Selecciona Edició
Connecta’t

Pena d’Illarra, fúria de Chicharito

Ancelotti té dubtes sobre la predisposició del migcampista basc, de sobte desanimat, i fins dimarts es va mostrar més favorable al davanter mexicà que a Jesé

Ancelotti, durant la roda de premsa. AP

Asier Illarramendi va ser l'escollit des del primer moment, des que Modric va demanar el canvi al minut 60 del partit contra el Màlaga, dissabte passat. Ancelotti va manar a Illarra que ocupés el lloc del lesionat. No va tenir dubtes que aquesta formació de migcampistes seria la que presentaria davant l'Atlètic en la tornada de quarts de la Champions. A la dreta, James; a l'esquerra, Isco, i al mig, Kroos amb Illarra. Tres dies i tres entrenaments després ja no ho tenia tan clar. A Valdebebas tant els assistents de l'entrenador com els jugadors observen símptomes d'esgotament en el jugador. El jove substitut s'entrena com si li faltés energia. Com si la consciència de la responsabilitat que se li presenta l'aclaparés. Ancelotti ho observa amb perplexitat. Molta menys incertesa li inspira Chicharito, la seva primera opció per substituir Benzema aquesta nit.

“Jugaran els que estiguin més frescos i amb més ganes”, va dir Ancelotti, quan ahir li van preguntar si posaria Illarra, Chicharito i Coentrão a ocupar el lloc dels absents Modric, Benzema i Marcelo. L'èmfasi en les “ganes” no va ser casual. L'entrenador sap que els partits més durs solen guanyar-los els equips més determinats. No sembla el cas d'Illarra, que va costar 40 milions el 2013 i, fins ara, no ha destacat en cap partit decisiu. Tampoc sembla el cas de Jesé, a qui la majoria dels companys consideren millor que Bale, però que, a força de sentir-se postergat, sembla absent, decebut i lliurat a la desgana.

Al vestidor recorden la vigília de la final de Lisboa, quan Illarra es va entrenar amb els titulars. Ancelotti va voler que jugués, però va experimentar una cosa semblant a un encongiment. Fins que es va fer evident que no estava en forma. Llavors tots, plantilla i cos tècnic, van entendre que el més lògic era que Khedira es fes càrrec del mig del camp, que llavors va desocupar Alonso per sanció. La decisió va resultar tan acceptada al vestidor com qüestionada a la llotja. El president, Florentino Pérez, no es va explicar la titularitat de Khedira, un futbolista que considera amortitzat des de fa dos anys. Florentino ho repeteix entre els seus amics: cada vegada que li parlen de la importància de Khedira, ell recorda el gol de Godín en la final de Lisboa. Aquest 0-1 que l'uruguaià va marcar després de disputar una pilota aèria amb el rígid Khedira i que va estar a punt de destrossar el somni de la Desena.

Ancelotti sap què pensa el president, però sembla serè. És el pilot ideal en temps de borrasca i aquesta vegada se li acumulen els esculls. Primer, l'inconvenient d'una política de fitxatges i traspassos que ell no controla; segon, un rival temible; i tercer, una epidèmia de baixes a les quals se suma la sanció de Marcelo, probablement el futbolista més desequilibrant que té. La situació de l'italià és tan limitada que el més semblat a un alleujament ha estat la lesió de Bale, perquè li permet recompondre l'esquema tàctic de 4-4-2, el millor possible per enfrontar-se a l'Atlètic.

El tècnic creu que, sense Bale, el 4-4-2 permetrà contemporitzar i guanyar espais per a Cristiano

La lesió de Bale en el partit contra el Màlaga va tenir un efecte contradictori en Ancelotti, que sempre va considerar que sense el gal·lès l'equip era més competitiu perquè guanyava un home per al centre del camp. Després les baixes de Modric i Benzema li van treure l'entusiasme. El tècnic considera que Modric és el millor migcampista de la plantilla a l'hora de controlar els temps de l'atac, però la seva pèrdua pot compensar-se amb Isco o Jesé. La baixa de Benzema, no obstant això, és insuperable. L'absència del francès és la pitjor notícia que podria haver rebut l'entrenador. Ancelotti assegura que no hi ha un altre nou capaç de donar sortida a les jugades com ell. Qui ha triat per reemplaçar-lo és Chicharito, el perfil del qual —salvant les distàncies— té paral·lelismes amb Cristiano. Tots dos es troben més còmodes atacant els espais que conduint, regategen cada vegada menys i no es manegen bé aguantant la pilota per fer assistències als seus col·legues.

Abans de l'últim entrenament, Ancelotti s'havia inclinat pel Chícharo en detriment de Jesé. L'atacant canari és tècnicament millor, però té un atac de malenconia. Chicharito, malgrat tot, segueix entrenant-se amb la mateixa ràbia competitiva del primer dia. Contrariat per la seva suplència o no, el mexicà no ha perdut la seva predisposició.

Pensant en aquests dos atacants, i el fet que recuperarà el 4-4-2, Ancelotti s'ha replantejat el seu pla inicial de cremar els cartutxos sortint a ofegar l'Atlètic al seu camp. Ara considera que amb quatre homes al centre del camp els esforços podrien administrar-se millor. Ja no serà tan necessari pressionar a dalt. Podria contemporitzar una mica, situar l'equip en una posició intermèdia, i així generar espais aprofitables per a Chicharito i Cristiano, tots dos molt ràpids.