Selecciona Edició
Connecta’t

Guerra de detalls

Eisenhower era maldestre com a militar, malgrat el mite; això sí: mostrà una perícia fonamental per coordinar els egos

Ex-libris Frederich J. Miracle.
Ex-libris Frederich J. Miracle.

Eisenhower era maldestre com a militar, malgrat el mite; això sí: mostrà una perícia fonamental per coordinar els egos de les forces aliades a la Segona Guerra Mundial. És un fenomen semblant al protagonisme dels EUA, cabdal per al decantament industrialdel conflicte, però les seves baixes a Europa van ser menys de les que patiren els russos... a Stalingrad!

Ho apunta Rick Atkinson a Los cañones del atardecer. El darrer estudi del Pulitzer 2002 per Un ejército al amanecer, que abasta des de Normandia fins a la capitulació nazi a Reims, mostra en part l’evolució de la densa bibliografia sobre el conflicte: l’especialització sectorial, el detall. En el seu cas, malgrat la mirada global, el paper dels nord-americans sobresurt.

Diu Atkinson que les Ardenes fou “una debacle i el fracàs més important de la intel·ligència nord-americana a la guerra”. Hi hagué el 10% de les baixes ianquis. I això que s’amagaren dades, segons Christer Bergstrom, amb testimonis dels dos bàndols d’aquelles sis setmanes d’infern blanc, 70 anys després del darrer intent de Hitler per capgirar la guerra, i de poc se’n surt.

Allà, guanyant casa per casa a la presa de Bastogne, participaren els malparits (rebels amb problemes d’encaix social) que Aldrich (Dotze del patíbul) i Tarantino (Maleïts malparits) dugueren al cine. Qui creà aquests escamots violents, Jake McNiece, n’explica detalls amb l’ajut de l’exboina verda Richard Killblane. Els tocaren les feines més brutes i van patir carnisseries, com buscar als Alps els darrers refugis dels nazis. No van arribar al búnquer on Hitler es va suïcidar, episodi que el periodista Eric Frattini posa en dubte després de llegir 3.000 pàgines de papers oficials (FBI, CIA, MI6, KGB, la CEANA argentina...).

Diu McNiece que va crear els malparits per la ràbia de l’atac a Pearl Harbour. En una anàlisi inèdita, la japonesa Eri Hotta descriu els vuit mesos bojos de 1941 que van ficar el país nipó en el conflicte, amb un cap de govern militar, Tojo, embriagat per la pressió de la tradició imperialista i que veuria que s’havien equivocat en jugar-hi: la potència industrial nipona era d’1 a 20 a favor dels EUA.

Els que no jugaven eren els partisans italians, com comprovà Primo Levi, que el 1943, abans d’anar a Auschwitz, incapaç d’executar una pena de mort, els deixà; episodi poc conegut que serveix a Sergio Luzzatto per analitzar la resistència a partir de 46 testimonis.

Va costar que els partisans es desmobilitzessin, com passà a França, Grècia, Iugoslàvia, Polònia o Ucraïna, tot barrejant-s’hi neteges ètniques i polítiques fins a 1950. Europa, el 1945, feia por: fluxos d’expresoners, milions de persones sense llar, institucions i infraestructures desballestades... i dos milions de nens engendrats per la Wehrmacht arreu. Era un Continente salvaje, com titula Keith Lowe el seu brutal estudi. Queda, des de la Història, molta guerra...

Los cañones del atardecer. Rick Atkinson. Crítica. 29,90 euros. Ardenas. Christer Bergstrom. Pasado & Presente. 39 euros. Los 13 malditos bastardos. R. Killblane i J.McNiece. Plataforma. 20 / @9,95 euros ¿Murió Hitler en el búnker? E. Frattini. Temas de Hoy. 19,90 euros. Japón, 1941. Eri Hotta. Galaxia Gutenberg. 26 euros. Partisanos. Sergio Luzzatto. Debate. 24,90 / @ 12,99 euros. Continente salvaje. Keith Lowe. Galaxia Gutenberg. 19,90 euros.

Terror y utopía. Moscú, 1937

Karl Schlögel
Acantilado
1.008 pàgines. 45 euros

“Sí, cal un talismà (...), Stalin, per posar en marxa els pistons per preservar el nostre Estat”, escrivia el desembre de 1936 Ustriálov, fins llavors gran exiliat, encisat per les obres que revolucionaven l’URSS. Faltaven pocs mesos, en canvi, per l’ordre 00447, que iniciaría el Gran Terror en matar... per quotes. Brutal anàlisi de la mutació d’aquells instants que havien de ser magnífics. Premi Leipzig per a l’Entesa Europea 2012.

La nación imperial

Josep Maria Fradera
Edhasa
1.392 pàgines. 75 euros

Els quatre grans imperis, vessant Atlàntic, entre 1750 i 1918, són la raó de ser de la disecció de l’autor de Cultura nacional en una societat dividida, en un treball inusual en la historiografia catalana. Malgrat partir d’un substrat més o menys liberal, la situació dels imperis després de les revolucions, els tractes amb els colons i les tensions entre els quatre formen un fris que, en el fons, diu molt dels temps actuals.

La formació d’una identitat

Josep Fontana
Eumo
320 pàgines. 25 euros

“Les revoltes fiscals acostumen a estar en els orígens dels moviments d’independència”, diu l’autor del monumental Por el bien del imperio, que aquí repassa aquest encaix gairebé impossible de 500 anys de Catalunya dins Espanya. I ho fa des de l’edat mitjana fins a la manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre del 2012, amb la clarividència i l’erudició que en el catedràtic jubilat ja són llegenda.

El Barça segrestat

Xavier G. Luque / J. Finestres
Ara
428 pàgines. 21,90 euros / @ 9,99


“Señores: por el Fútbol Club Barcelona y por el deporte hispano, ¡Arriba España!” Així debutava el 12 de març de 1940 davant la junta el president, el marqués de la Mesa de Asta. Som a l’etapa més fosca del club, de 1939 a 1946, que donarà per a una promoció a Segona, l’11 a 1 a Chamartín i uns humiliants estatuts que volien canviar el nom del club i que els periodistes desvelen.

Atles d’història de Catalunya

Víctor Hurtado
Rafael Dalmau
304 pàgines. 42 euros

Premi Ciutat de Barcelona per a la tesi sobre els mercaders Mitjavila a la Barcelona del XIV i el veterà cartògraf, l’autor se supera: la història de Catalunya des del paleolític a la unió amb Aragó amb 196 mapes, 11 plànos i 16 gràfics, amb bibliografia i precises llegendes. Hi desfilen des de Tàrraco fins a mapes, l’art en el món visigot, les rendes de Ramon Berenguer IV...

La batalla de las ondas 1936-1939

Daniel Arasa
Gregal
328 pàgines. 19,50 euros

51 freqüències contra 16: és el balanç, favorable als republicans, dels primers dies de la Guerra Civil espanyola pel que fa a emissores de ràdio, en què tingué lloc un xoc de propaganda brutal. El veterà periodista explica com alemanys i italians ajudaven tècnicament els revoltats i dissecciona els partes: més vagues i ideològics els republicans; amb més xifres els dels revoltats...

Constantinopla, 1453

Roger Crowley
Ático de los Libros
432 pàgines. 26,50 euros

Cada 40 anys, Constantinoble patia un setge: era l’obsessió dels musulmans, un obstacle per envair Europa. Per això, i per la famosa triple muralla de Teodosi, els habitants no s’immutaren quan Mehmed l’assetjà. Però l’otomà introduí una novetat: canons... Minuciós i extraordinari estudi de l’“11-S del segle XV”, que, en mans de l’autor d’Imperios del mar, és, a més, un festival literari.

La guerra que mató a Aquiles

Caroline Alexander
Acantilado
352 pàgines. 27 euros

Entre l’assaig històric i el literari, l’autora que ja ha abordat La Bounty i l’expedició antàrtica de Shackleton penetra en la guerra de Troia de 1250 aC que immortalitzà la Ilíada cinc segles més tard i que d’èpica en tingué poc. El joc entre fets reals i cantats per Homer dóna un llibre on les paraules d’Aquil·les contra Agamèmnon recorden Ali quan es negà a anar al Vietnam.

Lusitania

Eric Larson
Ariel
450 pàgines. 21,90 euros

¿Deixà Churchill que el submarí alemany U-20 torpedinés el gegantí transatlàntic Lusitania el 7 de maig de 1915, on van morir 1.195 passatgers, perquè entre ells hi havia 123 nord-americans i així la gran potència entraria a la Gran Guerra? És la tesi d’un llibre que no oblida l’oficial germànic botxí i que està farcit de detalls, com el de la supervivent del Titanic que, al darrer instant, cancel·là el bitllet per al Lusitania...

La fi de la Guerra Civil

Paul Preston
Base / Debate
400 pàg. 22,90 euros / @ 12,99

L’accés a l’arxiu Negrín permet al biògraf de Franco defensar a qui fou president de govern en els darrers dies de la República, un període, paradoxalment, despatxat sempre de pressa i insuficientment. L’estudi d’aquells mesos de 1939 li permet afirmar que el general Casado, que derrocà Negrín, era “un cínic”, i Besteiro, amb qui Casado formà el Consejo Nacional de Defensa que es rendí als revoltats, “un ingenu”.

Barris, veïns, democràcia

Marc Andreu
L’Avenç
368 pàgines. 25 euros

La ruptura sociopolítica i cultural amb el franquisme a Barcelona va venir en part gràcies a la força del moviment veïnal, que comptà amb l’ajut i compromís de partits polítics i intel·lectuals. El resultat foren millores socials i urbanístiques inèdites a Espanya i la caiguda de tres alcaldes: Porcioles, Masó i Viola. L’historiador i periodista ho explica amb dades inèdites i rigor en un títol ja cabdal en la bibliografia sobre Barcelona.

La cuestión catalana

Carme Molinero i Pere Ysàs
Crítica
352 pàgines. 21,90 euros / @ 12,99

Detallat estudi de dos dels grans historiadors del període que, competents, aprofiten per analitzar també la inversa: la incidència de la qüestió catalana en la Transició espanyola. Es constatava l’elevat grau de mobilització (i la unitat política) de l’oposició catalana, que tenia en el catalanisme un element transversal; dues situacions molt diferents del que passava a la resta de l’Estat.

6 d’octubre

Diversos autors
Base
640 pàgines. 24 euros

Potser el llibre definitiu sobre la proclamació de l’Estat català que va fer Companys l’octubre de 1934. Ho certifica el nombre i la vàlua dels experts que hi són: Manel López, Enric Ucelay-Da Cal, Arnau González, Joan Villarroya, Pelai Pagès, Susanna Tavera... I els continguts: els fets, la implicació amb el moviment separatista, el paper d’anarquistes i comunistes... De vigència òbvia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ