Selecciona Edició
Connecta’t

“Per favor, marxeu. Us matarà a tots!”

Una companya de l'agressor explica en un àudio com va ser l'atac

Gravació on una nena relata els fets.

“Érem a la classe, al Joan Fuster, tranquil·lament fent classe amb la professora de castellà. Ell truca a la porta i la professora li diu: ‘No pots entrar perquè arribes quinze minuts tard’. Llavors, ell dóna una puntada a la porta i amb una ballesta, una pistola, dispara la professora i li toca un ull. La professora comença a córrer cap a altres classes. Després, ell agafa una nena i l'apunyala i un amic d'ell li diu: ‘Què fas? Què fas, tio?’ I llavors apunyala també l'amic”. Així comença el commocionat relat d'una alumna de l'institut Joan Fuster de Barcelona de l'atac d'un company de 13 anys que dilluns passat va causar la mort a un professor i va ferir quatre persones més.

L'enregistrament, que ja està en mans dels Mossos d'Esquadra, reflecteix l'angoixa i els caos que els fets van provocar en aules i passadissos: “Tothom corrent. La L., que era amiga seva, estava dels nervis. Després, han entrat a la nostra classe, hem vist la professora que estava sagnant… i ha començat… o sigui, no podia parlar i ha marxat corrents. Després ha entrat la L.: ‘S'ha tornat boig, per favor, marxeu de seguida, us matarà a tots’. Llavors ha entrat a la nostra classe. Jo estava molt espantada perquè sempre li he caigut malament. A més, havia fet una llista negra dels que volia matar i eren gairebé tots els del Sagrer [un col·legi de primària] i un munt de professors. Nosaltres, quan ell ha entrat, hem començat a córrer, córrer, córrer... I després hem sentit pum! i hem mirat de reüll, així, i hem vist un professor mort. Llavors hem començat a córrer encara més i hem sortit. Hi havia tots els de la meva classe, els de la B i els de la C. És a dir, tot segon havia sortit al carrer. Llavors ha començat a sonar l'alarma, nosaltres hem trucat a la policia. Hem estat gairebé tots els de segon els que hem trucat a la policia i hem fet passar la notícia perquè no matés a ningú més”.