Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

La qualitat de la representació

El referèndum és una dinàmica de suma zero: uns guanyen i altres perden. Trenca la cohesió social i margina la minoria

El crit dels indignats “No ens representen!” no s'ha canalitzat cap al debat sobre la millora de la qualitat de la representació, sinó a buscar formes alternatives de democràcia directa o participativa, sobretot a escala local, i s'ha oblidat que la participació ciutadana és essencial per a la qualitat de la representació, però en cap cas, la democràcia representativa pot ser substituïda.

En totes les democràcies modernes la ciutadania ha delegat l'acció de govern en uns representants electes. Dos arguments s'utilitzen per explicar-ho: el nombre de població i l'extensió territorial que fa impossible la convocatòria de la ciutadania a les assemblees. Si aquests fossin els únics arguments, avui, amb Internet i les tecnologies digitals, que permeten que des de qualsevol lloc es pot deliberar, votar i agregar resultats, la democràcia directa seria possible. Però les exigències perquè una democràcia sigui necessàriament representativa són unes altres: la diversitat social, la complexitat i la necessitat de cohesió social i cooperació perquè la democràcia funcioni.

La ciutadania és més diversa socialment que a les ciutats industrials, en les quals el proletariat, per exemple, era una classe homogènia. Avui la precarietat abasta un gran conjunt de grups socioeconòmics altament vulnerables. Parlar de ciutadania com un tot és una equivocació. La ciutadania està travessada per múltiples contradiccions que no són necessàriament incompatibles, però cal gestionar-les a fi d'establir polítiques i projectes que responguin a la gran majoria d'interessos dels diferents sectors socials.

Una dinàmica de referèndum és una dinàmica de suma zero, uns guanyen i altres perden, i no només es margina la minoria, sinó que en el cas de més de dues opcions fàcilment es margina la majoria. Això genera falta de cohesió social i impedeix la cooperació entre els diferents actors implicats de la ciutat. R.D. Putnam ja va demostrar que perquè la democràcia funcioni i generi resultats socials i econòmics és del tot necessària la col·laboració entre la ciutadania.

Com es pot garantir una representació política clarament inclusiva a escala local?

Els governs locals han de tenir una autonomia respecte dels seus electors i la seva procedència. En cas de formar govern, no només poden governar per als seus o ser mers transmissors de resultats de referèndums, sinó que partint d'uns valors i uns interessos legítims, han d'intentar construir l'interès més general per mantenir la cohesió social, i que no perilli la democràcia. L'autonomia de la política sobre els equips tècnics també és necessària perquè els tècnics han d'elaborar els projectes a partir dels objectius de la gran majoria dels sectors ciutadans, i en segon lloc mai no hi ha una sola solució per als mateixos desafiaments; hi haurà projectes més sostenibles, altres amb més impacte en l'ocupació, etcètera. i optar per uns o altres no és mai una decisió tècnica, és una decisió sobre valors, és una decisió de l'electe que després haurà de retre comptes a la ciutadania.

Ara bé, com es pot garantir la qualitat de la representació i que la necessària autonomia del polític respecte dels electors no es converteixi en la generació de dominació d'unes elits? Com garantir una representació política clarament inclusiva a escala local?

Basant-me en els principis invariables que va trobar B. Manín en tot govern representatiu, considero que són necessàries quatre condicions:

1. Disposar de mecanismes de participació i avaluació que permetin conèixer l'opinió de tots els sectors ciutadans implicats en una política o projecte, per garantir que l'autonomia en relació amb els electors s'utilitza per aconseguir l'interès més general.

2. Assegurar que la llibertat d'expressió arribi a tothom i, en particular, garantir que se senti la veu dels sectors més precaris com a garantia de ciutat inclusiva.

3. Que les eleccions estiguin precedides d'una rendició de comptes dels programes de govern i projectes realitzats, amb requisits d'objectivitat i transparència, i es disposin de fonts alternatives d'informació amb les mateixes característiques.

4. Un ampli ús de la deliberació i la generació d'idees per mitjans electrònics i presencials, no com a instruments de decisió sobre recursos públics, sinó per garantir la qualitat de les decisions polítiques.

La democràcia són valors (objectivitat, racionalitat, transparència, igualtat, convivència), procediments normatius, resultats i actituds davant els altres. De tal manera que J. Dewey va considerar que la democràcia era una manera de viure. Des d'aquesta perspectiva, el millor instrument per a la qualitat de la representació és una ciutadania atenta que s'abstingui de votar persones que no es caracteritzen per la seva disposició a l'escolta plural, el diàleg, el respecte, la mediació i la solidaritat.

Josep M. Pascual Esteve és economista i sociòleg.