Selecciona Edició
Connecta’t

La guerra de Síria i el caos a Líbia disparen el flux de pasteres

Els viatges per mar s'incrementen a causa del tancament de fronteres terrestres

L'operació de rescat dels 700 desapareguts aquest diumenge.
L'operació de rescat dels 700 desapareguts aquest diumenge. EFE

Des del Iemen fins a Líbia, passant per Síria i l'Iraq, el món àrab és una regió martiritzada per greus conflictes bèl·lics. Les revoltes populars iniciades el 2011 —la primavera àrab— van fer saltar pels aires uns complexos equilibris polítics que reposaven sobre experimentades autocràcies, provocant lluites de poder. Tot això s'ha traduït en una marea de refugiats que fugen de les zones en guerra i que s'ha sumat a la migració més tradicional provinent de l'Àfrica subsahariana.

El gran augment del nombre de persones que intenten arribar a les costes italianes des del nord d'Àfrica es va produir entre el 2013 i el 2014, segons l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), que especifica que el primer any van ser unes 60.000 persones i que es va disparar a 170.000 l'any següent. La principal explicació és la deterioració de la situació a Síria i a Líbia, punt de partida de la majoria de pasteres cap a Itàlia.

A causa de la guerra civil, gairebé quatre milions de sirians s'han refugiat a països veïns, on els camps d'acollida estan prop del col·lapse. D'altra banda, des de fa un any, s'han intensificat els combats entre les diverses milícies que lluiten per aconseguir el control de Líbia, immersa en el caos. Aquesta situació d'inseguretat al país magrebí ha empès molts immigrants a arriscar la vida creuant el Mediterrani per arribar a Eldorado europeu.

“Un 90% dels emigrants que arriben a Itàlia han partit de Líbia, que està centrada en les seves prioritats internes, la qual cosa permet als traficants operar un negoci que els resulta lucatriu”, explica Amer Taha, un dels responsables de l'oficina de l'OIM al Caire.

L'increment de les pasteres també obeeix al fet que diversos països europeus, com Grècia –que ha construït una tanca per frenar l'arribada d'immigrants– o Bulgària –que té plans de fer-ne una–, han segellat les seves fronteres terrestres. “Si la perillosa ruta marítima és la principal porta d'entrada a la UE per als refugiats és perquè totes les fronteres terrestres estan tancades”, apunta Aurélie Ponthieu, assessora de l'ONG Metges Sense Fronteres.

Aquest any la xifra d'immigrants que han estat rescatats al mar o han estat capaços d'arribar a les costes italianes no és gaire diferent de la del 2014, i oscil·la al voltant dels 23.000. No obstant això, aquest any s'ha multiplicat per deu el nombre de persones que s'estima que han mort en el trajecte cap a Sicília. De 96 persones mortes en els primers quatre mesos del 2014, s'havia passat a més de 900 la setmana passada. Si incloem el balanç del naufragi d'ahir, el més greu en la història d'Europa, l'augment és encara més espectacular.

Els experts atribueixen aquest fenomen a la suspensió el passat mes d'octubre del programa Mare Nostrum del Govern italià, que tenia com a objectiu lluitar contra les màfies que trafiquen amb persones i rescatar els immigrants en alta mar. El seu presumpte substitut, el programa Tritó de la UE, disposa d'uns mitjans molt més escassos i la seva missió es limita a protegir les fronteres de la UE. "Obsessionats amb la por de 'l'efecte crida', aquests Estats no estan interessats a salvar vides", es lamenta Ponthieu. I és que la reducció dels efectius dedicats al rescat tenia com a objectiu dissuadir els immigrants de pujar a les pasteres amb destí a Europa. Sembla que l'estratègia ha fracassat estrepitosament.