàrees de camp, i en dediquen quatre a les roses. Floriach és una de les poques empreses que queden al Maresme que encara en cultiva. L’empresa la va inaugurar l’avi exportant clavells a Anglaterra. La història oficial diu que el negoci de la flor va començar al Maresme el 1925, quan es va introduir el clavell d’Itàlia. Avui els exportadors de Centreamèrica fan el mateix. Floriach ven la rosa entre 50 cèntims i 1,10 euros. “La diferència amb la importada tampoc és tan gran. El problema és que la nostra és de millor qualitat, però les floristeries venen les de fora al mateix preu que les nostres i, esclar, fan millor negoci”. Les roses produïdes a Catalunya representen entre un 12% i un 15% del total que es vendran aquest Sant Jordi, segons dades del Mercat de la Flor i la Planta Ornamental de Catalunya. “Jo et diria que el 10% són d’aquí. Fa vint-i-cinc anys, el 100% eren catalanes. El mercat únic, l’euro, ho va canviar tot”, diu Salvador Floriach. A Mercabarna estimen que només el 10% del que es vendrà és procedent de l’Estat. Fa 10 anys, el Mercat de la Flor calculava que el 40% de les roses de Sant Jordi eren de cultius catalans.

Floriach és una de les poques empreses que queden al Maresme cultivant roses

Segons dades del 2010 de la Generalitat, Catalunya ocupa el 12% de la superfície espanyola dedicada a la flor i la planta, i produeix el 25% del total: “El sector català de la flor i la planta ornamental es concentra, fonamentalment, al Maresme i el Baix Llobregat. L’any 2008, el sector va representar el 2,4% de la producció final agrària catalana”.

Fer fora els periodistes

Per preguntar el preu de la rosa a mi i al fotògraf d’EL PAÍS ens fan fora del Mercat de la Flor i la Planta de Catalunya. Aquest centre és el més important de compravenda a l’engròs de flors, juntament amb Mercabarna. El Mercat de la Flor ocupa 64.662 metres quadrats de superfície i Mercabarna, 40.640. Agnès Céspedes, cap de comunicació del mercat, em fa cinc cèntims del nombre de parades, 300; de l’any de la creació del mercat, el 1983; de l’ampliació d’horaris de cara a Sant Jordi, i de la bona notícia que suposa la reducció de l’IVA del sector, del 21% al 10%. Aquest any preveuen que es vendran 7 milions de roses, davant dels 6 milions calculats el 2014. Pregunto entre quins preus oscil·len les roses que es venen al mercat. “El preu de carrer pot anar de 3 a 10 euros”. Però, i els preus del productor? Céspedes respon que això no m’ho pot dir i que no m’ho dirà ningú perquè és la clau de la competència. La primera persona a qui pregunto, un comprador pakistanès, m’informa que 20 roses li han costat 13 euros, 0,65 euros la flor. Aleshores Céspedes m’indica que si continuo preguntant pels preus s'acabarà la visita: “No és una pregunta adequada i tampoc és notícia”. No tinc ocasió de tornar-ho a preguntar perquè, com que defenso la legitimitat de la meva indagació, acabem al carrer escortats per un guàrdia de seguretat.

Per preguntar el preu de la rosa a mi i al fotògraf d’El País ens fan fora del Mercat de la Flor i la Planta de Catalunya

Josep Maria Gel, de Plantes Gel, riu quan li explico el que ha passat al Mercat de la Flor i la Planta de Catalunya. “És estrany, perquè els preus no tenen gaire secret: depèn de si és un client habitual, de la quantitat... Potser és perquè per Sant Jordi hi ha molta especulació i volen preservar la confidencialitat. Sobretot els gardens i les floristeries eleven molt el preu de venda al públic i són agressius defensant-se”. Gel destaca que la comercialització del que s’importa cada vegada està en mans de menys comercialitzadors, cosa que afavoreix l’especulació dels preus.

Plantes Gel s’havia dedicat a la comercialització de roses en flor, “però, com la majoria, ho vam abandonar perquè no surt a compte, per la competència amb Àfrica i Amèrica Llatina. Malgrat el viatge en avió, malgrat que les tracten a temperatures baixes perquè durin més, el preu segueix sent més barat, perquè el cost de la mà d’obra al país d’origen és molt baix”, explica Gel, que és partidari de polítiques que afavoreixin el producte local. “A Holanda ho fan, aquí no es fa res”. Floriach es queixa del mateix, que no hi ha una discriminació positiva a favor de la flor catalana: “Només si el client pregunta li diran si la rosa és catalana o de fora. Tot i això, l’altre dia a la televisió vaig sentir un florista de Mataró que assegurava que venia roses locals. Però eren de València”.

Sector poc cohesionat

Floriach i Gel confirmen que la competència per part de les roses valencianes i de Múrcia també és ferotge, amb preus clarament més baixos. El Mercat de la Flor i la Planta informa que el 10% de les roses que es vendran per Sant Jordi procedeixen d’Espanya. Els principals mercats productors, amb el 45% del total, són l'Equador i Colòmbia. Els segueix Holanda, amb un 25%. El Departament d’Agricultura de la Generalitat va presentar el 2013 el Pla Estratègic de la Planta Ornamental. Sense concretar les mesures, el document proposava “la creació d’una estratègia comercial que inclogui la potenciació del mercat de proximitat i la incentivació de la compra de productes en el mercat nacional”. En la reunió del 2014 de les entitats implicades en aquest pla, s’admetia en la nota de premsa la “falta d’una estratègia conjunta. Aquests aspectes susciten una certa controvèrsia dins del sector, sobretot pel fet que potser no és factible per a les diferents realitats productives de Catalunya”.

Gel no cultiva roses, però sí rosers. El 40% del seu producte el ven per Sant Jordi. “Fa cinc anys que es va posar de moda vendre la planta”, explica Gel: “L’avantatge és que no tenim competència internacional perquè sent una planta viva és més car el transport en òptimes condicions”. Floriach ven el 30% de les seves roses per Sant Jordi. M’atén quan té floristes esperant per emportar-se cubells de flors i amb la màquina de neteja de les roses funcionant sense aturador. Els dies previs a Sant Jordi fa jornades de les cinc del matí a les nou de la nit. El ritme no baixarà perquè tot seguit s’ha d’encarregar d’uns enviaments cap a Alemanya.

Un home mirant roses en un camp de Floriach.
Un home mirant roses en un camp de Floriach.

209 inspeccions de treball, 35 infraccions

Les flors de Sant Jordi s’han de plantar a mitjan febrer. Per a la temporada de la diada, Floriach contracta tres o quatre persones més. En Wahed és un dels seus encarregats. Fa 27 anys que treballa a Floriach. Ens acompanya per a la poda al camp 28, descriu com tallen els tendals de plàstic “per robar roses cada any per a aquestes dates”. En Wahed m’assegura que tothom a l’empresa està contractat legalment. L’ambient laboral és agradable, la majoria de treballadors fa molts anys que hi són. A 100 metres d’allà, un home guineà volta amb bicicleta demanant feina. Afirma que durant la crisi és més difícil trobar feines que no siguin en negre. Espera poder cobrar 7 euros l’hora, “tot i que per 5 o 4 euros, acceptaria la feina”. En Touré, un jove senegalès que treballa com a jardiner en cases particulars de Cabrils, assegura que encara es poden trobar feines en negre als hivernacles del Maresme per 3 o 4 euros l’hora, o 30 euros la jornada.

El centre d’estudis CERES de Comissions Obreres va apuntar en un informe del 2012 que el 79% de la població estrangera treballava irregularment al sector agrari. El Consell Comarcal del Maresme indica que el sector agrari dóna feina a 843 persones, registrades a la Seguretat Social. La contractació temporal a la comarca representa més del 86% del total. El Departament d’Empresa i Ocupació no té dades concretes de contractació irregular en el sector agrari. El 2014 es van produir 209 inspeccions de treball al sector de la província de Barcelona i 35 van acabar detectant infraccions, 32 per “economia irregular. El 2013, es van fer 234 inspeccions, amb 56 infraccions.