Selecciona Edició
Connecta’t

Hisenda troba a Suïssa 20.000 milions d’euros de capital espanyol

Hi ha 4.000 milions més registrats a Andorra, segons l'Agència Tributària

El director de la Agencia Tributaria pulsa en la foto
Santiago Menéndez, durant la compareixença al Congrés. EFE

El director general de l'Agència Tributària (AEAT), Santiago Menéndez, ha assegurat avui al Congrés que més de 27.500 contribuents han declarat 14.300 milions d'euros de béns i drets a l'estranger des de l'inici del 2015, de manera que en els tres exercicis en què el model 720 està en funcionament ja s'ha aconseguit que aflorin 124.500 milions d'euros de 197.000 contribuents. Menéndez, a més, ha elevat a 715 els casos sospitosos de blanqueig al Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac), deu més dels que es va conèixer inicialment.

Però les dades no han calmat els partits de l'oposició, que han lamentat que hagi estat el director de l’Agència Tributària qui hagi acudit a la Comissió d’Hisenda del Congrés. Amb el cas Rato acaparant els titulars, l'exigència és que hauria d'haver estat el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, qui hauria d'haver comparegut avui al les Corts.

“Senyor director, quin paperot que li han fet fer. Una falta de respecte als espanyols; davant l'alarma social, el ministre d’Hisenda no vol donar la cara i l’envia a vostè”, ha lamentat Pedro Saura, del PSOE. “Senyor Menéndez, qui hauria de comparèixer és el ministre d’Hisenda”, s'ha queixat Antoni Picó, de CiU. “És el senyor Montoro qui ha de donar explicacions”, ha clamat Joan Coscubiela, d’Esquerra Plural. I així, un darrere l'altre, han començat les seves intervencions tots els portaveus de l'oposició.

L’absència de Montoro ha servit a l'oposició per afirmar que el Govern espanyol té un doble criteri, ja que va ser el ministre qui va comparèixer al Congrés quan es va saber l’estiu passat que l'expresident de la Generalitat de Catalunya havia tingut diners fora d’Espanya durant dècades. Ara, en canvi, qui ha anat al Congrés ha estat el director general de l’Agència Tributària. “En el cas de Pujol, hi havia alarma social. I en el cas del senyor Rato, ¿no hi havia alarma social?”, ha atacat Saura. “Quan s'obre un altre cas compareix el ministre”, ha lamentat Picó, en referència al cas Pujol.

Menéndez, ha explicat que l'organisme va denunciar l'exvicepresident econòmic davant la Fiscalia de Madrid perquè és el procediment habitual. "Després és el fiscal qui decideix on ha d'anar la denúncia. No correspon al denunciant decidir on va", ha assenyalat. Al seu parer, això és el que diu la llei, que també impedeix a l’Agència Tributària parlar sobre procediments i contribuents concrets. "Ho he dit 50 vegades", ha assenyalat, després d'assegurar que de l’Agència no surten mai informacions sobre contribuents.

En la seva compareixença davant la Comissió d'Hisenda del Congrés per explicar les mesures adoptades per lluitar contra el frau fiscal, que se celebra en plena investigació judicial sobre les finances de l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato, ha precisat que han fet aflorar béns en més de 200 països, entre els quals destaquen Suïssa amb gairebé 20.000 milions, dels quals 14.000 milions són actius financers i 4.800 milions són comptes bancaris; Andorra, 4.000 milions, gairebé la meitat en actius financers, i Gibraltar, 260 milions.

Segons Menéndez, el model 720, juntament amb les declaracions tributàries especials –amnistia fiscal– ha aportat una "valuosíssima informació" a l'Agència Tributària i ha permès "eixamplar les bases imposables declarades, cosa que ha fet possible dissenyar noves actuacions de comprovació".

Amb tot això l'Agència podrà "perseguir el frau dels residents amb declaracions fiscals que no siguin congruents amb els actius o les rendes que tenen a l'exterior" gràcies a una informació "desbordant" i de la qual "fins ara no es disposava".

Menéndez ha explicat que el Pla de Control del 2013 ja incloïa que l'Agència Tributària havia d'analitzar si els contribuents acollits a l'amnistia fiscal aprovada el 2012 s'havien ajustat a la finalitat prevista en la normativa reguladora.

D'acord amb aquesta previsió, el 2013 van començar a fer-se processos massius d'anàlisis d'informació segons els perfils de risc detallats. En el curs d'aquestes actuacions, l'Agència ha detectat 715 casos indicis de delicte per blanqueig, per la qual cosa ha enviat aquesta informació a el Sepblac. "I seguim investigant", ha dit.