Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Morir per Europa

L'augment de fluxos i el drama humà al mar fan urgent revisar la política d'immigració

En només cinc dies, més de 10.000 immigrants il·legals han arribat a les costes italianes. La xifra dóna idea de la magnitud que està adquirint un problema social i humanitari que Europa no ha sabut afrontar fins ara de manera adequada. Segons l'Agència Europea de Control de Fronteres (Frontex), el primer trimestre del 2015 han estat interceptats 57.000 immigrants irregulars, el triple que en el mateix període del 2014. Es tem que amb el bon temps la pressió migratòria augmenti i, amb aquesta, un drama humà que ni tan sols es pot quantificar. A diversos ports italians hi han arribat en els últims dies rescatats i supervivents d'altres travessies i el naufragi d'un pesquer aquest cap de setmana davant la costa líbia amb 700 víctimes és especialment tràgic.

El Mediterrani s'està convertint en una immensa tomba de vides i esperances. Mentre sigui tan diferent la situació entre les dues ribes –una pròspera i en pau, una altra pobra i consumida per les guerres l'èxode no s'aturarà. Al contrari. Els conflictes del Pròxim Orient han portat centenars de milers de refugiats als corredors de la immigració econòmica. Només la guerra de Síria ha dispersat quatre milions de persones als països veïns. A tot això cal afegir-hi noves onades migratòries procedents dels Balcans. Els informes de Frontex mostren com creixen i es ramifiquen les rutes clandestines per tot el perímetre de la UE. Quan s'aconsegueix segellar un punt d'accés, se n'obre un altre en un altre lloc. L'augment de la vigilància a la frontera de Grècia amb Turquia va portar els fluxos cap a Bulgària. Aquest país, que no fa ni dues dècades enderrocava el vell mur construït per impedir la sortida, n'aixeca un altre ara per impedir-hi l'entrada. Els acords amb el Marroc i Mauritània van reduir els fluxos cap a Espanya, però va augmentar la pressió sobre Grècia i Itàlia.

Un problema d'aquesta naturalesa no es resol només amb tanques de filferro. Cal un canvi d'estratègia. La Comissió Europea ha pres per fi consciència de l'emergència i estudia un nou model de gestió. Europa no es pot permetre que es converteixi en una altra ocasió fallida. La nova política estarà destinada al fracàs si els diferents països no són capaços d'afrontar la qüestió com un problema comú i global. Els del nord es queixen que assumeixen la major part dels refugiats polítics, i els del sud que no reben prou ajuda per controlar les seves fronteres.

Resulta imperiós superar aquest tipus de greuges i divisions. El més urgent és afrontar el problema humanitari i reconvertir el programa Tritó perquè assumeixi tasques de rescat. Amb un pressupost de 2,9 milions d'euros al mes, ha estat una greu reculada respecte del programa Mare Nostrum, al qual Itàlia dedicava nou milions. Caldrà repartir de manera més harmoniosa el contingent de refugiats, però també ajudar amb més mitjans els països del sud, sense oblidar incloure en aquesta estratègia mesures de política exterior en els conflictes de Líbia, Síria i l'Iraq.