Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament denunciarà a la Fiscalia el comissari en cap de la UDEF

L'assessor fiscal de Jordi Pujol es nega a revelar els comptes de la família

Joan Anton Sánchez Carreté, a l'esquerra, i David Fernàndez, a la comissió d'aquest dilluns.
Joan Anton Sánchez Carreté, a l'esquerra, i David Fernàndez, a la comissió d'aquest dilluns.

La comissió Pujol va acordar aquest dilluns, per primera vegada des de la seva constitució, iniciar els tràmits per denunciar davant la Fiscalia un compareixent que ha desoït en dues ocasions la crida del Parlament. Es tracta de Manuel Vázquez, comissari en cap de la unitat central de delinqüència econòmica i fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, que estava citat i no hi va assistir, igual que van fer Félix Sanz, director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), i Ignacio Cosidó, director general de la Policia.

El diputat de la CUP i president de la comissió, David Fernàndez, va anunciar que traslladarà el cas a la Mesa de la Cambra, “que ha d'informar-ne la Fiscalia” perquè aclareixi la responsabilitat penal que correspongui. Això és el que estableix l'article 59.3 del reglament del Parlament, encara que no es coneixen precedents d'una denúncia com aquesta.

L'Estatut preveu l'"obligatorietat" que les persones requerides acudeixin a les comissions d'investigació i es remet a una llei que no s'ha aprovat per fixar les sancions per l'incompliment. En canvi, el Codi Penal sí que tipifica com a delicte de desobediència el fet de no assistir a una comissió d'investigació, fins i tot dels parlaments autonòmics, i estableix penes de sis mesos a dos anys de suspensió de feina o càrrec públic per als funcionaris públics.

La incompareixença del comissari en cap de la UDEF ha tingut diversos precedents en la comissió. A part dels ja esmentats, els ministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro i també Jorge Moragas, cap del Gabinet de Mariano Rajoy, tampoc no van assistir a la comissió el passat 13 d'abril. La comissió els ha tornat a citar pel 5 de maig. El mateix passarà amb la resta de persones que han desatès el primer requeriment. Els ministres i altres càrrecs del Govern esgrimeixen que el Consell d'Estat ha dictaminat que només tenen obligació d'anar al Congrés o el Senat.

Qui sí que va acudir dilluns per segona vegada a la comissió va ser Joan Anton Sánchez Carreté, assessor fiscal de la família de Jordi Pujol des de l'any 1983. No va respondre les preguntes més compromeses referides a l'expresident de la Generalitat i va invocar el secret professional i el dret de defensa. Va passar quan el diputat d'ICV Marc Vidal li va preguntar per l'operació en la qual Jordi Pujol es va desprendre d'un paquet d'accions de Banca Catalana el 1982 que la Fiscalia va considerar llavors delictiva. O quan se'l va requerir sobre els detalls de la regularització que van fer diversos membres de la família Pujol. “Vostè vol que jo cometi un delicte”, va replicar G. Mariné, l'àlies que tenia Sánchez Carreté quan a l'inici de la Transició militava al Partit del Treball d'Espanya (PTE) i va conèixer Pujol a l'Assemblea de Catalunya.

Des de llavors fins ara ha guardat els secrets sobre la fiscalitat de la família i encara continua fent la declaració de la renda o el patrimoni de l'expresident. No obstant això, ha estat condemnat en sentència ferma en dues ocasions per delicte fiscal, però mai no ha arribat a entrar a presó. El Govern el va indultar per la primera condemna. Carreté va dedicar dilluns bona part de les explicacions a clamar la seva innocència i llegir diversos articles jurídics per avalar-la.

MÉS INFORMACIÓ