Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia reactiva la causa del 9-N amb la petició de noves proves

El fiscal vol conèixer les indicacions que la Generalitat va donar als mestres sobre la consulta i tots els detalls sobre la contractació de la pàgina web o de la confecció de les paperetes

Artur Mas, votant el 9-N
Artur Mas, votant el 9-N

La Fiscalia ha reactivat la causa contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per organitzar la consulta popular sobre la independència el passat 9 de novembre del 2014. El ministeri públic ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordeni una quinzena de noves diligències per aclarir si Mas i dos membres més de l'Executiu –la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau– van cometre un delicte de desobediència en treure les urnes al carrer malgrat el veto del Tribunal Constitucional.

La Fiscalia vol conèixer, al detall, tots els expedients administratius que es van obrir en relació amb la consulta alternativa, així com les comunicacions que el Govern català va mantenir amb les seves delegacions a l'estranger i amb els centres d'ensenyament públic per impulsar la votació. El fiscal vol que el Departament d’Ensenyament remeti una còpia de totes les “comunicacions enviades a les delegacions i als directors d'ensenyament públics” sobre la “cessió de locals per a la votació”, així com si va posar material informàtic a disposició de la jornada.

Tres de les peticions de prova se centren en la pàgina web que l’Executiu de Mas va engegar per informar sobre la consulta i promoure la participació (www.participa2014.cat). El fiscal vol conèixer al detall “la contractació i el pagament” de la pàgina web i pretén obtenir també una còpia dels “arxius, continguts i enllaços” que s’hi van allotjar, així com saber qui va ser el responsable del manteniment de la pàgina. Una cosa similar passa amb les paperetes, els sobres i les urnes que es van fer servir en la votació, i que van ser elaborats per presos de la presó de Ponent. El fiscal vol l'expedient administratiu sobre l'encàrrec a la impremta del penal i també com es va contractar “el transport i la distribució” d'aquest material cap als punts de votació habilitats pel 9-N.

La Fiscalia també ha demanat un llistat del material informàtic utilitzat el 9-N i quin ús se li ha donat després, i la “contractació” dels locals que es van fer servir com a centre de premsa (al recinte firal de Montjuïc), així com altres serveis relacionats amb “el seguiment i la proclamació de resultats” que va fer Joana Ortega. Ha demanat, igualment, que la Generalitat li detalli les despeses de la partida pressupostària del 2014 destinada a “processos electorals i consultes populars” i que està dotada amb més de cinc milions d'euros. Si el TSJC ho acorda, el secretari general de la Presidència també haurà d'enviar a la causa “totes les instruccions, indicacions, oficis, comunicacions o documentació” remeses a les delegacions de la Generalitat a l'estranger.

Després d'una polèmica amb la Fiscalia Superior de Catalunya –que no veia delicte en l'actuació de la Generalitat–, la Fiscalia General de l’Estat va presentar una querella contra Mas, Ortega i Rigau per quatre delictes el novembre passat: desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Un mes després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –l'òrgan competent per investigar aforats– va decidir admetre a tràmit la querella i obrir diligències. No obstant això, no va citar a declarar, d'entrada, cap dels tres i va limitar la instrucció al delicte de desobediència.

La causa penal no ha avançat pràcticament gens en aquests mesos, que bàsicament s'han dedicat a aplegar les diferents denúncies i querelles presentades contra Mas i a traduir la causa (a petició d’UPyD, que exerceix l'acusació popular) al castellà. El TSJC haurà de pronunciar-se ara sobre les peticions de la Fiscalia, que es van efectuar fa més d'un mes però que no s'han conegut fins ara.