Selecciona Edició
Connecta’t

700 immigrants desapareguts després que el seu vaixell s’hagi enfonsat en aigües líbies

Itàlia tem que molts hagin mort, en el naufragi més tràgic al Mediterrani

Una immigrant rescatada desembarca a Palerm aquest dissabte.
Una immigrant rescatada desembarca a Palerm aquest dissabte. REUTERS

Cal un nombre important i rodó, 400, 500, 600…?, impossible d’esquivar entre les notícies de corrupció i els gols de la jornada, perquè les autoritats no tinguin més remei que sentir-se al·ludides i, ara sí, de debò, anunciïn un pla conjunt, coordinat, capaç o gairebé de frenar la mort de persones ­–immigrants només ho són durant un període de la seva vida i perquè no tenen més remei– al Mediterrani. Però la tragèdia que ahir va despertar Europa –un vell vaixell ocupat per uns 700 africans bolca al davant de les costes de Líbia i només se'n poden salvar 28 i recuperar 24 cadàvers– és una baula més d'una llarga cadena de patiments: un miler de morts en els últims dies, 3.200 entre homes, dones i nens durant l’últim any; centenars de taüts –molts dels quals blancs– col·locats en un hangar de l'aeroport de Lampedusa l'octubre de 2013. En espera que les velles promeses es converteixin en realitat, els cementiris del sud d’Itàlia es continuen omplint de tombes sense nom.

El terror al mar –molts dels que fugen de la misèria o la guerra a Àfrica no saben nedar–, les penúries deixades enrere i l'aparent proximitat de la salvació es van convertir en un aliatge mortal. En la mitjanit entre dissabte i diumenge, quan eren a 70 milles de Líbia, a 112 de Malta i a 130 de l’illa italiana de Lampedusa, els ocupants d'un pesquer vell i atrotinat com els que utilitzen habitualment els traficants d'homes van veure que s’acostava un vaixell. Es tractava del King Jacob, un vaixell de càrrega de bandera portuguesa, que havia estat enviat a la zona pel Centre Nacional de Socors de la Guàrdia Costera italiana. Instintivament, els immigrants es van decantar cap a un costat per demanar ajuda i el pesquer va bolcar. Ni els esforços de la tripulació del vaixell de càrrega ni les nombroses embarcacions de socors enviades a la zona per la guàrdia costanera italiana i pel Govern de Malta no van poder fer més que salvar 28 persones i treure de l'aigua els cadàvers de 24 més. Malgrat la temperatura càlida de les aigües en aquesta zona, que durant tota la jornada va mantenir l'esperança de trobar més supervivents, el primer ministre italià, Matteo Renzi, va confirmar a mitja tarda que els esforços havien resultat inútils: “La reconstrucció dels fets és encara borrosa. No podem precisar encara el nombre de morts, però en tractar-se de vides humanes, una ja és molt. No podem fer estadístiques, ni polèmiques absurdes, amb una desgràcia així”.

Itàlia va mobilitzar per al rastreig 12 embarcacions, tres helicòpters i un avió.

Al contrari que en altres naufragis esdevinguts al canal de Sicília, en què l'absència de testimonis deixa per sempre en el dubte la magnitud de la tragèdia, la presència propera del vaixell de càrrega portuguès i el testimoni dels supervivents va provocar que, des d'un primer moment, tant les autoritats italianes com les organitzacions d'ajuda humanitària admetessin que, amb molta probabilitat, la xifra de desapareguts podria arribar als 700. Carlotta Sami, la portaveu d’ACNUR (l'agència de l’ONU per als refugiats) a Itàlia, va advertir que, si es confirma aquesta xifra, “es tractaria de la tragèdia més greu viscuda al Mediterrani, una autèntica hecatombe”.

El naufragi es produeix, a més, pocs dies després d'un altre de molt semblant. Dimarts passat, l'organització Save the Children va alertar de la desaparició de 400 persones que viatjaven en una embarcació similar, segons van assegurar els supervivents. Com adverteix l'agència europea de control de fronteres externes (Frontex), la travessia d'immigrants cap a Europa es dispararà amb el bon temps al Mediterrani –com ja s'ha vist en les primeres setmanes d'abril i com ja va passar el 2014– i s'aventuren “increments importants que generaran sens dubte un cúmul de situacions preocupants”.

El primer ministre Renzi va informar que els 24 cadàvers seran traslladats a Malta. Com passa en cada naufragi –aquells centenars de taüts sense noms a l'hangar de Lampedusa– serà molt difícil també ara conèixer la identitat, l'origen i el nombre exacte dels immigrants que, al voltant de la mitjanit de diumenge, es van enfonsar a poques braces del King Jacob. Des de la plaça de Sant Pere, el papa Francesc va traçar un perfil en el seu honor, un al·legat contra la indiferència: “Són homes i dones com nosaltres, germans que busquen una vida millor; famolencs, perseguits, ferits, explotats, víctimes de guerres… Homes i dones com nosaltres. Buscaven la felicitat”.

MÉS INFORMACIÓ