Selecciona Edició
Connecta’t

El crim de Barcelona obre un debat inèdit a les aules

Docents i experts reclamen més especialistes que vigilin l'adaptació dels alumnes i la convivència als centres

Ataque con ballesta en el instituto Joan Fuster de Barcelona
Diverses persones dipositen flors i espelmes a les portes de l'institut Joan Fuster en record del docent assassinat per un alumne. efe

La mort del professor presumptament apunyalat per un alumne de 13 anys a l'institut Joan Fuster de Barcelona suposa un fet “absolutament excepcional” que obre un debat fins ara inèdit a les aules espanyoles. Els experts consultats no reclamen policies apostats a les portes dels instituts per controlar-ne els accessos. Demanen més informació per a les famílies i que es procurin més especialistes que puguin detectar problemes psicològics en els alumnes.

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha dit públicament que l'alumne va sofrir un “brot psicòtic” i va afegir que en el seu expedient “no constava” cap problema mental. És possible que ningú no detectés res estrany al centre?

“La pregunta és qui parlava amb aquest nen”, es qüestiona la catedràtica de Psicologia Rosario Ortega Ruiz. Aquesta experta en violència escolar considera que les aules “no tenen tota l'atenció dels poders públics” per al seu funcionament. “Aquest crim és un fet aïllat que no ens ha de portar a replantejar-nos que tenim el gihadisme escolar a tocar, però sí que cal més educació, més atenció al desenvolupament psicològic dels nens, més presència de psicòlegs, orientadors i altres perfils molt ben preparats que ajudin els mestres”.

“Hi ha molts videojocs en què els nois estan matant constantment i molta violència en les famílies”, afegeix Maria Alberti, pedagoga pràctica experta en nens amb problemes emocionals. “L'escola no pot fer-hi gaire en aquest tema més enllà de facilitar molta informació i atenció als pares i els seus fills, més formació humana que ajudi els nois a preguntar-se qüestions com ‘què passa amb nosaltres?’, ‘de què tenim por?”.

Casos anteriors

  • Un director d'institut de secundària de Màlaga va ser agredit pel germà gran d'un alumne el 2007 i li va causar contusions i lesions. El cas va ser instruït com un delicte penal per atemptat contra funcionari públic.
  • Un professor d'un institut d'Alacant va ser agredit per un alumne en tractament psiquiàtric el 2007. El menor, de 13 anys, li va clavar diverses puntades i cops.
  • A Alacant, un exalumne de 15 anys va atacar el 2006 a cops de puny i puntades un professor mentre una amiga ho gravava amb el mòbil. Les imatges es venien per 100 euros a la porta de l'institut.
  • Un professor d'institut de Cantàbria va ser agredit brutalment per diversos alumnes el 2010. Va haver de rebre vuit punts de sutura en una orella.

“Potser el que es necessiten són més recursos per preveure si hi ha joves inadaptats, però s'hauria d'estudiar amb un debat assossegat”, reclama Francisco García, responsable d'Ensenyament de CCOO. El sindicat USTEC, majoritari a Catalunya, comparteix que “la millor solució és més educació”, cosa que implica destinar més recursos a l'acompanyament escolar, en molts casos retirats després de les retallades educatives. El sindicat català de professors de secundària ASPEPC-SPS va més enllà i creu que el crim de dilluns és “l'expressió més tràgica d'una dinàmica que ha anat a més. La immensa majoria d'agressions a professors, verbals o físiques, acostumen a quedar-se en l'absoluta impunitat o amb una petita sanció”.

L'últim any s'han presentat tres agressions a mestres a Catalunya, però per part de pares de família. Fa dues setmanes, una mare va agredir la professora de la seva filla a la sortida d'una escola a Badalona (Barcelona). No hi ha dades oficials del Ministeri d'Educació que mesurin l'evolució de la violència a les aules espanyoles. Un altre sindicat docent, ANPE, elabora cada any una estadística amb les trucades que reben a la denominada oficina del defensor del professor. El 7% de les 3.345 trucades que van gestionar el curs passat feien referència a casos d'agressions d'alumnes a docents i l'1% de pares.

“Ens arriben casos d'amenaces i d'invasió d'espai del professor, d'enfrontaments amb els pares i de falses acusacions i injúries”, assenyala Inmaculada Rosales (ANPE). Diversos sindicats docents reclamen des del 2009 una protecció de la figura del professor. Els docents acaben de ser reconeguts com a autoritat pública al nou Codi Penal. Agredir-los pot comportar fins a quatre anys de presó.

Educació, en col·laboració amb el Ministeri de l'Interior, va impulsar també la figura de l'agent tutor per vigilar la seguretat a les aules el 2000. És un policia que està en contacte amb tots els components de la comunitat educativa. Les qüestions que acaparen gran part de les seves visites són amenaces, agressions, baralles, problemes de conducta i drogues. Vigilen alumnes agressius i intervenen en la relació entre pares i professors si aquesta relació es torça.

L'etern professor substitut

Alfonso L. Congostrina

Abel Martínez Oliva feia tot just dues setmanes que treballava a l'institut barceloní on un alumne va segar dilluns la seva vida. Substituïa una altra professora que estava de baixa mèdica. Va interrompre la classe de Ciències Socials, concretament una lliçó que impartia sobre els Reis Catòlics, per socórrer una companya. Va ser llavors quan el menor el va apunyalar.

Martínez tenia 35 anys i era natural de Lleida. Feia alguns anys que treballava com a professor interí en diferents centres d'ensenyament secundari, encadenant substitució rere substitució en instituts de la província de Barcelona. Després d'estudiar Filologia a la Universitat de Lleida, durant un temps va fer pràctiques com a periodista en la premsa local lleidatana.

Apassionat de la història, després d'aprovar el certificat d'aptitud pedagògica, es va inscriure en les llistes de docents interins, on feia molts anys que hi era. Passava de centre en centre quan els instituts tenien necessitats per les baixes dels professors titulars. És la llarga ruta de l'interí que acumula punts mentre espera una oposició que li permeti convertir-se en funcionari.

Una patrulla dels Mossos d'Esquadra, dues ambulàncies i un equip d'atenció psicològica van anar dilluns al matí fins al pis on viuen els pares del professor, al número 8 del carrer Vilaller del barri de Cappont, per comunicar-los la notícia.

L'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, va decretar ahir un dia de dol a la ciutat. L'alcalde també va visitar els pares del difunt i els va transmetre el condol en nom de la ciutat.

MÉS INFORMACIÓ